Accent diacrític

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

L'accent diacrític en català[modifica]

Després de la reforma ortogràfica promulgada per l'IEC l'any 2016, les paraules que porten accent diacrític en català són:[1]

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom comú de la Divinitat
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
ma: (plural mes): forma del femení de l'adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu
se: pronom reflexiu : forma del verb saber
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció : adverbi (afirmació)
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom : verb tenir
us: pronom personal feble ús: acció d'usar; substantiu
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

Els mots composts i derivats d'aquests, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol, no porten l'accent diacrític.[1]

Aquests canvis ortogràfics no s'han reflectit al Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que encara manté els accents diacrítics anteriors a la revisió; a més, l'AVL havia introduït un accent diacrític que l'Institut d'Estudis Catalans no preveia:[2]

sense accent amb accent
tos (nom femení): expectoració [tós]. Ex.: Tenia una tos molt lletja. tòs (nom masculí, plural tossos): occípit. Ex.: Va caure de tòs.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Institut d'Estudis Catalans. «Ortografia catalana» (PDF) (en català) p. 4, 03-11-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Gramàtica normativa valenciana, p. 49-50. ISBN 978-84-482-4422-2.