Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Aghlabid dinar - Abou Ishaq Ibrahim II.jpg
Biografia
Naixement 27 juny 850 (Gregorià)
Mort 23 octubre 902 (Gregorià) (52 anys)
Cosenza
  Emir 

875 – 902
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Aglàbides
Fills Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim
Modifica les dades a Wikidata

Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad —en àrab أبو إسحاق إبراهيم بن أحمدAbu Isḥāq Ibrāhīm ibn Aḥmad— (al-Abbassiyya, 27 de juny del [850] - Cosenza, 23 d'octubre de [902]) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902).

El 16 de gener del 875 a la mort del seu germà Abu-l-Gharaniq Muhàmmad (II), la successió corresponia al fill del difunt, Abu Ikal ben Muhammad, però el poble va aclamar a Abu Ishak Ibrahim al que únicament corresponia la regència. Una de les seves primeres mesures, encertada, fou la retirada de les fraccions monetaries (kita) que havien envaït el mercat, tot i que la mesira amenaçava de provocar disturbis, que de fet es van prduir amb un incident greu a Kairuan, en el qual va evitar la sang però mantenint la seva decisió.

El 878 va conquerir Siracusa a Sicília. El mateix 878 va construir una nova capital a Rakkada, abandonant Abbasiyya, però aviat també va deixar Rakkada i es va establir a Tunis.

Va rebutjar una invasió del tulúnida d'Egipte, Al-Abbas (fill de l'emir tulúnida Àhmad ibn Tulun), aliat als ibadites del Djabal Nafusa (entre 879 i 881).

A Sicília va continuar la campanya i va ocupar Palerm, i poc després va entrar també a Reggio a la Calàbria.

Sembla que a causa d'una malaltia mental el seu caràcter va canviar progressivament i va esdevenir un dèspota que cometia tota mena de crueltats i abusos. Els primers que es van revoltar contra els seus crims foren els berbers del Zab (268 de l'hègira = 881-882), però el 883 havien estat derrotat i van ser durament reprimits, i a les seves files es van produir milers de víctimes. El 893 foren els principals senyors feudals els que es van revoltar, contra els desitjos de l'emir d'un servei incondicional; el moviment va esclatar a la fortalesa de Balazma, que defensava el massís dels Kutama; per por d'una revolta similar a la del jund sota Ziyadat Allah I (817-838) Ibrahim II va entrar en pànic, però finalment va poder controlar la revolta molt fàcilment, ja que els rebels ni tan sols van provar d'unir-se. El 896-897 es van revoltar els berbers Nafusa que foren delmats. Després va fer executar de manera horrible al seu cosí, que era governador de Trípoli de Líbia, i va amenaçar d'envair Egipte en revenja per la invasió tulúnida de vers el 880, però finalment va retornar cap a Tunis.

Va abdicar en favor del seu fill Abul Abbas Abd Allah II ben Ibrahim el 18 d'octubre del 902, el qual era a Sicília i fou cridat a Ifriquiya. Ibrahim II, vestit a la manera dels ascetes penedits i rodejat dels ahl al-basair, va anar a combatre a Itàlia del sud (on la seva arribada va provocar el pànic) amenaçant d'anar a conquerir Bizanci via Roma; però tot seguit va buscar el martiri als murs de Cosenza on efectivament va morir el 23 d'octubre del 902.



Precedit per:
Abu-Abd-Al·lah Abu-l-Gharaniq Muhàmmad (II) ibn Àhmad
emir aglàbida d'Ifríqiya
875-902
Succeït per:
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim

Bibliografia[modifica]

M. Talbi, L'émirat aghlabide, París 1966