Accent diacrític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

Novetats

En una nota de premsa de setembre del 2016, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha anunciat que la seva nova Ortografia reduirà la llista de mots amb accent diacrític a catorze monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuran sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.[1]

Finalment el 25 d'octubre del 2016 el Ple de l’IEC va ratificar per consens la nova versió de l’Ortografia catalana. Així doncs, i amb relació a la proposta d’Ortografia que es va presentar en la sessió plenària de l’IEC del 29 de setembre, en la versió final no s’elimina l’accent diacrític del monosíl·lab sòl/sol ―d’aquesta manera, la llista de mots amb accent diacrític passa a ser de quinze, i no de catorze, tal com s’havia proposat inicialment―.[2] El text de l’Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des del web de l’IEC i encara està pendent del procés final de supervisió i edició, i la publicació es farà el 2017. La implantació dels canvis plantejats per la nova normativa ortogràfica es farà al llarg d’un període de quatre anys, a fi que es vagin coneixent i integrant progressivament, d’acord amb les administracions i els diferents àmbits professionals, especialment amb el món educatiu i editorial, que tenen la responsabilitat de difondre’ls i fer-los efectius.

L'accent diacrític en català

En català es troba en les següents ocasions:

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
bota: calçat; verb botar bóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca
coll: part del cos Cóll: topònim
com: adverbi cóm: obi
cop: encontre violent, colp cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporació cós: cursa
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom comú de la Divinitat
dona, dones: ésser humà de gènere femení; muller dóna, dónes: formes del verb donar
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer
fora: adverbi fóra: verb ser
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc: indret on van a dormir els ocells
jóc, jócs (però joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès) Lés: topònim
ma: (plural mes): forma del femení de l’adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu
meu: possessiu mèu: miol del gat
molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta: participi de moldre
mòlta: acció de moldre
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
mora: dona magribina; retard móra: (plural móres): fruita
Móra: forma part d'alguns topònims
net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet
ossa, osses: ossada, esquelet
ós, óssos: animal
óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porc pórca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu
res: pronom; pl. de re (nota musical) rés: pregària
rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu : forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure séc: plec de roba
segle: cent anys sègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu: greix
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció : adverbi (afirmació)
soc: calçat; tros de fusta; mercat sóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom : verb tenir
tot: adjectiu tòt: broc gros
us: pronom personal feble ús: acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir
ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges vés: verb anar
veu: so de les cordes vocals; present de veure véu: passat de veure
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

D'altra banda, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha introduït un accent diacrític que l'Institut d'Estudis Catalans no preveu.[3]

sense accent amb accent
tos (nom femení): expectoració [tós]. Ex.: Tenia una tos molt lletja. tòs (nom masculí, plural tossos): occípit. Ex.: Va caure de tòs.

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

  • déu: adéu, pregadéu...
  • féu: desféu, reféu...
  • mòlta: remòlta...
  • món: rodamón, submón...
  • nét: besnét, renét...
  • pèl: contrapèl, repèl...
  • sòl: subsòl...

Referències

  1. «El Ple de l’IEC ratifica la Gramàtica de la llengua catalana, i la Secció Filològica presenta al Ple la proposta d’Ortografia». Web de l'Institut d'Estudis Catalans, 29-09-2016 [Consulta: 1 octubre 2016].
  2. «El Ple de l’IEC ratifica per consens la nova versió de l’Ortografia catalana». www.iec.cat, 25-10-2016. [Consulta: 2 novembre 2016].
  3. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Gramàtica normativa valenciana, p. 49-50. ISBN 978-84-482-4422-2.