Aberteifi

Aberteifi

Tipus	vila i comunitat
Lloc
52° 05′ 03″ N, 4° 39′ 28″ O
Estat	Regne Unit
País	Gal·les
Àrea principal	Ceredigion
Capital de	Sir Aberteifi
Població humana
Població	4.184 (2011) (323,48 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.293,45 ha
Identificadors descriptius
Codi postal	SA43
Prefix telefònic	01239
Monument Nacional de Gal·les
Identificador	33041
Lloc web	visitcardigan.com

Aberteifi - en anglès Cardigan - és la capital tradicional del comtat de Ceredigion, a l'oest de Gal·les. Situada al tram de marea del riu Teifi, al punt on Ceredigion es troba amb Pembrokeshire, Cardigan era la capital del comtat històric de Cardiganshire . Cardigan és la segona ciutat més gran de Ceredigion. La ciutat més gran, Aberystwyth, és un dels dos centres administratius; l'altre és Aberaeron. La ciutat està vorejada per la carretera A487 al llarg de la costa, la cruïlla de la qual amb la carretera A478 cap a Tenby es troba al sud de la ciutat.

L'assentament de Cardigan es va desenvolupar al voltant del castell normand construït a finals del segle XI o principis del XII. El castell va ser la seu de l'eisteddfod de Cardigan de 1176, precursor de l'actual Eisteddfod Nacional. La ciutat es va convertir en un port important al segle XVIII, però va decaure a principis del segle xx a causa de la reducció de la navegabilitat del riu i el trasllat del comerç a altres llocs. El castell va ser restaurat el 2014.

La ciutat, fundada el 1093 pel normand Roger II de Montgommery, va créixer prop dels forts medievals establerts per controlar l'accés del Teifi i els seus afluents a la badia de Cardigan, al mar d'Irlanda. Una gran part dels seus habitants parlen gal·lès. Les atraccions de la ciutat inclouen les restes del castell d'Aberteifi, un centre artístic i un consistori del segle xix actualment en desús.

La ciutat actual Roger de Montgomery va construir un castell el 1093 després que un exèrcit normand conquerís Ceredigion. El seu interior va ser recuperat per Owain Gwynedd, Cadwaladr ap Gruffydd i Gruffydd ap Rhys a l'octubre de 1136 després de la seva victòria a Crug Mawr sobre l'exèrcit normand liderat per Robert fitz Martin, Robert fitz Stephen i Maurice FitzGerald . Rhys ap Gruffydd va fortificar la ciutat i se li atribueix l'establiment del castell prop del pont sobre el Teifi. L'any 1176, el castell fou l'escenari del primer concurs d'Eisteddfod.

Els concursants van venir de totes les Illes Britàniques per competir per càtedres de música i poesia. Uns anys més tard, el net de Rhys, Maelgwn, va enderrocar el castell i va saquejar la ciutat, però aviat es van efectuar reparacions.

Aberteifi també acollí l'Eisteddfod Nacional l'any 1942 i 1976. El castell pertanyé durant molts anys a mans privades i com a resultat, acabà en ruïnes. L'ajuntament de la ciutat mostrà un cert interès a recuperar-lo. El Consell de Ceredigion finalment el comprà l'any 2003.

Port

Cap a principis del segle xix, unes 300 embarcacions de vela es registraren al port i s'hi construïren més de 200 vaixells. A causa de la sedimentació del riu, el port deixà de funcionar a principis del segle xx. Els plans per restablir-ne el seu funcionament durant els anys posteriors fracassaren.

Ferrocarril

Aberteifi tenia una estació de tren, però el govern britànic la tancà el 1963, dins d'un grup de mesures per reduir la despesa en matèria ferroviària anomenat en anglès Beeching Axe.

Santuari

Aberteifi també és la seu del primer Santuari Catòlic Romà de Gal·les. En temps de la pre-reforma, era conegut per l'estàtua de la Verge Maria, que duia una espelma amb una flama que mai s'apagava, tal com narra la història Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine..

Aberteifi està agermanada amb la ciutat occitana de Brioude.