Acaule

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tija acaule de Plantago

Acaule o acaulescent és un terme botànic (del llatí a- sense, i caulis tija) per definir aquelles plantes que tenen una tija tan curta que sembla inexistent. El fet que els nusos d'aquesta tija siguin tan curts i propers fa que les fulles neixen arran de terra i surtin totes juntes fent una roseta basal.[1][2]

Aquestes plantes representen l'estrat més baix de vegetació en la classificació de Raunkier (plantes hemicriptòfites).

En són exemples l'atzavara, la margaridoia perenne i el plantatge.

Referències[modifica]

  1. «Chilebosque-Glosario de términos botánicos» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-07-03. [Consulta: 27 febrer 2017].
  2. del Cañizo, José Antonio. Palmeras, todos los géneros y 565 especies (en castellà). 3a. Madrid-México: Mundi-Prensa, 2011, p. 1077. ISBN 978-84-8476-399-4 [Consulta: 27 febrer 2017].