Ahmed aix-Xar'a
.png){kind=small}
_Government's_version.svg){kind=small}
Ahmed Hussein aix-Xar'a (àrab: أحمد حسين الشرع, Aḥmad Ḥusayn ax-Xarʿ), conegut pel nom de batalla Abu Mohammad al-Julani (àrab: أبو محمد الجولاني, Abū Muḥammad al-Jūlānī), és un líder islamista que ha fet caure el règim dels Al-Assad a Síria.[1] És un comandant militar i polític sirià, president de Síria des del 29 de gener de 2025. Com a emir de Tahrir al-Xam (HTS) entre 2017 i 2025, va liderar les ofensives de l'oposició siriana de 2024, que van derrocar el règim de Baixar al-Àssad i van instaurar un govern de transició.[2]
Biografia
[modifica]Nascut a Riad, en una família siriana del Alts del Golan que va tornar el 1989 als voltants de Damasc,[3]
Membre d'Al-Qaida
[modifica]Es va desplaçar a l'Iraq en 2003 per combatre amb Al-Qaida durant la Insurgència iraquiana contra la presència dels Estats Units durant la Guerra de l'Iraq. Va ser detingut i interrogat per la Direcció d'Intel·ligència Militar Siriana per la seva entrada il·legal a l'Iraq, però va ser alliberat després de negar qualsevol afiliació a partits polítics o grups extremistes.[4]
Es creu que després que Abu Mussab al Zarqauí morís en un atac aeri nord-americà el 2006, al-Sharaa va abandonar l'Iraq i es va quedar breument al Líban, on va proporcionar suport logístic al grup militant jihadista Jund al-Sham.[5] Abans de l'inici de la guerra civil iraquiana el 2006, al-Sharaa va tornar a l'Iraq per continuar lluitant[6] fins que fou capturat per l'exèrcit nord-americà i empresonat en 2006,[3] passant per diversos centres penitenciaris.
Guerra Civil siriana
[modifica]Alliberat en per les autoritats iraquianes en 2011 poc abans de la Revolució Siriana que va tenir lloc durant la Primavera Àrab,[7] va fundar el Front al-Nusra el 2012 per lluitar contra el govern de Baixar al-Àssad. Va resistir la fusió amb l'Estat Islàmic, fet que va provocar un conflicte entre els dos grups. El 2016, va trencar amb Al-Qaida i va transformar al-Nusra en Tahrir al-Xam (HTS), buscant legitimitat internacional i establint una administració tecnocràtica a les zones controlades per HTS.[8][9]
Designat com a «terrorista global» pels EUA el 2013, se'n va oferir una recompensa de 10 milions de dòlars fins al desembre de 2024, quan va negociar amb representants estatunidencs.[10][11]
Com a emir d'HTS entre 2017 i 2025, va liderar les ofensives de l'oposició siriana de 2024, que van derrocar el règim de Baixar al-Àssad i van instaurar un govern de transició.[2] Al final de la Guerra Civil siriana va adoptar una imatge més moderada, comprometent-se a protegir les minories sirianes i a no expandir el conflicte fora de Síria.[12][13]
El 8 de desembre de 2024, el primer ministre Mohammad Ghazi al-Jalali va reconèixer la caiguda del govern del Partit Baas del president Baixar al-Àssad i va estendre la mà a l'oposició, posant èmfasi en la preservació de les institucions estatals. Al-Julani va anunciar que al-Jalali dirigiria el govern de manera interina fins a la formalització d'un nou acord de govern.[14]
President de Síria
[modifica]El 29 de gener de 2025 al-Julani va ser nomenat president de Síria a la Conferència de la Victòria de la Revolució Siriana celebrada al palau presidencial. Durant la transició es va abolir la Constitució de 2012, el partit Baas i es va dissoldre el Parlament sirià.[15] Com a president, es va centrar en la consolidació del poder, la reconstrucció de les institucions estatals, la integració de faccions militars i la restauració de les relacions internacionals de Síria, incloent-hi els Estats Units, Rússia i les potències regionals. Va signar una constitució provisional que establia un període de transició de cinc anys i va anunciar la formació d'un govern de transició.[16] A nivell nacional, al-Sharaa va treballar per la recuperació econòmica, l'estabilització de la seguretat i la reconciliació de les minories, incloent-hi la signatura d'un acord amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) per integrar les seves institucions militars i civils a l'estat. Va condemnar les massacres dirigides als alauites a l'oest i els drusos al sud de Síria, va defensar una governança pragmàtica i el seu compromís de defensar l'estat de dret i evitar que la nació caigués en un conflicte sectari.[17] Es va oposar a la renovació del conflicte amb Israel i va condemnar la influència iraniana.
El 10 de març de 2025, govern i les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) van signar un acord que preveia integrar aquest darrer grup a les noves Forces Armades Sirianes a finals del 2025. Les FDS volen incorporar els seus batallons existents a les forces armades sirianes amb un cert grau d'autonomia, i el govern vol integrar individualment els combatents de les FDS.[18]
En agost de 2025 el nou govern sirià va anunciar que revaloritzaria la lliura siriana eliminant dos zeros i emetent nous bitllets, que començarien a circular en gener de 2026.[19]
El 5 d'octubre van tenir lloc les eleccions legislatives sirianes de 2025 per elegir 121 dels 210 membres de l'Assemblea Popular de Síria, la legislatura unicameral de Síria.[20]
El govern i les FDS van combatre a Alep l'octubre de 2025 resultant en la signatura d'un acord d'alto el foc integral el 7 d'octubre,[21] que ha estat violat en diverses ocasions en els mesos posteriors, i després que el desembre de 2025 l'exèrcit sirià declarés els barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh com a objectius militars legítims hi van esclatar nous combats i bombardejos intensos fins que l'11 de gener de 2026 es va signar un nou alto el foc i les FDS es van retirar de la ciutat.[22] Les tensions van augmentar a principis de gener de 2026 amb l'avanç de les forces governamentals cap a l'est, i les FDS es van retirar en gran manera després dels enfrontaments inicials en una tensa zona de primera línia a la província oriental d'Alep, i es va arribar a un acord d'alto el foc i la retirada de les FDS de la governació d'Ar-Raqqà i la governació de Deir ez-Zor,[23] i durant els combats van escapar desenes de presoners d'Estat Islàmic de la presó de al-Aqtan a Ar-Raqqà.[24]
Referències
[modifica]- ↑ «Qui és Al-Julani, el nou home fort de Síria: de combatent d'Al-Qaeda a líder alliberador». 3CAT, 9 desembre 2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
- 1 2 Sarkar, Alisha Rahaman. «Syria's de facto new leader says it is not a threat to the West» (en anglès), 19 desembre 2024. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2024. [Consulta: 31 gener 2025].
- 1 2 «Who is Abu Mohammed al-Julani, leader of HTS in Syria?» (en anglès). al Jazeera, 4 desembre 2024. [Consulta: 13 abril 2025].
- ↑ Elamin, Hazem; Nasreddine, Hala. «Al-Joulani's File at the Palestine Branch in Syria: A Cunning Personality Evades The Regime's Intelligence» (en anglès americà). Daraj, 26-12-2024. Arxivat de l'original el 30 de gener 2025. [Consulta: 23 gener 2025].
- ↑ «Elusive Al-Qaeda leader in Syria stays in shadows» (en anglès). Associated Press, 4 novembre 2013.
- ↑ Klausen, Jytte. «11: The ISIS Effect». A: Western Jihadism: A Thirty-Year History (en anglès). Great Clarendon Street, Oxford, OX2 6DP, United Kingdom: Oxford University Press, 2021, p. 399. ISBN 978-0-19-887079-1.
- ↑ Hubbard, Ben. «https://www.aljazeera.com/news/2025/10/29/horrific-violations-arab-nations-slam-rsf-killings-in-sudans-el-fasher» (en anglès). The New York Times, 23 setembre 2025. [Consulta: 30 octubre 2025].
- ↑ Rasgon, Adam; Abdulrahim, Raja. «Who Is the Leader of Syria's Rebel Offensive?». The New York Times, 8 desembre 2024. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2024. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Karadsheh, Jomana; Tuysuz, Gul; Laine, Brice; Kent, Lauren; Kourdi, Eyad. «Syrian rebel leader says goal is to 'overthrow' Assad regime», 6 desembre 2024. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Terrorist Designations of Al-Nusrah Front Leader Muhammad Al-Jawlani». Arxivat de l'original el 22 d'agost 2019. [Consulta: 24 juny 2017].
- ↑ Cone, Allen. «U.S. offers $10M reward for information on al-Nusra leader». United Press International, 10 maig 2017. Arxivat de l'original el 11 de maig 2017. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ Taylor, Adam. «Who is Abu Mohammed al-Jolani, the Islamist rebel leading the Syrian advance?». The Washington Post, 6 desembre 2024.
- ↑ Abdulrahim, Raja. «Leader of Syria's Resurgent Rebels Lays Out Strategy to Oust Assad». The New York Times, 6 desembre 2024.
- ↑ «الجولاني: المؤسسات العامة ستبقى تحت إشراف رئيس الوزراء السابق» (en àrab). Aawsat, 8 desembre 2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Figuerola, Guillem. «El líder de la revolució siriana, nomenat president durant el període de transició». El Nacional, 29 gener 2025. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ Gritten, David. «Syria leader signs temporary constitution for five-year transition» (en anglès). BBC, 14 març 2025. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Samia Nakhoul, Maya Gebeily, Timour Azhari. «New Syrian leader Sharaa says killings of Alawites threaten unity, vows justice» (en anglès). Reuters, 11 març 2025. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Salhani, Justin. «Aleppo clashes expose hurdles in SDF’s integration into Syrian army» (en anglès). al Jazeera, 23 desembre 2025. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Syria to start currency swap on January 1, central bank governor says» (en anglès). Reuters, 25 desembre 2025. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Gritten, David. «Syria holds first elections since Assad, but not in all provinces» (en anglès). BBC, 5 octubre 2025. [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ Rogers, Abby. «Ceasefire declared between Syrian forces, Kurdish fighters after one killed» (en anglès). al Jazeera, 7 octubre 2026. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ Wilson, Tabby. «Last Kurdish forces leave Aleppo after ceasefire deal reached» (en anglès). BBC, 11 gener 2026. [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Syria president claims ‘victory for all’ as ceasefire with Kurdish-led force announced» (en anglès). The Guardian, 19 gener 2026. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ Lorenzo Tondo, Dan Sabbagh. «Dozens of IS prisoners freed in Syria amid clashes between army and Kurdish-led forces» (en anglès). The Guardian, 19 gener 2026. [Consulta: 20 gener 2026].