Acantisítids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAcantisítids
Acanthisittidae Modifica el valor a Wikidata
XenicusLongipesBuller.jpg
Acantisita de matollar Xenicus longipes
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAcanthisittidae Modifica el valor a Wikidata
Sundevall, 1872
Gèneres

Els acantisítids (Acanthisittidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes endèmica de Nova Zelanda. Van estar representats per sis espècies en quatre o cinc gèneres, encara que només en sobreviuen dues, en dos gèneres diferents.

Morfologia[modifica]

  • Fan 8 – 10 cm de llargària, amb un pes de 6,3 – 9 g.
  • El plomatge és suau, de color verdós per les parts superiors i blanquinós per les inferiors amb tonalitats grogues pels flancs. Les femelles tenen tonalitats més apagades, amb vires fosques per les parts superiors.
  • Cap de les espècies són bons voladores. Tenen ales curtes i rodones.
  • Aspecte arrodonit, amb potes llargues i cua gairebé inexistent.

Hàbitat i distribució[modifica]

Viuen als boscos i selves de Nova Zelanda.

Alimentació[modifica]

S'alimenten d'artròpodes, sobretot insectes i aranyes.

Reproducció[modifica]

Nien en forats als troncs i, de vegades, en parets i postes. Fan el niu amb arrels, fulles i molsa, coberts de plomes. Ponen 2 – 5 ous blancs, que coven 19 – 21 dies. Els pollets romanen al niu 23 – 25 dies.

Taxonomia[modifica]

Es considera que formen un llinatge propi dins dels passeriformes. Alguns autors els van assignar als tyranni i d'altres als passeri (dos subordres que conformen l'ordre dels passeriformes). Actualment es considera que podrien formar un tercer subordre, més antic que les altres dos: Acanthisitti. No tindrien aleshores cap parent viu. Se'ls ha anomenat "caragolets" a causa de les similituds en l'aparença i el comportament dels autèntics caragolets de la família dels troglodítids (Troglodytidae), però no estan relacionats amb aquesta família.

Estatus i relació amb l'ésser humà[modifica]

Com que aquests ocells han viscut molt de temps sense enemics, no s'han adaptat bé als predadors introduïts per l'ésser humà ni a les modificacions de l'hàbitat. Això va ocasionar l'extinció de Xenicus lyalli, poc després del seu descobriment el 1894. Durant el segle xx, es van extingir les tres subespècies de Xenicus longipes. Actualment, només en sobreviuen dues de les espècies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acantisítids