Abric dels Turons d'Abril
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Castellfabib (el Racó d'Ademús)  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
5147.jpg)
L'abric dels Turons d'Abril és un lloc arqueològic amb pintures rupestres situat al terme municipal de Castielfabib, a la comarca del Racó d'Ademús (País Valencià).
4844.jpg)
4846.jpg)
5315.jpg)
5316.jpg)
5099.jpg)
5099-0.jpg)
Aquestes pintures prehistòriques són les úniques descobertes fins ara al Racó d'Ademús. Per la seua situació geogràfica, estil i cronologia pertanyen a l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica i es vinculen a les dels abrics rupestres de Tormón del Parc Cultural d'Albarrassí (Terol).
Història[modifica]
El descobriment data de març de 2014 i va ser realitzat per Ricard Canet Garcia, membre de la Colla contra incendis núm.18. La troballa està relacionada amb d'altres fetes a la zona del Rodeno de Tormón en anys anteriors (2008-2014). La premsa generalista es va fer ressò del descobriment.
Un cop comunicat el descobriment a la Conselleria d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, aquesta reconegué l'autenticitat de les pintures i disposà els mitjans precisos per al seu estudi, protecció i difusió.
Com a part de l'art rupestre del País Valencià, les pintures d'aquest abric estan protegides per la legislació estatal i autonòmica; s'han declarat Bé d'Interés Cultural i des de l'any 1998 formen part de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[1]
Treballs arqueològics[modifica]
S'han realitzat estudis de topografia, conservació, documentació, prospecció arqueològica de la zona immediata i estudi de la pintura amb el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana perquè se'n conega i divulgue. Les labors de topografia foren l'aixecament fotogramètric i ortofotográàfic per aconseguir una mostra digital de l'interior de l'abric per a la producció d'un model en tres dimensions (3D). L'objectiu final d'aquestes tècniques és fer-ne un model en quatre dimensions (4D) que permeta passeigs virtuals per l'abric i les pintures.[2]
Ubicació i descripció[modifica]
L'abric es troba en un aflorament rocós situat al marge dret del barranc de Val de l'Aigua (que aboca les aigües al Túria per la dreta al Mas de Jacint), a 1.150 m d'altitud. El plafó decorat se situa al punt més protegit de l'abric, sobre un requadre d'uns 120 x 120 cm, i es compon de cinc figures -tres d'antropomorfes i dues de zoomorfes, que formen dues composicions diacròniques: primera composició: agrupa els motius 1, 2 i 3 (figures antropomorfes més antigues); segona composició: agrupa els motius 4 i 5 (figures zoomorfes posteriors).
- Motiu 1: figura humana jacent (horitzontal) amb les cames flexionades, situada a l'esquerra del plafó. Cos estilitzat que s'eixampla a la part de les espatlles, d'on parteixen els braços. Porta un gran tocat al qual li falta una àrea triangular.
- Motiu 2: figura humana central, es dirigeix cap a la dreta (cames separades, una de flexionada, la qual cosa produeix efecte de dinamisme), cos estilitzat amb eixamplament cap a les espatlles, d'on parteixen els braços. A la mà dreta porta un objecte triangular que encaixa amb el que li manca a la figura jacent (motiu 1), porta un gran tocat.
- Motiu 3: figura humana situada a la dreta, es dirigeix cap a l'esquerra (cames flexionades, l'anterior flexionada, la qual cosa produeix efecte dinàmic), de menor grandària que el motiu 2, la qual cosa produeix efecte de profunditat respecte de la composició zoomorfa.
- Motiu 4: figura animal (cabra) situada als peus i per davant del motiu 2, mira cap a l'esquerra, ben perfilada, tot i que amb pèrdues de pintura per descrostats en algunes parts, el cap inclinat en actitud de pastar, cornamenta cap enrere, potes davanteres en ve invertida (efecte dinàmic), potes posteriors acabades, a l'esquerra es dibuixa la sofraja, amb cua doble (efecte dinàmic).
- Motiu 5: figura animal (cabra) en posició invertida (potes enlaire), per sota del motiu 4. Conservació precària, s'aprecia la cornamenta (cap avall) i el cos parcialment, en manca part del cap, les extremitats plegades sobre el ventre. Donada la posició de l'animal, s'interpreta com a mort.
Comparades amb les del seu entorn –abrics rupestres de Tormón, del Parc Cultural d'Albarrassí- les pintures de l'abric dels Turons d'Abril tenen trets propis:
| « | «Tenen una grandària major del normal, així com la seua composició narrativa. L'escena presenta tant animals superposats a les figures humanes com escenes d'humans, tot amb un tema comú: la mort».[3] | » |
| — Art prehistòric a Castielfabib: abric dels Turons d'Abril , Ricard Canet Garcia | ||
Tècniques pictòriques[modifica]
Pintura de color roig (obtingut d'òxids de ferro: hematita, limonita i goethita), amb tintes planes.
Estil[modifica]
Mediterrani, estilitzat i naturalista.
Cronologia[modifica]
Neolític (entre 7000-5000 ae).
Informació i accés[modifica]
Hi ha una monografia composta i editada pel descobridor de les pintures que pot consultar-se i descarregar-se en línia.[4]
4986.jpg)
Per visitar les pintures de l'abric dels Turons d'Abril des del Racó d'Ademús, cal anar a Castielfabib i continuar per la carretera del Corb fins al desviament de costa del Rato, on es troba el primer plafó informatiu. A la muntanya d'El Rodeno el camí enllaça amb les pintures dels abrics rupestres de Tormón. El recorregut per l'abric dels Turons d'Abril és circular de dificultat baixa, de 1,8 km i 1 hora de durada.[5] Durant el trajecte poden veure's mostres d'arquitectura tradicional (vernacular) relacionades amb l'activitat agropecuària a la zona en temps subactuals. A la zona dels «Corrals dels Fantasmes» hi ha un conjunt de pallers, corrals, descoberts, parideres, eres de pa... que servien també com a residència temporal als agricultors en moment puntuals del cicle agrari: conreu i sembra, sega i batuda. En aquest mateix lloc perviuen restes arqueològiques d'interés: un mur defensiu de grans dimensions i un conjunt de pedres copel·lades al pis d'un dels corrals a manera de petròglifs, presumptament utilitzades com a forns per a l'extracció artesanal d'oli del càdec. El recorregut és un lloc protegit, declarat Microreserva de flora per la Generalitat Valenciana.[6]
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Llei de Patrimoni Històric de l'estat espanyol i Llei 4/1998 d'11 de juny de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.
- ↑ Canet García, 2017, p. 18.
- ↑ Canet Garcia, 2017, p. 11.
- ↑ Canet García, 2017, p. 1-23.
- ↑ Sánchez Garzón, 2018-I.
- ↑ Sánchez Garzón, 2018-II.
Bibliografia[modifica]
- Bueno, Baltasar. «Descubierto en Castielfabib un abrigo con pintura rupestre». Levante-El Mercantil Valenciano, del jueves, 7 de agosto, 2014a. [Consulta: 6 abril 2018].
- Bueno, Baltasar. «El abrigo hallado en Castielfabib incluye 5 figuras de hace 7.000 años». Levante-El Mercantil Valenciano, del viernes 8 de agosto, 2014b. [Consulta: 6 abril 2018].
- Redacción, Diario. «Castielfabib pone en valor las pinturas rupestres del “Abrigo Lomas de Abril”». MasTuria: Revista Digital, del sábado, 25 de noviembre, 2017. [Consulta: 6 abril 2018].
- Canet García, Ricardo. «Arte prehistórico en Castielfabib: abrigo de las Lomas de Abril». LinkdIn Corporation. Diseño y maquetación: Irene Aguilar y Roberto Martínez, 2017. [Consulta: 6 abril 2018].
- Sánchez Garzón, Alfredo. «Pinturas rupestres en Castielfabib: abrigo de las Lomas de Abril (I)». Desde el Rincón de Ademuz, 2018-I. [Consulta: 6 abril 2018].
- Sánchez Garzón, Alfredo. «Pinturas rupestres en Castielfabib: abrigo de las Lomas de Abril (y II)». Desde el Rincón de Ademuz, 2018-II. [Consulta: 6 abril 2018].