Acadèmia dels Desconfiats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAcadèmia dels Desconfiats
Emblema Academia dels Desconfiats (1701).jpg
Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats, per Francesc Gazan

LemaTuta, quia diffidens (Segura, perquè desconfia) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusacadèmia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1700 Modifica el valor a WikidataBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1714 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perAcadèmia de Bones Lletres de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Francesc de Josa i d'Agulló, Josep de Taverner i d'Ardena, Agustí de Copons i de Copons, Felip de Ferran i de Sacirera, Josep Clua i Granyena, Josep de Rius i Falguera i Francesc de Sanç i de Miquel.[1][2][3]

L'Acadèmia dels Desconfiats va publicar l'obra Nenias reales a la mort de Carles II d'Espanya. Propicià la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que conté un pròleg que discuteix el paper de l'Acadèmia. Foren membres de l'Acadèmia Josep Romaguera, fra Manuel de Vega i de Rovira i Joaquim Vives i Ximenes. El poeta, militar i estadista Joan de Gualbes i Copons, tot i no constar que en fos membre, hi va estar relacionat.[4] Va poder celebrar les seves sessions fins al 1703. I com que la major part dels seus membres donaren suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió, quan Felip V ocupà Barcelona el 1714 la va clausurar definitivament.[1]

El seu testimoni fou recollit uns anys més tard, el 1729, per l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
  2. Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  3. Nou diccionari 62 de la literatura catalana (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 3
  4. Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de. Vida i obra de Joan de Gualbes i de Copons. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 18. ISBN 9788478266814. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]