Abraham Bar Hiyya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abraham bar Hiyya, Savasorda
Pàgina del Sefer Tzuret editat a Basilea el 1546 que mostra un eclipsi de Sol.
Pàgina del Sefer Tzuret editat a Basilea el 1546 que mostra un eclipsi de Sol.
Naixement Vers 1070
Barcelona
Mort Entre 1136 i 1145
Probablement a la Provença
Residència Barcelona
Etnicitat Jueu
Treball(s) Calendari hebreu
Equació quadràtica
Ha influenciat Abraham ibn Ezra
Influències de Al-Battaní
Religió Hebrea

Abraham Bar Hiyya (o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136),[1] conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sahib aix-Xorta («el cap de la guàrdia»), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català. És autor de diversos tractats i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental. Destaca la seva obra Geometria pràctica (1116), escrita en hebreu.

Vida[modifica | modifica el codi]

Resident a Barcelona i precursor de l'escola de Toledo, es va formar científicament a la cort dels Banu Hud de Saragossa. A més, va ocupar càrrecs d'importància en les corts islàmiques d'Aragó, un dels quals li va valer el sobrenom pel que més se'l coneix.

Obra[modifica | modifica el codi]

A més de la seva obra original, cal destacar les seves traduccions[2] en col·laboració amb Plató de Tívoli (Plato Tiburtinus), al qual serveix com a traductor intermediari oral de l'àrab al romanç. D'aquesta col·laboració, que es va mantenir del 1134 al 1145, en van resultar prop d'una desena d'obres llatines en el camp de les matemàtiques, l'astronomia i l'astrologia.[3] La seva obra més assenyalada és el Eibbur ha-Meshihah veu-ha-Tishboret ("Tractat sobre mesures i càlculs") traduït al llatí per Plató de Tívoli com Liber Embadorum (1145), amb el qual va assolir gran reconeixement a l'edat mitjana per tractar per primera vegada en llatí les equacions de segon grau.

Aquest text a més se cita com una de les fonts del Liber Abaci de Leonardo de Pisa. També és autor d'una enciclopèdia, la primera en hebreu, titulada Yesod ha-Tebunah o-Migdal ha-Emunah ("Fonaments de la intel·ligència i la torre de la fe"). Entre les seves traduccions en col·laboració amb Plató de Tívoli es troben el Quadripartitum de Claudi Ptolemeu, l'Esfèrica de Teodosi de Bitínia i el De Motu Stellarum d'Al-Battaní, obra que va comentar i en la qual es va inspirar posteriorment Regiomontanus. Hi ha manuscrits de Savasorda a les biblioteques de París, Parma, Roma, Dublín i Munic.

Originals[4][modifica | modifica el codi]

  • Yêsodé ha-têbuná u-migdal ha-êmuná (Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença): Un mena d'enciclopèdia científica; en el prefaci diu bar-Hiyya que és una traducció de l'àrab al hebreu, però no s'ha trobat cap original àrab amb el mateix contingut.[5]
  • Hibbur ha-mêsihá wé-ha-tidbóret (Tractat de geometria i medició): Traduït al llatí amb Plató de Tívoli amb el títul de Liber Embadorum.[6]
  • Surat ha-áres (Forma de la Terra): Tractat d'astronomia i cosmografia, dedicat a un desconegut Abraham ben Selomo; deriva bàsicament del Kitab fi harakat as-sama-wiyya wa-yawa mi ilm an-nuyyum d'Al-Farghani.[7]
  • Hoesbón mahlêkot ha-kokabim (Càlcul dels moviments dels astres): Part pròpiament matemàtica del tema astronòmic, seguint l'obra d'Al-Battaní.
  • Luhot (Taules astronòmiques): Complement de l'anterior i conegudes com a Taules de Savasorda. Se'n conserven diferents versions, unes calculades per al meridià de Raqqa i altres pel meridià de Tolosa de Llenguadoc: aquestes taules van ser seguides segles després per Bonet Bonjorn.[8]
  • Sêfer ha-cibbur (LLibre de la intercalació del calendari): per a determinar les dates del calendari jueu, un problema important per a la litùrgia.
  • Hegyón ha-néfes (Meditació de l'ànima): Tractat de filosofia.
  • Mêguil·lat ha-mêgal·lé (Llibre revelador): Exègesi mesiànica.
  • Iggéret ha-astrologiya (Epìstola sobre l'astrologia).

Traduccions amb Plató de Tívoli[9][modifica | modifica el codi]

Càlcul de l'àrea d'un cercle amb el "Métode dels indivisibles". Llegenda: R - radi; L - longitud de la circumferència; S - Àrea del cercle.
  • De horarum electionibus d'Ali ben Aḥmad al-Imrani, datada el 1133.
  • De iudiciis nativitatum d'Abu Alí al-Jayyat, datada el 1136.
  • Iudicia seu propositiones d'un desconegut Al-mansur, datada el 1136.
  • Quadripartitum de Ptolomeu, datada el 1138.
  • Centiloquium d'Àhmad ibn Yússuf al-Misrí, datada el 1138.
  • Liber embadorum de Bar Hiyya, datada el 1145.
  • De motu stellarum d'Al-Battaní, sense data.
  • Esfèriques de Teodosi de Bitínia, sense data.
  • De revolutionibus nativitatum d'Albubather (Abu Bakr ibn al-Jasib), sense data.
  • De operibus astrolabiae d'Ibn as-Saffar, sense data.
  • Questiones geomanticae d'autor desconegut, sense sata.
  • Aeneas de pulsibus et urinis probablement d'Hunayn ibn Ishaq, sense data.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forcano, Manuel. «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.36-37. ISSN: 1695-2014.
  2. Vernet, pàgines 271 i següents.
  3. Freudenthal, pàgines 147-149.
  4. Romano, pàgina 97.
  5. Romano, pàgina 97, aventura que poden ser una sèrie de traduccions de diferents originals compendiades.
  6. Romano, pàgina 99.
  7. Romano, pàgina 101.
  8. Romano, pàgina 102.
  9. Romano, pàgina 104.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]