Abraham Moritz Warburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAby Warburg
Aby Warburg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Aby Warburg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbraham Moritz Warburg
13 juny 1866 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (infart)
Lloc d'enterramentCementiri d'Ohlsdorf 53° 37′ 10.73″ N, 10° 2′ 4.69″ E / 53.6196472°N,10.0346361°E / 53.6196472; 10.0346361
Dades personals
ResidènciaHamburg, Florència
NacionalitatAlemanya
Formació professionalHistòria, història de l'art, arqueologia
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador de l'art
OcupadorUniversitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaWarburg family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMary Hertz
FillsMarietta, Max Adolph, Frede C
ParesCharlotte Oppenheim, Moritz Warburg
GermansPaul Warburg, Max Warburg, Felix Warburg i Fritz M. Warburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Parentsgermà: Max Warburg, banquer

Abraham Moritz Warburg (Hamburg (Alemanya), 1866 - ibídem, 1929), més conegut com a Aby Warburg, fou un historiador de l'art, cèlebre pels seus estudis sobre el ressorgiment del paganisme en el Renaixement italià. El seu treball ha servit per a llançar les bases de la iconografia.[1]

Es descriu ell mateix com:

Amburghese di cuore, ebreo di sangue, d'anima Fiorentino[2]
(Hamburguès de cor, jueu de sang, florentí d'esperit)

Vida[modifica]

Va néixer en una família de banquers alemanys jueus. En ser el fill primogènit de Max Warburg, li corresponia fer-se càrrec de la fortuna familiar, però aquest va declinar en el seu germà Max la responsabilitat que això implicava, assegurant-se abans la disponibilitat econòmica necessària per als seus estudis i investigacions. Va estudiar filosofia, història i religió en universitats alemanyes, franceses i italianes. Encara que va tractar, en general, el problema de la transmissió de la iconografia antiga en la cultura europea moderna, "el retorn a la vida de l'antic", com ell mateix deia, es va dedicar principalment a l'estudi del Renaixement italià, i a la comprovació de la tesi que un paganisme de caràcter dionisíac havia renascut en aquest període de la història de l'art. Així mateix, es va interessar per les relacions entre el pensament màgic i el pensament racional. El 1896 va viatjar als Estats Units, on va romandre durant sis mesos entre els indis Pueblo, Hopi i Navaho. D'aquesta expedició, només consten alguns treballs tòpics que presentarà en clubs de fotografia i que no tindran un gran ressò. El 1909, va començar a organitzar la Biblioteca Warburg (futur Institut Warburg), amb la intenció que funcionés tant com a ubicació de la seva col·lecció privada com per a l'educació pública, però la Primera Guerra mundial i la seva internació psiquiàtrica en la clínica neurològica Ludwig Binswanger (Kreuzlingen, Suïssa) entre el 1918 i 1923, van retardar-ne l'obertura fins a 1926.

Casa Warburg a Eppendorf, Hamburg

Les seves obres completes es recullen en diversos volums, però el seu projecte més ambiciós, denominat Atlas Mnemosyne, està constituït per una col·lecció d'imatges amb gens o escàs text, mitjançant el qual pretenia narrar la història de la memòria de la civilització europea. El seu pensament va estar àmpliament influenciat per Friedrich Nietzsche, i al seu torn, Warburg va influenciar l'obra d'Erwin Panofsky, Ernst Gombrich, Frances Yates, Edgar Wind, Walter Benjamin i Ernst Robert Curtius, entre d'altres.

Va morir a Hamburg el 26 d'octubre de 1929, a causa d'un infart i fou sebollit al cementiri d'Ohlsdorf. Davant l'ascens al poder del nazisme, Fritz Saxl (jove historiador d'art que havia dut a efecte l'organització de l'Institut des de 1913), va assolir, amb el suport del govern britànic, traslladar els 60.000 volums que per aquell temps formaven la biblioteca de Warburg fins a la seva actual seu en la Woburn Square de Londres. A partir de mitjans dels anys vuitanta, el seu pensament s'està revalorant. El 1993, el govern de la ciutat d'Hamburg va fundar en el seu honor un segon Institut Warburg.

Bibliografia[modifica]

Obres
  • Das Schlangenritual, Berlín, Editorial Klaus Wagenbach, 2011, 114 pàgines, ISBN 978-3803126726
  • Die Erneuerung der heidnischen Antike Berlín/Leipzig, Editorial B.G. Teubner, 1932
  • Gesammelte Schriften, Berlín, Editorial Akademie Verlag, 1998-2009 (edició de les obres completes, redactades per Ulrich Pfisterer i Horst Bredekamp, Michael Diers, Uwe Fleckner, Michael Thimann i Claudia Wedepohl en col·laboració amb el Warburg Institute London i la Universitat d'Hamburg)[3]
Biografies
  • Ernst H. Gombrich, Aby Warburg, Hamburg, Europäische Verlagsanstalt, 2006, traducció alemanya de Mathias Fienbork.
  • Bernd Rock, Der junge Aby Warburg. Munic, 1997.
  • Carl Georg Heise, Persönliche Erinnerungen an Aby Warburg. Redacció i comentari de Björn Biester i Hans-Michael Schäfer (Gratia. Bamberger Schriften zur Renaissanceforschung 43). Wiesbaden, Editorial Harrassowitz, 2005.
  • Karen Michels: Aby Warburg – Im Bannkreis der Ideen. C.H. Beck, München 2007.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abraham Moritz Warburg

Referències[modifica]

  1. «Aby Warburg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r abril 2012].
  2. Gertrud Bing, Rivistia storica italiana, tom 71, 1960, pàgina 113.
  3. Publicacions i exposicions de la casa Warburg a Hamburg