Abocador del Garraf
| ||||
| Tipus | Abocador  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Begues (Baix Llobregat) | |||
| ||||
L'abocador del Garraf, també conegut com a abocador del Massís del Garraf o, més recentment, dipòsit controlat de la Vall de Joan,[1] és un abocador d'escombraries clausurat. Situat en els termes de Begues i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, geogràficament comprèn la Vall de Joan, també anomenada Fons o Fondo de les Terradelles, al Massís del Garraf.[2]
És un dels abocadors més grans d'Europa i que va estar actiu durant 32 anys, des del 1974 fins al 2006. S'estima que hi ha uns 27 milions de tones de brossa acumulats al dipòsit.[3] I la planta de desgasificació i aprofitament energètic del biogàs que es genera a l'abocador treballarà durant 25 anys fins que es deixin d'emetre aquests gasos.[4]
L’emplaçament de l’abocador, sense cap impermeabilització previa, en un massís calcari ple d'avencs[4] s'ha demostrat el més desfavorable de tots els que es podien haver escollit. Així, l'abocador constitueix el focus i origen de la contaminació severa del aqüífers del Garraf,[5] donada la infiltració de lixiviats en les aigües subterrànies que arriben fins al mar per la surgència de la Falconera i la incidència dels gasos en les cavitats càrstiques de la zona.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «L'abocador del Garraf, tapar la ferida sense oblidar». La Directa, 22-06-2020. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Freixes i Perich, Antoni; Solà i Subiranas, Joan. La qualitat de l'aigua del sistema hidrogeològic del Garraf i les seves implicacions. Informe final - Estudi per analitzar les causes d'olors a la surgència de la Falconera.. Barcelona / Girona: AMB Residus / Geoservei Projectes SL, Juny 2021, p. 203-208.
- ↑ «L’abocador del Garraf: 27 milions de tones de residus enterrats sota terra». Línia, 16-12-2021. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «32 anys d'escombraries a l'abocador il·legal del Garraf». Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 10 desembre 2009].
- ↑ «La Falconera: un exemple de com malmetre una font d aigua bona». Arxivat de l'original el 2010-09-26. [Consulta: 10 desembre 2009].