Abstinència sexual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'abstinència o continència[1] sexual és un comportament que consisteix a privar-se d'alguns o tots els aspectes de l'activitat sexual per voluntat pròpia (per raons religioses, morals, filosòfiques, anticonceptives o psicològiques), o aliena (per raons mèdiques, legals, econòmiques o socials).

El terme[modifica | modifica el codi]

Les paraules abstinència sexual, celibat i asexualitat sovint es confonen però tenen significats diferents. L'abstinència sexual, també coneguda com la continència,[2] es refereix a abstenir-se de tota activitat sexual, sovint durant un període limitat de temps.[3] El celibat és un comportament sovint motivat per factors com les creences personals o religioses d'una persona. Per a Gabrielle Brown «l'abstinència és una resposta a l'exterior del que està passant, i el celibat és una resposta des de l'interior».[4] D'acord amb aquesta definició, el celibat és alguna cosa més que no tenir relacions sexuals. És més intencional que l'abstinència i el seu objectiu és el creixement personal. Aquesta perspectiva sobre el celibat és compartida per diversos autors, entre ells Elizabeth Abbott, Wendy Keller i Wendy Shalit.[5]

Mètode anticonceptiu[modifica | modifica el codi]

L'abstinència sexual és el mètode més efectiu contra els embarassos no desitjats i la propagació de la malalties de transmissió sexual.[6] El 2004 la revista The Lancet va publicar un article on apostava per educar als joves de manera que retrasessin les relacions sexuals com a manera més efectiva contra la propagació de la sida tenint en compte que els preservatius disminueixen el risc d'infecció però mai l'eliminen. Va anomenar aquesta estratègia per a prioritzar els elements de la lluita contra la sida amb les lletres ABC, que en anglès són les inicials d'abstinència, fidelitat i preservatiu.[7] Des d'aquell moment, diverses administracions públiques l'han promogut. Alguns estudis,conclouen que seria efectiva una aposta més decidida de les administracions en aquest sentit.[8] Un dels problemes amb el que s'han trobat els impulsors d'aquestes polítiques és la dificultat de canviar els comportaments dels joves.[9]

EUA

L'Estratègia Nacional de lluita contra la sida, aprovada per l'administració de Barack Obama a EUA el juliol del 2010, afirma que «és important facilitar l'accés a una educació sanitària que es basa en els beneficis de l'abstinència i de retardar o limitar l'activitat sexual, garantint al mateix temps que els joves que prenen la decisió de ser sexualment actius tenen la informació que necessiten per a prendre mesures per a protegir-se ells mateixos».[10] Amb anterioritat als EUA hi ha hagut iniciatives similars d'altres governs que han estat efectius[11] i per això han tingut continuïtat.[12]

Europa

L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va incloure-ho el 28 de gener del 2012 a la Recomanació 1959 de Polítiques de cures preventives de salut als estats membres. Entre les 25 directives per a protegir la salut dels europeus, a l'apartat 9.5 recomana «promoure una educació sexual integral de la salut, inclosa l'abstinència, per prevenir la propagació de malalties de transmissió sexual».[13]

Uganda

Després de l'aplicació de polítiques basades en l'estratègia ABC, entre 1990 i 2001, Uganda va reduir la taxa d'infecció de la sida un 10%, del 15% al 5%.[14] El 2004 el president d'Uganda, Yoweri Museveni, va assegurar que la taxa de contagis seguia caient gràcies a la campanya de promoció de l'abstinència sexual i la fidelitat.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Continència». Enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 setembre 2013].
  2. Melody, John. "Continence", Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company, 1913 [Consulta: 4 octubre 2013]. 
  3. Cardinal Roberti, H. E.. Abstinence and Continence al Dictionary of Moral Theology. London: Burns & Oates Publishers of the Holy See, 1962. 
  4. Brown, Gabrielle. The New Celibacy: A Journey to Love, Intimacy, and Good Health in a New Age. New York: McGraw-Hill, 1989. 
  5. Shalit, Wendy. Retorno al pudor. Madrid: Rialp, 2012. ISBN 9788432139635. 
  6. Ruiz, Rebeca. «Abstinencia sexual, una renuncia voluntaria». EFE Salud, 27 març 2013 [Consulta: 24 setembre 2013].
  7. Halperin, Steiner, Cassel, D.,M.,M.. «The time has come for common ground on preventing sexual transmission of HIV». The Lancet, 364, 2004, pàg. 1913-1915.
  8. López del Burgo, Cristina. «Prevención equitativa del sida». AE Bioetica, desembre 2008 [Consulta: 24 setembre 2013].
  9. «La abstinencia sexual no funciona entre los jóvenes». 20 minutos, 5 gener 2009 [Consulta: 24 setembre 2013].
  10. «The White House Office of National AIDS Policy». The White House, 13 juliol 2010 [Consulta: 24 setembre 2013].
  11. «La estrategia de la abstinencia da resultado en EE.UU.». Aceprensa, 7 maig 2008 [Consulta: 24 setembre 2013].
  12. «El Congreso de EE.UU. renueva la financiación del plan contra el sida en África». Aceprensa, 4 març 2008 [Consulta: 24 setembre 2013].
  13. «Preventive health care policies in the Council of Europe member states». Consell d'Europa. Assemblea Parlamentària - 2011. [Consulta: 24 setembre 2013].
  14. Lantigua, Isabel F. «Abstención y condones contra el sida en Uganda». El Mundo, 25 setembre 2006 [Consulta: 24 setembre 2013].
  15. «Uganda asegura haber reducido los contagios gracias a una campaña pro abstinencia». El País, 12 juliol 2004 [Consulta: 24 setembre 2013].