Accent diacrític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

Novetats[modifica | modifica el codi]

En una nota de premsa de setembre del 2016, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha anunciat que la seva nova Ortografia reduirà la llista de mots amb accent diacrític a catorze monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S'escriuran sense accent diacrític els compostos i derivats d'aquests mots, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.[1]

Finalment el 25 d'octubre del 2016 el Ple de l'IEC va ratificar per consens la nova versió de l'Ortografia catalana. Així doncs, i amb relació a la proposta d'Ortografia que es va presentar en la sessió plenària de l'IEC del 29 de setembre, en la versió final no s'elimina l'accent diacrític del monosíl·lab sòl/sol ―d'aquesta manera, la llista de mots amb accent diacrític passa a ser de quinze, i no de catorze, tal com s'havia proposat inicialment―.[2] El text de l'Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des del web de l'IEC i encara està pendent del procés final de supervisió i edició, i la publicació es farà el 2017. La implantació dels canvis plantejats per la nova normativa ortogràfica es farà al llarg d'un període de quatre anys, a fi que es vagin coneixent i integrant progressivament, d'acord amb les administracions i els diferents àmbits professionals, especialment amb el món educatiu i editorial, que tenen la responsabilitat de difondre'ls i fer-los efectius.

L'accent diacrític en català[modifica | modifica el codi]

Després de la reforma ortogràfica promulgada per l'IEC l'any 2016, les paraules que porten accent diacrític en català són:[3]

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom comú de la Divinitat
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
ma: (plural mes): forma del femení de l'adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu
se: pronom reflexiu : forma del verb saber
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció : adverbi (afirmació)
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom : verb tenir
us: pronom personal feble ús: acció d'usar; substantiu
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

Els mots composts i derivats d'aquests, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol, no porten l'accent diacrític.[3]

D'altra banda, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua havia introduït un accent diacrític que l'Institut d'Estudis Catalans no preveia:[4]

sense accent amb accent
tos (nom femení): expectoració [tós]. Ex.: Tenia una tos molt lletja. tòs (nom masculí, plural tossos): occípit. Ex.: Va caure de tòs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Ple de l'IEC ratifica la Gramàtica de la llengua catalana, i la Secció Filològica presenta al Ple la proposta d'Ortografia». Web de l'Institut d'Estudis Catalans, 29-09-2016 [Consulta: 1 octubre 2016].
  2. «El Ple de l'IEC ratifica per consens la nova versió de l'Ortografia catalana». www.iec.cat, 25-10-2016. [Consulta: 2 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 Institut d'Estudis Catalans. «Ortografia catalana» (PDF) (en català) p. 4, 03-11-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  4. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Gramàtica normativa valenciana, p. 49-50. ISBN 978-84-482-4422-2.