Acció de Dulantzi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarAcció de Dulantzi
Primera Guerra Carlina
Acció de Dulantzi situat respecte Euskal Herria
Estella
Pamplona
Vitòria
Logronyo
Bilbao
Dulantzi
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Acció de Dulantzi
Alegria-Dulantzi - Iglesia de San Blas 12.jpg
Tipus batalla
Data 24 d'octubre de 1834
Coordenades 42° 50′ 10″ N, 2° 27′ 20″ O / 42.8361°N,2.45556°O / 42.8361; -2.45556
Escenari Dulantzi
Lloc Dulantzi
Resultat Victòria carlina
Front Front del nord
Bàndols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Carlins Zumalacárregui Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Manuel O'Doyle
Forces
4 batallons
3 esquadrons
3000 homes[1]
2 peces d'artilleria[2]
Baixes
1000 morts[1]
2000 presoners[1]
Modifica les dades a Wikidata


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

L'acció de Dulantzi fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron. La revolta no va tenir el suport de l'exèrcit i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[3] sent capturat a la batalla de Los Arcos[4] i afusellat als pocs dies. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.

La presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[5] i Tomás de Zumalacárregui va assumir la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i dels bascos tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí.[6] El 27 de gener de 1834 Zumalacárregui va capturar la Real Fábrica de Armas de Orbaiceta amb les armes preses va fer diversos atacs, provocant la substitució del general Valdés per Vicente Genaro de Quesada, qui va començar les represalies.[7]

L'exèrcit liberal de José Ramón Rodil va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per Manuel Lorenzo. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, qui es va acostar a l'Ebre amb la intenció d'atacar Ezcaray, amb importants fàbriques roba de cotó, que serviria per crear uniformes d'hivern per les seves tropes, i els seus exploradors van saber que un comboi d'armes aniria de Burgos a Logronyo pel camí real.

La batalla[modifica]

El 21 d'octubre va creuar l'Ebre amb quatre batallons i tres esquadrons, però el convoi ja havia passat, i en perseguir-lo, a Cenicero fou retingut per la milícia, havent d'envoltar la vila i trobant el carregament ja arribant a Logronyo, i Manuel O'Doyle va rebre l'ordre de sortir a interceptar-lo des d'Àlaba, arribant a Peñacerrada el día 22 por la tarde,[8] però els carlins havien creuat l'Ebre, i els liberals el 24 arriben a Dulantzi, on reben l'ordre de dispersar la divisió entre diferents posicions, per sortir l'endemà a la captura de Dom Carles, que es trobava a Oñate, fet que va conèixer Tomás de Zumalacárregui, que va atacar Salvatierra per cridar l'atenció d'O'Doyle mentre preparava una emboscada als boscos propers a Dulantzi, i l'avantguarda liberal fou trencada pels Guies de Navarra i en arribar la resta de la tropa, foren posats en fuga pel gruix dels carlins que sortiren del bosc.

Conseqüències[modifica]

Els isabelins perderen dos mil homes, dels quals molts acabarien en les files carlines,[1] incloses les dues peces d'artilleria liberal,[2] i la resta de les tropes isabelines, en saber de la destrucció de la columna a Dulantzi, van retornar a Vitoria, tret d'un grup comandat per Joaquín de Osma que es va dirigir a Etxabarri, on foren derrotats. Manuel O'Doyle, que fou capturat en combat, fou afusellat l'endemà.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014, p. 59. ISBN 1137401753. 
  2. 2,0 2,1 de Burgos, Javier. Anales del reinado de Isabel II (en castellà). vol.2: obra póstuma. Tipografia Mellado, 1850, p. 49. 
  3. anònim, 1846, p. 276.
  4. anònim, 1846, p. 277-279.
  5. anònim, 1846, p. 280.
  6. «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
  7. «Primera Guerra Carlina» (en castellà). Gran Enciclopedia Navarra. [Consulta: 20 setembre 2015].
  8. (en castellà) Gaceta de Madrid, 256, 28-10-1834, pàg. 1072 [Consulta: 21 setembre 2015].
  9. del Burgo, Jaime. Historia general de Navarra: Desde los orígenes hasta nuestros días (en castellà). vol.3. Rialp, 1992, p. 637. 

Bibliografia[modifica]

Coord.: 42° 50′ 10″ N, 2° 27′ 20″ O / 42.8361°N,2.45556°O / 42.8361; -2.45556