Acantàcies

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuAcantàcies
Acanthaceae Modifica el valor a Wikidata
Acanthus mollis syn. Acanthus niger flower.jpg
Inflorescència d'Acanthus mollis
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaAcanthaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicAcanthus
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Avicenniaceae Modifica el valor a Wikidata

Les acantàcies (Acanthaceae) són una família botànica que té unes 3500 espècies repartides en 229 gèneres.[1][2][3] Només un gènere (Acanthus) amb una espècie (Acanthus mollis) arriba al Principat. La classificació filogenètica col·loca aquesta família en l'ordre dels Lamials i segons el criteri de l'APG, dins el grup dels Euasterids I. El seu nom es deu a un dels primers representats reconeguts, l'acant, una herbàcia emprada en jardineria a tot Europa i les fulles del qual van inspirar en la Grècia antiga la decoració del capitell corinti.[4]

Característiques[modifica]

Són plantes herbàcies, arbusts o rarament dels arbres. Aquestes plantes, de vegades enfiladisses o epífites, estan escampades des de les regions temperades a les tropicals. Se'ls troba principalment a l'Índia, Malàisia, l'Àfrica, el Brasil i Amèrica Central.

Té les fulles simples, senceres, oposades i decussades. Les flors són generalment pentàmeres, zigomorfes i hermafrodites amb bràctees molt acolorides i agrupades en inflorescències, cimoses o racemoses. L'androceu correspon a 2 ó 4 estams didímers i amb un ovari súper format per dos carpels soldats. El fruit sol ser una càpsula loculicida.

La fórmula floral d'aquesta família és :

Aplicacions[modifica]

S'utilitza en prescripcions medicinals. Per exemple, Acanthus ilicifolius, la composició química del qual s'ha investigat molt, s'utilitza àmpliament en aplicacions de medicina tradicional inclosa la medicina tradicional índia i xinesa.[5] Diverses parts d'Acanthus ilicifolius s'han utilitzat per tractar l'asma, la diabetis, la lepra, l'hepatitis, les picades de serp i l'artritis reumatoide.[6] Les fulles d'Acanthus ebracteatus, conegudes per les seves propietats antioxidants, s'utilitzen per fer te d'herbes tailandeses a Tailàndia i Indonèsia.[7]

Inclou gèneres d'interès medicinal, como Justicia, amb espècies riques en antidepressius.[8]

Gèneres[modifica]

Llista de gèneres acceptats segons el criteri de Germplasm Resources Information Network (GRIN). La major part d'aquests 256 gèneres s'agrupen en tres subfamílies i diverses tribus y subtribus.[9][10]

Tribu: Acantheae
Gèneres: Acanthopsis - Acanthus - Achyrocalyx - Aphelandra - Blepharis - Crossandra - Crossandrella - Cynarospermum - Cyphacanthus - Encephalosphaera - Geissomeria - Holographis - Neriacanthus - Orophochilus - Rhombochlamys - Salpixantha - Sclerochiton - Stenandrium - Streptosiphon - Strobilacanthus - Xantheranthemum
Tribu: Ruellieae
Subtribu: Andrographinae
Gèneres: Andrographis - Cystacanthus - Diotacanthus - Graphandra - Gymnostachyum - Haplanthodes - Indoneesiella - Phlogacanthus
Subtribu: Barleriinae
Gèneres: Barleria - Lepidagathis
Subtribu: Justiciinae
Gèneres: Afrofittonia - Ambongia - Ancistranthus - Angkalanthus - Anisacanthus - Anisotes - Anthacanthus - Aphanosperma - Ascotheca - Asystasia - Ballochia - Brachystephanus - Calycacanthus - Carlowrightia - Celerina - Centrilla - Cephalacanthus - Chalarothyrsus - Chamaeranthemum - Chileranthemum - Chlamydocardia - Chlamydostachya - Chorisochora - Clinacanthus - Clistax - Codonacanthus - Conocalyx - Cosmianthemum - Cyclacanthus - Cylindrosolenium - Danguya - Dasytropis - Dichazothece - Dicladanthera - Dicliptera - Ecbolium - Filetia - Fittonia - Forcipella - Glossocheilus - Graptophyllum - Gypsacanthus - Harpochilus - Henrya - Herpetacanthus - Hoverdenia - Hypoestes - Ichtyostoma - Isoglossa - Jadunia - Juruasia - Justicia - Kalbreyeriella - Linariantha - Mackaya - Marcania - Megalochlamys - Megalostoma - Megaskepasma - Melittacanthus - Metarungia - Mexacanthus - Mirandea - Monechma - Monothecium - Odontonema - Oplonia - Oreacanthus - Pachystachys - Pelecostemon - Peristrophe - Phialacanthus - Podorungia - Poikilacanthus - Populina - Pranceacanthus - Pseuderanthemum - Pseudodicliptera - Pseuderanthemum - Psilanthele - Ptyssiglottis - Pulchranthus - Razisea - Rhinacanthus - Ritonia - Rungia - Ruspolia - Ruttya - Samuelssonia - Sapphoa - Schaueria - Sebastiano-Schaueria - Spathacanthus - Sphinctacanthus - Stenostephanus - Streblacanthus - Tessmanniacanthus - Tetramerium - Thysanostigma - Trichaulax - Trichocalyx - Xerothamnella - Yeatesia
Subtribu: Ruelliinae
Gèneres: Acanthopale - Aechmanthera - Apassalus - Benoicanthus - Blechum - Bravaisia - Brillantaisia - Brunoniella - Calacanthus - Clarkeasia - Dischistocalyx - Duosperma - Dyschoriste - Echinacanthus - Epiclastopelma - Eranthemum - Eremomastax - Eusiphon - Hemigraphis - Heteradelphia - Hygrophila - Ionacanthus - Kosmosiphon - Leptosiphonium - Louteridium - Lychniothyrsus - Mellera - Mimulopsis - Pararuellia - Petalidium - Phaulopsis - Physacanthus - Polylychnis - Pseudoruellia - Ruellia - Ruelliopsis - Sanchezia - Satanocrater - Sautiera - Spirostigma - Stenosiphonium - Stenothyrsus - Strobilanthes - Strobilanthopsis - Suessenguthia - Trichanthera - Trichosanchezia - Zygoruellia
Gèneres: Anisosepalum - Elytraria - Gynocraterium - Nelsonia - Ophiorrhiziphyllon - Saintpauliopsis - Staurogyne
Gèneres: Anomacanthus - Mendoncia - Meyenia - Pseudocalyx - Thunbergia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acantàcies

Referències[modifica]

  1. «acantàcies». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 abril 2022].
  2. «Acanthus family». Encyclopedia of Life - National Musuem of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  3. «Acanthaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 9 abril 2022].
  4. Jashemski, Wilhelmina Feemster; Meyer, Frederick G. The Natural History of Pompeii (en anglès). Cambridge University Press, 2002-09-19, p. 86. ISBN 978-0-521-80054-9. 
  5. Wöstmann, Ralf; Liebezeit, Gerd «Chemical composition of the mangrove hollyAcanthus ilicifolius (Acanthaceae) — review and additional data» (en anglès). Senckenbergiana maritima, 38, 1, 01-05-2008, pàg. 31. DOI: 10.1007/BF03043866. ISSN: 0080-889X.
  6. Bandaranayake, W.M. «Traditional and medicinal uses of mangroves» (en anglès). Mangroves and Salt Marshes, 2, 3, 01-09-1998, pàg. 133–148. DOI: 10.1023/A:1009988607044. ISSN: 1572-977X.
  7. Chaiyana, Wantida; Chansakaow, Sunee; Intasai, Nutjeera; Kiattisin, Kanokwan; Lee, Kuan-Han «Chemical Constituents, Antioxidant, Anti-MMPs, and Anti-Hyaluronidase Activities of Thunbergia laurifolia Lindl. Leaf Extracts for Skin Aging and Skin Damage Prevention» (en anglès). Molecules, 25, 8, 2020-01, pàg. 1923. DOI: 10.3390/molecules25081923. ISSN: 1420-3049.
  8. Rahman, Rashidur «A Review Study on the Traditional Plants has Potential Antidepressant Property». MOJ Cell Science & Report, 2017, pàg. 9.
  9. Witztum, A.; Schulgasser, K. «The Mechanics of Seed Expulsion in Acanthaceae» (en anglès). Journal of Theoretical Biology, 176, 4, 21-10-1995, pàg. 531–542. DOI: 10.1006/jtbi.1995.0219. ISSN: 0022-5193.
  10. ASIF, JAVAID AWAN,; CHAUDHRY, BASHIR AHMED «Family Acanthaceae and genus Aphelandra: ethnopharmacological and phytochemical review». Int J Pharm Pharm Sci,, 2014, pàg. 44-55.

Bibliografia[modifica]