Abelsonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAbelsonita
Abelsonite - Green River Formation, Uintah County, Utah, USA.jpg
Fórmula química C31H32N4Ni
Epònim Philip Abelson
Classificació
Categoria substàncies orgàniques
Nickel-Strunz 10a ed. 10.CA.20
Nickel-Strunz 9a ed. 10.CA.20
Nickel-Strunz 8a ed. IX/A.02
Dana 50.4.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 8,508 Å, b = 11,185 Å
c = 7,299 Å, α = 90,85°
β = 114,1°, γ = 79,99°
Z = 1
Simetria Grup espacial: P o P1
Grup puntual: 1
Grup espacial grup espacial 1
Color rosa-violaci, gris fosc, gris lilàs, lila clar, vermell lilàs clar o marró-vermell.
Exfoliació probable en {111}
Fractura fràgil
Duresa 2 a 3
Lluïssor adamantina, submetàl·lica
Color de la ratlla rosa
Diafanitat semitransparent
Propietats òptiques biaxial
Fluorescència no és fluorescent
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1975-013
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'Abelsonita és un mineral de la classe de les substàncies orgàniques, una porfirina de níquel. Va ser descoberta l'any 1969 en una mostra processada per la Western Shale Corporation a Uintah, Utah.[3] Va ser descrita l'any 1975 a Geological Society of America Abstracts with Programs[4] L'exemplar tipus es troba en el Museu d'Història Natural de Londres, a Londres i al Museu d'Història Natural de Washington DC, EUA. El nom del mineral prové del geoquímic Philip H. Abelson. Aquest mineral és l'única porfirina cristal·lina formada de manera natural.

Característiques[modifica]

L'abelsonita és semitransparent i pot presentar diverses coloracions: rosa-violaci, gris fosc, gris lilàs, lila clar, vermell lilàs clar o marró-vermell, entre d'altres.[5][1] La seva fórmula química és C31H32N4Ni. Aquest mineral acostuma a formar plaquetes o petits agregats d'aproximadament 1 cm de grandària.[5] L'abelsonita és soluble en benzè i acetona i insoluble en aigua.[6] L'any 2003 va ser sintetitzada en la seva totalitat.[7]

Estructura[modifica]

Estructura de l'abelsonita

El mineral és una deoxofil·loeritroetioporfirina (DPEP), amb el níquel ocupant el centre de l'anell de la porfirina. La majoria de carboni de la porfirina és C31, mentre que una petita part és C30.[8] El mineral cristal·litza en el sistema triclínic.[5]

Formació i localització[modifica]

Aquest mineral només s'ha trobat en el Membre Parachute Creek de la Formació geològica Green River [9]. L'abelsonita es troba en associació amb l'albita, l'analcima, la dolomita, la mica, l'ortoclasa, la pirita i el quars.[5] L'abelsonita és un mineral secundari que es forma en fractures (porositat vug) i en plans d'estratificació d'argiles petrolíferes;[5][9] probablement format en la diagènesi, mentre la clorofil·la és transportada en solució aquosa cap a altres ambients geològics més favorables[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Abelsonite». Mindat. [Consulta: 21 desembre 2012].
  2. «Abelsonite». Webmineral. [Consulta: 2 gener 2013].
  3. Milton et al., 1978, p. 930–931.
  4. Fleischer, Michael «New Mineral Names». American Mineralogist, 61, 5–6, May–June 1976, pàg. 502.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Abelsonite». A: Handbook of Mineralogy. Chantilly, VA: Mineralogical Society of America. 
  6. Milton et al., 1978, p. 932.
  7. Zhang; Lash, 2003, p. 7253.
  8. Storm et al., 1984, p. 1075.
  9. 9,0 9,1 9,2 Mason; Trudell; Branthaver, 1989, p. 585.
  10. Mason; Trudell; Branthaver, 1989, p. 594.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abelsonita Modifica l'enllaç a Wikidata