Abu-Mansur al-Maturidí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbu-Mansur al-Maturidí
Imammaturidi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) ابو منصور محمد الماتريدي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 852 Modifica el valor a Wikidata
Maturidi (Califat abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort944 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Samarcanda (Califat abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSamarcanda Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, sunnisme i hanafisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia islàmica, kalam, tafsir i ussul al-fiqh Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAlfaquí, mutakàl·lim, mufàssir, filòsof i místic Modifica el valor a Wikidata

Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,[1] que va esdevenir l'escola teològica predominant entre els musulmans sunnites d'Àsia Central[1] i, posteriorment, va ser escollida com l'escola preferent tant a l'Imperi Otomà com a l'Imperi Mogol.[1]

Va néixer a Maturid, prop de Samarcanda, actualment a l'Uzbekistan, i va rebre els títols de xaikh al-islam, ‘xeic de l'islam’ i imam al-huda, ‘imam de la bona guia’. Fou un dels dos imams sunnites més importants del seu temps, juntament amb al-Aixarí, en assumptes teològics.[2]

A diferència d'al-Aixarí, l'altre fundador d'una de les més importants escoles teològiques sunnites, l'aixarisme, al-Maturidí es va adscriure a la doctrina d'Abu-Hanifa tal com l'havien transmès i elaborat els teòlegs hanafites de Balkh i la Transoxiana.[1] Fou aquesta teologia la que al-Maturidí sistematitzà i emprà per refutar no només les opinions dels mutazilites, els karramites i altres grups heterodoxes musulamns, sinó també teologies no musulmanes com les del cristianisme calcedoni, el miafisisme, el maniqueisme, el marcionisme i el bardesanisme.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs.
  2. Gibril Fouad Haddad. The Biographies of the Elite Lives of the Scholars, Imams and Hadith Masters. Zulfiqar Ayub, 2015, p. 141. 
  3. G. Vajda, Le témoignage d'al-Māturīdī sur la doctrine des Manichéens, des Daysanites et des Marcionites, in Arabica, xii [1966], 1–38, 113–28