Aberració (òptica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En òptica, una aberració és qualsevol desviació d'un sistema òptic respecte al comportament perfecte; és a dir, qualsevol diferència entre el comportament real i el comportament ideal (astigmàtic) que s'obté amb l'òptica paraxial.

Les aberracions més importants són les cinc aberracions monocromàtiques anomenades aberracions de Seidel, que es produeixen independentment del color o freqüència de la llum:

  • aberració esfèrica
  • aberració de coma: És una aberració obliqua, que té lloc quant els raigs arriben a la lent amb una certa inclinació respecte l'eix òptic. És deguda al fet que les diferents zones de la lent, proporcionen imatges amb diferent escala. D'aquesta manera succeeix que al lloc on hauria d'haver-hi un punt, en el seu lloc hi ha un estel o "cometa" (d'aquí ve el nom de l'aberració).
  • astigmatisme
  • aberració de curvatura de camp o de Petzval: ocasionada per la curvatura de les lents, ja que el pla focal d'un objectiu no és totalment pla, sinó que forma una superfície còncava cap a l'objecte. Si el pla sensor de la càmera és totalment pla, es fa molt difícil d'enfocar perfectament el centre i les vores de la imatge. Alguns fabricants solucionen aquesta aberració variant el disseny de les lents o corbant el pla sensor en el mateix sentit que el pla focal.
  • distorsió

A més també cal considerar l'aberració cromàtica, provocada pel fenomen de la dispersió, que fa que per a un sistema òptic donat cada color de la llum tingui una distància focal diferent.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aberració (òptica) Modifica l'enllaç a Wikidata