Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
(sh) Srpska akademija nauka i umetnosti  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | САНУ, SANU, SANU, SANU i САНУ | ||||
| Tipus | acadèmia de ciències | ||||
| Història | |||||
| Creació | 7 novembre 1841 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Acadèmica Internacional InterAcademy Partnership All European Academies Consell científic internacional | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Aleksandr Belić | ||||
| Filial | Institut de Ciències Tècniques Geographical Institute “Jovan Cvijić” SASA (en)  Institute for the Serbian Language of SASA (en) Mathematical Institute of the Serbian Academy of Sciences and Arts (en) Institute of Musicology SASA (en) Institute for Balkan Studies SASA (en) Institute for Byzantine Studies SASA (en) | ||||
| Lloc web | sanu.ac.rs | ||||
  | |||||
.jpg)
L'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (en serbi: Српска академија наука и уметности / Srpska Akademija Nauka i Umetnosti; САНУ / SANU) és una prominent institució acadèmica de Sèrbia. Des de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts va ser fundada per decret reial (com la «Reial Acadèmia Sèrbia») l'1 de novembre de 1886, ha estat la institució acadèmica important a Sèrbia.[1] D'acorrd amb l'Acta de Fundació de la Reial Acadèmia, el rei Milan I va ser nomenat el primer acadèmic, qui després va poder escollir d'altres membres de l'acadèmia. Els noms dels primers acadèmics van ser anunciats pel rei Milan el 5 d'abril de 1887.[1] En aquest moment, existien quatre seccions a l'acadèmia, que s'anomenaven aleshores «acadèmies especialitzades».[2] La seva direcció ha estat propera al nacionalisme serbi.
Llista de presidents
[modifica]
| Nom | Període |
|---|---|
| Josif Pančić | 1887–1888 |
| Čedomilj Mijatović | 1888–1889 |
| Dimitrije Nešić | 1892–1895 |
| Milan Đ. Milićević | 1896–1899 |
| Jovan Ristić | 1899 |
| Sima Lozanić | 1899–1900 |
| Jovan Mišković | 1900–1903 |
| Sima Lozanić | 1903–1906 |
| Stojan Novaković | 1906–1915 |
| Jovan Žujović | 1915–1921 |
| Jovan Cvijić | 1921–1927 |
| Slobodan Jovanović | 1928–1931 |
| Bogdan Gavrilović | 1931–1937 |
| Aleksandar Belić | 1937–1960 |
| Ilija Đuričić | 1960–1965 |
| Velibor Gligorić | 1965–1971 |
| Pavle Savić | 1971–1981 |
| Dušan Kanazir | 1981–1994 |
| Aleksandar Despić | 1994–1998 |
| Dejan Medaković | 1998–2003 |
| Nikola Hajdin | 2003–2015 |
| Vladimir S. Kostić | 2015- |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Siniša Paunović. Živan Milisavac. Jugoslovenski književni leksikon (en serbocroat). Novi Sad (SAP Vojvodina, SR Serbia): Matica srpska, 1971, p. 500.
- ↑ «History Of The Academy» (en anglès). Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts.
Enllaços externs
[modifica]