Abu-Mansur al-Maturidí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 852  Maturid (Califat Abbàssida) | ||
| Mort | 944 (Gregorià) (91/92 anys) Samarcanda (Califat Abbàssida) | ||
| Sepultura | mausoleu d'Abu-Mansur al-Maturidí | ||
| Religió | Islam i sunnisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teologia islàmica, kalam, tafsir i ussul al-fiqh | ||
| Ocupació | alfaquí, filòsof, místic, mufàssir, mutakàl·lim, teòleg | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí (àrab: أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī) (Maturid, c. 852 – Samarcanda, 944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com l'Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,[1] que va arribar a ser l'escola teològica predominant entre els musulmans sunnites de l'Àsia central[1] i, posteriorment, va ser escollida com l'escola preferent tant a l'Imperi Otomà com a l'Imperi Mogol.[1]
Va néixer a Maturid, prop de Samarcanda, actualment a l'Uzbekistan, i va rebre els títols de xaikh al-islam, ‘xeic de l'islam’, i imam al-huda, ‘imam de la bona guia’. Fou un dels dos imams sunnites més importants del seu temps, juntament amb al-Aixarí, en assumptes teològics.[2]
A diferència d'al-Aixarí, l'altre fundador d'una de les més importants escoles teològiques sunnites, l'aixarisme, al-Maturidí es va adscriure a la doctrina d'Abu-Hanifa tal com l'havien transmès i elaborat els teòlegs hanafites de Balkh i la Transoxiana.[1] Fou aquesta teologia la que al-Maturidí sistematitzà i emprà per refutar no només les opinions dels mutazilites, els karramites i altres grups heterodoxes musulmans, sinó també teologies no musulmanes com les del cristianisme calcedonià, el miafisisme, el maniqueisme, el marcionisme i el bardesanisme.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs.
- ↑ Gibril Fouad Haddad. The Biographies of the Elite Lives of the Scholars, Imams and Hadith Masters. Zulfiqar Ayub, 2015, p. 141.
- ↑ G. Vajda, Le témoignage d'al-Māturīdī sur la doctrine des Manichéens, des Daysanites et des Marcionites, in Arabica, xii [1966], 1–38, 113–28