Abraham Bedersi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbraham Bedersi
Biografia
Naixement1240 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Besiers Modifica el valor a Wikidata
Mort1296 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta i rabí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIossef ha-Ezobí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsYedaʿyah ha-Penini Modifica el valor a Wikidata

Abraham Bedersi fou un poeta jueu occitanoprovençal nascut a Besiers (d'on el seu cognom Bedersi, o nadiu de Besiers). Les dates del seu naixement i mort no han estat constatades, però serien properes a 1240 i 1296. Va morir a Perpinyà. Les obres de Bedersi mostren la decadència de la poesia jueva en aquell temps. El seu estil és inintel·ligible, encara que va posseir un coneixement minuciós d'hebreu.

Una elegia que va compondre durant la seva joventut, la Confiscació dels llibres de la llei, la suposen alguns erudits referida a la crema del Talmud a París cap a l'any 1242; d'altres, a la confiscació del Talmud a l'Aragó el 1264, com a resultat directe de la disputa de Barcelona. Si l'opinió última és correcta, Bedersi podria haver florit cap a l'any 1240.[1]

Com apareix en la carta enviada per Bedersi a Don Vidal Solomon (Ḥotam Toknit, p. 4), va anar aviat (potser el 1273) a Perpinyà, on va assistir a les conferències de Joseph Ezubi. Va retornar sovint a Perpinyà i va prendre part activa en els seus afers comunals. Un cert nombre de cartes seves ara a l'Hofbibliothek de Viena, són escrites a prominents jueus de Barcelona, requerint-los a ajudar els seus menys afortunats correligionaris.

Per un temps va viure a Arle, i el 1285, durant la Guerra de França amb el Rosselló, es va refugiar a Narbona. Sembla que en un temps va ser ric, puix en un poema declara que és independent i escriu pel seu plaer propi. El compilador del seu diwan relata que Bedersi va enviar diners al poeta vagabund Gorni (Luzzatto, Intro. A Ḥotam Toknit, p. 4).

Bedersi fou un prolífic escriptor. Diverses col·leccions dels seus poemes en manuscrits són en diverses biblioteques. El manuscrit més complet és que hi ha al Museu Britànic, que conté una elegia a la mort del seu parent, David de Cabestany; diversos poemes i cartes adreçades a Todros Abulafia i al seu company, Abu al-Ḥasan Saul; els poemes dedicats al metge del rei de Castella, Abu al-Ḥasan Meïr ibn al-Ḥarit; i l'elegia esmentada més amunt.

Dues de les obres de Bedersi van ser publicades, amb una introducció interessant de Luzzatto, per G. Polak, Amsterdam, 1862:

  • Ḥereb ha-Mithapeket ('Una espasa girada'), un poema de 210 estrofes, segons el valor numèric de la paraula = 8 + 200 + 2. L'autor en aquest poema dóna un compte breu de la poesia jueva, la decadència de la qual deplora. Elogia el makamat (poemes) d'Al-Hariri de Basra, el qual probablement va conèixer per les traduccions d'Al-Ḥarizi.
  • Ḥotem Toknit ('Qui segella la suma'), un tractat de sinònims hebreus.

Una altra obra poètica titulada Bakashat ha-Lamedin es va publicar a Frankfurt de l'Oder el 1812, va ser atribuïda a Abraham Bedersi; però és probable que aquest poema fos escrit pel seu fill Jedaiah Bedersi conegut com a Yedaya ha-Peniní.

Notes[modifica]

  1. Leopold Zunz, Z. G., p. 462

Bibliografia[modifica]

  • Salomon Munk, in Archives Israéites, 1847, p. 67;
  • Kerem Ḥemed, iv.57;
  • Heinrich Grätz, Gesch. der Juden, 3rd ed., vii.97;
  • Ernest Renan-Adolf Neubauer, Les Rabbins Français, pp. 710 et seq.;
  • Henri Gross, Gallia Judaica, p. 100;
  • Bergmann, Aus den Briefen Abraham Bedersi's, in Monatsschrift, xlii.507 et seq.
  • Una de les cartes de Bedersi fou publicada el 1765 per Solomon da Piera com appendix a la seva col·lecció de sinònims hebreus titulada Maskiyyot Kesef.
  • Aquest article incorpora text d'una publicació ara de domini públic: Singer, Isidore; et al., eds. (1901–1906).Aquest article conté fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901-1906 , una obra que es troba ja en el domini públic., Nova York: Funk & Wagnalls Company