Acció del 8 de maig de 1918

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarAcció del 8 de maig de 1918
Primera Guerra Mundial
Teatre de la Mar Mediterrània
Campanya d'U-Boot a la Mediterrània
[[File:
|300x300px|upright=1.1]]
Algiers CNE-v1-p58-J.jpg
Ciutat i port d'Alger
Tipus conflicte
Data 8 de maig de 1918
Coordenades 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.7763888889°N,3.05861111111°E / 36.7763888889; 3.05861111111
Lloc Alger, en la mar Mediterrània
Resultat Victòria de la Triple Entesa.
Bàndols
Triple Entesa:
Jack of the United States.svg US Navy
Naval Ensign of the United Kingdom.svg Royal Navy
Potències Centrals:
War Ensign of Germany (1903–1919).svg Kaiserliche Marine
Comandants en cap
Jack of the United States.svg Richard P. McCullough[1] War Ensign of Germany (1903–1919).svg Johannes Remy
Forces
1 creuer auxiliar
1 destructor
1 vaixell mercant
1 U-boot
Baixes
1 vaixell mercant 1 U-boot
Els vaixells de guerra aliats escortaven diversos vaixells mercants durant l'acció.
Modifica les dades a Wikidata

L'acció del 8 de maig de 1918, coneguda també com la batalla d'Argel, va ser una batalla naval que va tenir lloc a la costa de la ciutat algeriana d'Alger durant la Primera Guerra Mundial.

A principis de maig de 1918, un creuer auxiliar de l'armada dels Estats Units (US Navy) i un destructor de l'armada britànica (Royal Navy) van topar amb el submarí alemany SM UB-70. Inicialment es va creure que el submarí va poder fugir, però més tard es va acreditar als vaixells de l'Entesa l'enfonsament del submarí.[2]

Antecedents[modifica]

El 16 d'abril, l'UB-70, sota el comandament del Kapitänleutnant Johannes Remy, va navegar des d'Alemanya fins a la mar Mediterrània amb la missió. La seva missió era dur a terme les operacions de la guerra submarina sense restriccions contra les rutes de subministrament aliades, especialment les dels italians.

La batalla[modifica]

El 8 de maig de 1918, a les 17.00 h, el creuer auxiliar estatunidenc USS Lydonia (un iot armat de 497 t sota el comandament del capità de corbeta Richard P. McCullough) i el destructor britànic HMS Basilisk estaven protegint un comboi, que va sortir de Bizerta amb direcció cap a Gibraltar,[3] quan es van creuar amb el submarí alemany.

L'UB-70 va obrir foc, torpedinant al vaixell mercant anglès Ingleside, que es va incendiar i va començar a enfonsar-se. El nombre de tripulants del vaixell és desconegut, alguns dels quals van ser morts o ferits, i alguns es va enfonsar amb el vaixell. Els supervivents van esperar el rescat a la coberta del seu vaixell o a l'aigua.

A les 17.35 h, l'escorta del comboi va albirar el submarí. D'acord amb la versió posterior a la guerra, el HMS Basilisk o l'USS Lydonia va envestir el submarí quan començava a submergir-se per a fugir. Hi va haver un combat durant quinze minuts; els vaixells de guerra aliats es van coordinar i junts van llençar diverses càrregues de profunditat contra el submarí enemic fins que va aparèixer una taca d'oli.

Conseqüències[modifica]

Després d'assumir que havien enfonsat el submarí enemic, el Lydonia i el Basilisk van anar a correcuita a rescatar als supervivents de l'Ingleside. Els vaixells britànic i estatunidenc van rescatar a alguns supervivents i els van portar a un port amic, probablement l'Alger.

Al principi, l'incident va ser catalogat com un contacte no concloent, però després de la guerra les autoritats es van adonar que no es va tenir més notícies de l'UB-70 i els vaixells estatunidenc i britànic van rebre els honors per la seva victòria.

Aquesta acció va esdevenir un dels pocs enfonsaments confirmats d'un submarí alemany per un vaixell estatunidenc durant la seva curta participació en la guerra naval. L'UB-70 va ser l'únic submarí que se sap que va ser enfonsat per un vaixell estatunidenc en aigües de la Mediterrània durant el conflicte.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Coord.: 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.776389°N,3.058611°E / 36.776389; 3.058611