Acció del 5 de setembre de 1918

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarAcció del 5 de setembre de 1918
Primera Guerra Mundial
Teatre de l'Atlàntic
USS Mount Vernon torpedoed.jpg
USS Mount Vernon després d'haver estat torpedinat. Està escortat per un altre vaixell aliat, que està posant una cortina de fum
Tipus conflicte
Data 5 de setembre de 1918
Lloc Prop de Bretanya, França
Resultat L'U-boot alemany és repel·lit
Bàndols
Triple Entesa:
Jack of the United States.svg US Navy
Potències Centrals:
War Ensign of Germany (1903–1919).svg Kaiserliche Marine
Comandants en cap
Jack of the United States.svg Douglas E. Dismukes War Ensign of Germany (1903–1919).svg Heinrich Middendorff
Forces
1 creuer auxiliar
4 destructors
1 U-boot
Baixes
1 creuer auxiliar danyat
36 morts
13 ferits
1 U-boot danyat
Modifica les dades a Wikidata

L'acció del 5 de setembre de 1918 va ser una batalla naval que es va lliurar durant la Primera Guerra Mundial a 170 milles nàutiques (320 km) de la costa de França, a l'Atlàntic Nord, entre un U-boot alemany i vaixells de guerra estatunidencs.

Antecedents[modifica]

Vegeu també: Combois en la Primera Guerra Mundial

El SS Kronprinzessin Cecilie era un transatlàntic alemany que operava entre els Estats Units i Europa. Al començament de la guerra, va buscar refugi en el llavors neutral Estats Units per a evitar ser requisat per la Royal Navy Britànica i es va quedar en Bar Harbor, Maine, on va ser internat. Després que els Estats Units entressin a la Primera Guerra Mundial l'abril de 1917, el vaixell va ser confiscat i lliurat a l'US Navy, que el va reanomenar USS Mount Vernon en honor de Mount Vernon. L'USS Mount Vernon va ser utilitzat per al transport de tropes estatunidenques cap a França a través de l'Atlàntic.

El SM U-82 era un U-boot alemany que va tenir molts èxits en diverses patrulles per l'Atlàntic per a enfonsar qualsevol vaixell dels Aliats.

L'acció[modifica]

Vegeu també: Guerra submarina sense restriccions

En el matí del 5 de setembre de 1918, l'USS Mount Vernon i quatre destructors, que havien sortit de França i es dirigien en comboi cap als Estats Units, van ser atacats pel U-82.

El periscopi del submarí alemany va ser vist, a 460 m de l'amura d'estribord, per un mariner de la tripulació de l'USS Mount Vernon i immediatament va disparar contra el submarí. Els trets van ser un èxit.

Danys del casc de l'USS Mount Vernon causats per un torpede. Drassana de Brest (França), 1918

Sense semblar estar afectat pels trets, que pel que sembla no van causar danys, l'U-82 va emergir a la superfície. El submarí va disparar un sol torpede contra l'USS Mount Vernon i després va tornar a submergir-se. El capità estatunidenc va ordenar «timó a la dreta», però el vaixell no podia girar prou de pressa i va ser copejat.

Els destructors USS Winslow, USS Conner, USS Nicholson i USS Wainwright van respondre immediatament i es van acostar a la zona de batalla. Una vegada que van arribar prop de l'USS Mount Vernon, van observar els danys causats per una gran explosió a la banda del vaixell.

El comandant alemany, veient que els destructors estatunidencs s'acostaven ràpidament, va decidir no llençar un segon torpede, per la qual cosa el vaixell atacat no va patir més danys. Els quatre destructors van deixar caure càrregues de profunditat durant molts minuts però no van aconseguir enfonsar el submarí, que es va escapar.

L'USS Mount Vernon va patir danys considerables, però després de les reparacions improvisades urgents va ser capaç de tornar al port de Brest (França) junt amb un vaixell aliat com a protecció addicional. L'explosió del torpede va causar la mort de 36 dels 1.450 homes a bord, i altres 13 van resultar ferits.

Conseqüències[modifica]

USS Mount Vernon al port de Boston, després de rebre la reparació dels danys infligits al seu casc pel SM U-82, 1919

Després de les reparacions temporals que es van fer a Brest, el vaixell es va dirigir cap Boston per a efectuar una reparació completa. Aquesta va ser l'última batalla de l'USS Mount Vernon de la guerra i un dels dies més sagnants per a l'US Navy durant el conflicte amb Alemanya.

L'U-82 va continuar lluitant, com també ho van fer els quatre destructors estatunidencs.

Referències[modifica]