Abu-Bakra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII Taïf |
| Mort | dècada del 710 Bàssora |
| Residència | Bàssora |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, muhàddith, sahaba |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Setge de Taïf |
| Família | |
| Fills | Amat Allah bint Abi Bakra, Ubayd Allah ibn Abi Bakra, Abd al-Rahman ibn Abi Bakra |
| Pare | al-Hàrith ibn Kàlada |
| Germans | Nafi ibn al-Hàrith |
Abu-Bakra (àrab: نفيع بن الحارث بن كلدة الثقفي) (Taïf, segle VII - Bàssora, dècada del 710) nom amb que era conegut Nufay ibn Masruh, fou un dels companys del profeta Muhàmmad. Era el germanastre de Nafi ibn al-Harith.[1] Altres fonts el descriuen com el germà uterí de Ziyad ibn Abihi.[2] És conegut per la seva disputa amb un altre general islàmic , al-Mughira ibn Shu'ba, durant una expedició militar.
Abissini d'origen, havia estat esclau dels thaqafites de Taïf, però es va unir als musulmans baixant per una corriola quan aquests van assetjar la vila el 630. El Profeta el va declarar lliure.
Va viure al Iemen. Va rebre terres del califa Úmar ibn al-Khattab, sota el qual després va caure en desgràcia per testimoniar contra al-Mughira ibn Xuba, acusat d'adulteri. Va participar en la fundació de Bàssora, on es va establir, i hi va morir en 711/712.
Referències
[modifica]- ↑ «Abu Bakrah and the Feminists». Arxivat de l'original el 2018-05-18. [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ Madelung, Wilferd. The Succession to Muhammad: A Study of the Early Caliphate (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 167 (note 121), 326. ISBN 978-0-521-64696-3.