Meliponinis
Meliponini  | |
|---|---|
 Meliponula ferruginea | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Apidae |
| Tribu | Meliponini Lepeletier, 1836 |
| Gèneres | |
Els meliponinis (Meliponini) són una tribu d'himenòpters apòcrits de la família dels àpids (Apidae) que inclou unes 500 espècies.[1] Alguns autors la consideren una subtribu (Meliponina)[2]). Estan estretament relacionades amb l'abella de la mel comuna, abelles fusteres, Euglossini i Bombus.[3] Reben el nom d'"abelles sense fibló", nom comú força imprecís, ja que hi ha altres espècies d'abelles, especialment dins la família Andrenidae, que no tenen la capacitat de picar amb el fibló, ja que gairebé totes elles són mascles. A més, els meliponinis sí tenen fibló, però està molt reduït i no es pot usar per a la defensa.[1]
Distribució[modifica]
Aquestes abelles es poden trobar en la majoria de regions tropicals i subtropicals del món, com Austràlia, Àfrica, Sud-est d'Àsia i Amèrica tropical.[1][2] La majoria de les abelles indígenes eusocials d'Amèrica central i Amèrica del Sud són Meliponini, però només unes poques produeixen mel que pugui ser recollida pels humans.[4][5] N'hi ha força diversitat a l'Àfrica incloent Madagascar,[6] i també se'n fa apicultura allà. La mel d'aquestes abelles es considera medicinal a Àfrica i Amèrica.[7]
Comportament[modifica]
Pel fet de ser abelles tropicals són actives tot l'any però en climes frescos (de gran altitud) poden presentar diapausa.[8][9] Encara que no puguin picar amb el fibló es defensen mossegant i algunes com les del gènere Oxytrigona, tenen secrecions de les mandíbules que fan butllofes doloroses. Fan colònies grans.[10]
Ruscs[modifica]
Normalment fan els nius en troncs d'arbres buits, branques d'arbres i cavitats sota terra o esquerdes de roques. Molts apicultors les mantenen en el seu niu original o bé les transfereixen a caixes de fusta.[11][12][13]
Emmagatzemen pol·len i mel en grans recipients amb forma ovalada fets de cera barrejada amb diverses resines. Al contrari que les larves de l'abella de la mel les de Meliponini no són alimentades directament. Els ruscs poden contenir de 300 a 80.000 abelles, segons les espècies.
Futur[modifica]
A Mesoamèrica el futur del melioponins és obscur. El nombre d'apicultors d'abelles sense fibló està en ràpid declivi en favor de les abelles amb fibló no autòctones africanitzades (Apis mellifera) que són més productives. Tanmateix, hi ha unes flors que les abelles amb fibló no visiten, com les de la família de les solanàcies i diversos arbres i arbusts del bosc que necessiten les abelles sense fibló. Hi ha tanmateix esforços per conservar l'apicultura d'abelles sense fibló, tradicional per exemple entre els maies.[14]
Meloponinis que produeixen mel[modifica]
- Austroplebeia spp.
- Trigona spp.
- T. carbonaria
- T. hockingsii
- T. iridipennis
- Melipona spp.
- M. beecheii
- M. costaricensis
- M. yucatanica
- M. panamica
- M. fasciata
- M. marginata
- M. compressipes
- M. fuliginosa
- M. flavolineata
- M. fasciculata
- M. rufiventris
- M. subnitida
- M. quadrifasciata
- Tetragonisca spp.
- T. angustula
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Michener, C D. The bees of the World. Johns Hopkins University Press, 972pp
- ↑ 2,0 2,1 Silveira, F A; Melo, G A R; Almeida, E A B. 2002. Abelhas Brasileiras: Sistemática e Identificação. Fernando A. Silveira, 253pp
- ↑ Roubik, D W. 1989. Ecology and Natural History of Tropical Bees. Cambridge Tropical Biology Series, 528pp.
- ↑ Cortopassi-Laurino, M C; Imperatriz-Fonseca, V L; Roubik, D W; Dollin, A; Heard, T; Aguilar, I; Venturieri, G C; Eardley, C; Nogueira-Neto, P. 2006. Global meliponiculture: challenges and opportunities. Apidologie 37: 275-292.
- ↑ Venturieri, G C; Raiol, V F O; Pareira, C A B 2003. Avaliação da introfução da criação racional de Melipona fasciculata (Apidae: Meliponina), entre os agricultores familiares de Bragança - PA, Brasil. Biota Neotropica 3(2): 1-7.
- ↑ Koch, H. 2010. Combining morphology and DNA barcoding resolves the taxonomy of Western Malagasy Liotrigona Moure, 1961. African Invertebrates 51 (2): 413-421.«Taxonomy of Malagasy Liotrigona bees». Arxivat de l'original el 2011-09-12. [Consulta: 1r juliol 2012].PDF fulltext Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine.
- ↑ Souza, R C S; Yuyama, L K O; Aguiar, J P L; Oliveira, F P M. 2004. Valor nutricional do mel e pólen de abelhas sem ferrão da região amazônica. Acta Amazonica 34(2): 333-336.
- ↑ Ribeiro, M F. 2002. Does the queen of Plebeia remota (Hymenoptera, Apidae, Meliponini) stimulate her workers to start brood cell construction after winter? Insectes Sociaux 49: 38-40.
- ↑ Alves, D A; Imperatriz-Fonseca, V L; Santos-Filho, P S. 2009. Production of workers, queens and males in Plebeia remota colonies (Hymenoptera, Apidae, Meliponini), a stingless bee with reproductive diapause. Genetics and Molecular Research 8(2): 672-683.
- ↑ Roubik, D W. 2006. Stingless bee nesting biology. Apidologie 37: 124-143.
- ↑ Venturieri, G C. 2004. Meliponicultura: Criação de Abelhas Indígenas Sem Ferrão. Comunicado Técnico Embrapa Amazônia Oriental 118: 1-4.
- ↑ Contrera, F A L; Venturieri, G C. 2008. Vantagens e Limitações do Uso de Abrigos Individuais e Comunitários para a Abelha Indígena sem Ferrão Uruçu-Amarela (Melipona flavolineata). Comunicado Técnico Embrapa Amazônia Oriental 211: 1-6.
- ↑ Villanueva-G, R; Roubik, D W; Colli-Ucán, W. 2005. Extinction of Melipona beecheii and traditional beekeeping in the Yucatán peninsula. Bee World 86: 35-41.
- ↑ A comprehensive conservation guide can be found in the June 2005 issue of Bee World.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meliponinis |