Accent diacrític

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'accent diacrític és aquell que es posa per a distingir, en la major part de casos, parells de paraules homògrafes que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

L'accent diacrític en català segons l'IEC[modifica]

Després de la reforma ortogràfica promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2016, les paraules que porten accent diacrític en català són:[1]

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom comú de la Divinitat
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
ma: (plural mes): forma del femení de l'adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què (plural quès): relatiu tònic, interrogatiu; quid d'una qüestió
se: pronom reflexiu : forma del verb saber
si: nota musical; cavitat d'un os; pronom reflexiu; conjunció (plural sís): adverbi (afirmació)
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom : verb tenir/tindre
us: pronom personal feble ús (però usos): acció d'usar; substantiu
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

Els mots composts i derivats d'aquests, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol, no porten l'accent diacrític.[1]

L'accent diacrític en català segons l'AVL[modifica]

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va incorporar els canvis ortogràfics de la reforma de l'IEC el juny de 2018. El dia 13, l'AVL aprovà la simplificació de l’accentuació diacrítica per a fer-la coincidir amb la de l'Institut.[2] Al cap de pocs dies es varen incorporar els canvis en la versió en línia del Diccionari Normatiu Valencià.

Antiga accentuació diacrítica[modifica]

Les paraules que anteriorment duien accent diacrític són aquestes:

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
bota: calçat; verb botar bóta (plural bótes): recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri cóc (plural cócs) coca
coll: part del cos Cóll: topònim
com: adverbi cóm (plural cóms): obi o gamella
cop: encontre violent, colp cóp (plural cóps): cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporació cós (plural cóssos): cursa
deu: font; numeral

deus: fonts; formes del verb deure

déu (plural déus): divinitat

Déu: nom comú de la Divinitat

dona, dones: ésser humà de gènere femení; muller dóna, dónes: formes del verb donar
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser/ésser/esser
feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer
fora: adverbi fóra: verb ser/ésser/esser
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc (plural jócs): indret on van a dormir les aus
les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès) Lés: topònim
ma: (plural mes): forma del femení de l’adjectiu possessiu mon (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre més: quantitatiu
meu: possessiu mèu (plural mèus): miol del gat
molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta (plurals mòlts, mòltes): participi de moldre; acció i efecte de moldre
mon (plural mos): possessiu

mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua

món (però mons): univers
mora: dona magribina o nord-africana. móra: (plural móres): fruita

Móra: forma part d'alguns topònims

net (neta, nets, netes): adjectiu nét, néta (plurals néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet

ossa, osses: ossada, esquelet

ós, óssa (plurals óssos, ósses): animal
pel, pels: contracció de per + el/lo, per + els/los pèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porc, truja pórca (plural pórques): faixa de terra
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu què (plural quès): relatiu tònic, interrogatiu; quid d'una qüestió.
res: pronom; pl. de re (nota musical) rés (però resos): pregària
rossa: dona amb els cabells clars ròssa (plural ròsses): animal vell i prim
se: pronom reflexiu : forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure séc (plural sécs): plec de roba
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu (plural sèus): greix
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció (plural sís): adverbi (afirmació)
soc: calçat; tros de fusta; mercat sóc: verb ser/ésser/esser
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir; possessiu; unitat física són: verb ser/ésser/esser
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom : verb tenir/tindre
tot: adjectiu tòt (plural tòts) boca d'un cànter
us: pronom personal feble ús (plural usos): acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir/vindre
ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges vés: verb anar
veu: so de les cordes vocals; present de veure véu: passat de veure/vore
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

A més, L'AVL també va introduir un accent mai inclòs per l'IEC:

sense accent amb accent
tos (nom femení): expectoració. Ex.: Tenia una tos molt lletja. tòs (però tossos): clatell. Ex.: Va caure de tòs.

Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb accent diacrític mantenien també aquest accent: rodamón, passamà, adéu, besnét, repèl, subsòl... Cal tenir present que els plurals de les paraules , món, rés, tòs i ús no portaven accent diacrític: mans, mons, resos, tossos i usos, i, per tant, els derivats d'aquests plurals tampoc: rodamons, passamans...

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Institut d'Estudis Catalans. «Ortografia catalana» (PDF) (en català) p. 4, 03-11-2016. [Consulta: 30 juny 2017].
  2. Nota de premsa «L'AVL simplifica l'accentuació diacrítica». Acadèmia Valenciana de la Llangua. 13 de juny de 2018