Abraham Joshua Heschel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbraham Joshua Heschel
Heschel2.jpg
Biografia
Naixement 11 gener 1907
Varsòvia
Mort 23 desembre 1972 (65 anys)
Nova York
Religió Judaisme
Educació Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació Rabí, filòsof, judaista i professor d'universitat
Família
Fills Susannah Heschel
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Abraham Joshua Heschel (Varsòvia, 11 de gener de 1907 - Nova York, 23 de desembre de 1972) va ser un prominent rabí i un dels principals teòlegs jueus del segle XX . Nascut a Varsòvia, es va formar a Alemanya i va escapar de l'Holocaust en poder viatjar als Estats Units en 1940, on va continuar les seves activitats fins a la seva mort el 1972.

Biografia[modifica]

Abraham Joshua Heschel era descendent de preeminents rabins europeus, per banda i banda de la família. El seu pare, Moshe Mordechai Heschel, va morir de grip en 1916. La seva mare Reizel Perlow, era descendent del Rebe Avrohom Yehoshua Heshel d'Opatów i altres dinasties hassídiques. Va ser el més jove de sis fills. Els seus germans van ser Sara, Dvora Miriam, Esther Sima, Gittel, i Jacob.

Va estudiar de jove en una ieixivà tradicional on es va ordenar com a rabí ortodox. Va abandonar la tradició familiar i va continuar els seus estudis de doctorat a la Universitat de Berlín i va rebre l'ordenació rabínica liberal al seminari Hochschule für die Wissenschaft des Judentums. Allí va estudiar amb alguns dels millors educadors jueus de l'època: Chanoch Albeck, Ismar Elbogen, Julius Guttmann i Leo Baeck. Després va ensenyar Talmud allà. Es va unir a un grup de poetes en jiddisch, i en 1933, va publicar un volum de poemes, Der Hamefoyrosh Shem: Mentsch, dedicat al seu pare.

A finals d'octubre de 1938, quan vivia en una habitació llogada en una casa d'una família jueva a Frankfurt del Main, va ser detingut per la Gestapo i deportat a Polònia. Va passar deu mesos dictant conferències sobre la filosofia i la Torà a Varsòvia a l'Institut d'Estudis Jueus. Sis setmanes abans de la invasió alemanya de Polònia, va viatjar de Varsòvia a Londres, amb l'ajuda de Julian Morgenstern, president del Col·legi Unió Hebrea, que havia estat treballant per obtenir els visats per als erudits jueus a Europa.

La seva germana Esther va morir en un bombardeig alemany. La seva mare va ser assassinada pels nazis, i dues germanes, Gittel i Devora, van morir en camps de concentració nazis. Mai no va tornar a Alemanya, Àustria o Polònia.

Heschel va arribar a la ciutat de Nova York al març de 1940. Va treballar breument al Hebrew Union College (HUC), el principal seminari del judaisme reformista, a Cincinnati. El 1946, va ocupar un càrrec en el Seminari Teològic Jueu d'Amèrica (STC), el principal seminari del judaisme conservador, on va treballar com a professor d'ètica i misticisme jueu (càbala) fins a la seva mort el 1972.

Es va casar amb Sylvia Straus el 10 de desembre de 1946, a Los Angeles. La seva filla, Susannah Heschel, és una erudita jueva per dret propi.

Ideologia[modifica]

Heschel va explicar moltes facetes del pensament jueu, incloent estudis sobre la filosofia jueva medieval, la càbala i la filosofia hassídica . Segons alguns estudiosos, estava més interessat en l'espiritualitat que en l'estudi de text crític; aquesta última va ser una especialitat de molts estudiosos de JTS. No va rebre un ajudant de postgrau durant molts anys i va quedar relegat a ensenyar principalment a l'escola primària o a l'escola rabínica, no al programa de postgrau acadèmic. Heschel va tenir amistat amb el seu col·lega Mordechai Kaplan. Tot i que es diferenciaven en el seu acostament al judaisme, tingueren una relació molt cordial i es visitaven a les seves respectives cases de tant en tant.

Heschel creia que els ensenyaments dels profetes hebreus eren una crida de claredat per a l'acció social als Estats Units i treballà a favor dels drets civils[1][2]dels afroamericans i contra la guerra del Vietnam.[3]

Influència fora del judaisme[modifica]

Heschel, esquerra, presentant el Premi Mundial de la Pau i el Judaisme a Martin Luther King, 7 de desembre de 1965

Heschel fou un teòleg jueu àmpliament llegit, les obres més influents del qual inclouen Man Is Not Alone, God in Search of Man, The Sabbath, i The Prophets. Al Concili Vaticà II , com a representant dels jueus dels Estats Units, Heschel va convèncer l'Església Catòlica d'eliminar o modificar passatges en la seva litúrgia que degradaven els jueus o es referien a una conversió esperada al cristianisme. Les seves obres teològiques argumenten que l'experiència religiosa és un impuls fonamentalment humà, no només jueu. Creia que cap comunitat religiosa podria reclamar un monopoli sobre la veritat religiosa.[4]

Bibliografia seleccionada[modifica]

  • The Earth Is the Lord’s: The Inner World of the Jew in Eastern Europe. 1949. ISBN 1-879045-42-7
  • Man Is Not Alone: A Philosophy of Religion. 1951. ISBN 0-374-51328-7
  • The Sabbath: Its Meaning for Modern Man. 1951. ISBN 1-59030-082-3
  • Man’s Quest for God: Studies in Prayer and Symbolism. 1954. ISBN 0-684-16829-4
  • God in Search of Man: A Philosophy of Judaism. 1955. ISBN 0-374-51331-7
  • The Prophets. 1962. ISBN 0-06-093699-1
  • Who Is Man? 1965. ISBN 0-8047-0266-7
  • Israel: An Echo of Eternity. 1969. ISBN 1-879045-70-2
  • A Passion for Truth. 1973. ISBN 1-879045-41-9
  • Heavenly Torah: As Refracted Through the Generations. 2005. ISBN 0-8264-0802-8
  • Torah min ha-shamayim be’aspaklariya shel ha-dorot; Theology of Ancient Judaism. [hebreu]. 2 vols. Londres: Soncino Press, 1962. Tercer volum, Nova York: Jewish Theological Seminary, 1995.
  • The Ineffable Name of God: Man: Poems. 2004. ISBN 0-8264-1632-2
  • Kotsk: in gerangl far emesdikeyt. [yiddish]. 2 vols. (694 p.) Tel-Aviv: ha-Menorah, 1973. Added t.p.: Kotzk: the struggle for integrity (Una traducció hebrea del vol. 1, Jerusalem: Magid, 2015). A Passion for Truth és una adaptació de la seva obra més àmplia.
  • Der mizrekh-Eyropeyisher Yid [yiddish], 45 pàg. Publicada originalment a: Nova York: Shoken, 1946.
  • Abraham Joshua Heschel: Prophetic Witness & Spiritual Radical: Abraham Joshua Heschel in America, 1940—1972, biography by Edward K. Kaplan ISBN 0-300-11540-7
  • «The Encyclopedia of Hasidism» editada per Rabinowicz, Tzvi M.: ISBN 1-56821-123-6 Jason Aronson, Inc., 1996.

Citacions famoses[modifica]

  • El racisme és l'amenaça més greu de l'home: el màxim d'odi per un mínim de raó.[5]
  • En qualsevol societat lliure on existeixen terribles maldats, alguns són culpables: tots són responsables.[6]
  • Som més a prop de Déu quan fem preguntes que quan ens pensem que tenim les respostes.[7]
  • La indiferència al mal és més insidiosa que el mal mateix. És una justificació silenciosa que permet l'acceptabilitat del mal en la societat.[8]
  • Gran part del que exigeix la Bíblia es pot comprendre en un únic imperatiu: Recordeu-vos![9]
  • El pecat de l'home rau en el seu fracàs de viure el que és. Sent l'amo de la terra, l'home oblida que és el servent de Déu.[10]

Notes[modifica]

  1. (anglès) «The Legacy of Abraham Joshua Heschel.» Tikkun. Consultat el 25 de maig de 2014.
  2. «A Rabbi of His Time, With a Charisma That Transcends It.» The New York Times. Consultat el 25 de maig de 2014.
  3. Dreier, Peter. «'Selma's' Missing Rabbi» (en anglès). Huffington Post, 17-01-2015. [Consulta: 13 març 2015].
  4. Gillman, Neil. Behrman House Inc. Conservative Judaism: The New Century (en anglès), 1993, p. 163. 
  5. iziquotes.com
  6. quotefancy.com
  7. azuquotes.com
  8. ratbags.com
  9. picturequotes.com
  10. quotefancy.com

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]