Absalon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbsalon
Copenhagen statue of Absalon 1.jpg
Nom original (da) Absalon von Lund
Biografia
Naixement 1128 (Gregorià)
Ålsgårde Tradueix
Mort 21 març 1201 (Gregorià) (72/73 anys)
Sorø
Lloc d'enterrament Sorø Klosterkirke Tradueix
  Bisbe de Roskilde (1158–1192)
Arquebisbe de Lund (1178–1201)
Peder Sunesen (Roskilde)
Anders Sunesen (Lund) →
Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Universitat de París
Activitat
Ocupació Polític i sacerdot catòlic
Família
Pares Asser RigInger Eriksdatter
Germans Esbern Snare
Modifica les dades a Wikidata

Absalon, Absaló o Axel (Fjenneslev, 1128 - Sorø, 21 de març de 1201) va ser un polític i arquebisbe danès.[1]

Va ser bisbe de Roskilde des de 1158 fins a 1192 i arquebisbe de Lund des de 1178 fins a la seva mort. Va ser el conseller del Rei Valdemar I de Dinamarca. Absaló va ser el personatge clau en les polítiques daneses d'expansió territorial a la Mar Bàltica, l'europeïtzació i les relacions estretes amb la Santa Seu.[2] Combinà els ideals de la Reforma Gregoriana amb el suport a un poder monàrquic fort.

Absaló nasqué dins el poderós clan Hvide i era propietari de grans extensions de terres. Va fer la primera fortificació de la ciutat de l'actual Copenhagen. Prelat lluitador, va lliurar a Dinamarca de les incursions dels pirates i va derrotar el 1184 al duc de Pomerania. Absalon va morir a l'abadia de Sorø Abbey el 21 de març de 1201, als 73 anys, sent enterrat allí mateix.[3]

Referències[modifica]

  1. Rines, George Edwin, ed. (1920).
  2. Encyclopædia Britannica, ed. (1911)
  3. Stefan Pajung, Artikel: Absalon ca. 1128-1201, la Universidad de Aarhus, 20 de juny de 2009

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Absalon Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Saxo, Gesta Danorum, ed. Holder (Strassburg, 1886), books xvi.
  • Steenstrup, Danmarks Riges Historie. Oldtiden og den ældre Middelalder, pp. 570–735 (Copenhagen, 1897–1905).
  • Absalon's Testamentum, in Migne, Patrologia Latina 209,18.