Acels

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAcels
Acoela Modifica el valor a Wikidata
Waminoa on Plerogyra.jpg
Waminoa sp. sobre Plerogyra sp.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumXenacoelomorpha
SubfílumAcoelomorpha
OrdreAcoela Modifica el valor a Wikidata
Famílies
Vegeu text

Els acels (Acoela, gr. "sense cavitat") són un ordre d'acelomorfs[1] que, amb unes 433 espècies,[2] conté la majoria de les espècies d'aquest subfílum.

Són els animals bilateris més primitius i, com a llinatge basal, els acels proporciona una visió interessants sobre l'evolució i desenvolupament dels primers animals. Els acels solien classificar-se en les platihelmints. Tanmateix, es va separar d'aquest fílum després que les anàlisis moleculars demostressin que havien divergit abans que s'haguessin format els tres principals clades dels bilaterals.[3][4][5]

Característiques[modifica]

Els acels són cucs aplanats molt petits, normalment de menys de 2 mil·límetres de longitud, però algunes espècies, com ara Symsagittifera roscoffensis, poden arribar fins a 15 mm.[6] Es troben a tot el món en aigües marines i salobres, i solen tenir un estil de vida bentònic, tot i que algunes espècies són epibionts.[7]

Els acels no tenen cavitat general (d'aquí deriva el seu nom). Tampoc tenen un intestí convencional, ja que la boca s'obre directament al mesènquima (la massa de teixit que omple el cos).[8][9] La digestió s'aconsegueix mitjançant un sincici que forma un vacúol al voltant dels aliments ingerits. No hi ha cèl·lules epitelials que revesteixen el vacúol digestiu, però a vegades hi ha una faringe curta que va des de la boca fins al vacúol. Tots els altres animals bilaterals (a part dels cestodes) tenen un intestí revestit de cèl·lules epitelials. Com a resultat, els acels tenen un cos sòlid.

Taxonomia[modifica]

Neochildia fusca (Anaperidae)

Segomns WoRMS els acels es classifiquen així:[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Acoela». [Consulta: 9 març 2020].
  2. «Acoel flatworms-Encyclopedia of Life» (en anglès). [Consulta: 9 març 2020].
  3. Jimenez-Guri E, Paps J, Garcia-Fernandez J, Salo E «Hox and ParaHox genes in Nemertodermatida, a basal bilaterian clade». Int. J. Dev. Biol., 50, 8, 2006, p. 675–9. DOI: 10.1387/ijdb.062167ej.
  4. Hejnol A, Martindale MQ «Acoel development supports a simple planula-like urbilaterian». Phil. Trans. R. Soc. B, 363, 1496, 2008, p. 1493–1501. DOI: 10.1098/rstb.2007.2239.
  5. Hejnol A, Martindale MQ «Acoel development indicates the independent evolution of the bilaterian mouth and anus». Nature, 456, 7220, 2008, p. 382. DOI: 10.1038/nature07309.
  6. Hooge, M. D.; Tyler, S. «New tools for resolving phylogenies: a systematic revision of the Convolutidae (Acoelomorpha, Acoela)». Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 43, 2, 2005, pàg. 100–113. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2005.00301.x. ISSN: 0947-5745.
  7. Ogunlana, M. V.; Hooge, M. D.; Tekle, Y. I.; Benayahu, Y.; Barneah, O.; Tyler, Seth «Waminoa brickneri n. sp. (Acoela: Acoelomorpha) associated with corals in the Red Sea». Zootaxa, 1008, 2005, pàg. 1–11. DOI: 10.11646/zootaxa.1008.1.1.
  8. Boll, Piter Kehoma; Rossi, Ilana; Amaral, Silvana Vargas do; Oliveira, Simone Machado de; Müller, Eliara Solange; Lemos, Virginia Silva; Leal-Zanchet, Ana Maria «Platyhelminthes ou apenas semelhantes a Platyhelminthes? Relações filogenéticas dos principais grupos de turbelários» (en portuguese). Neotropical Biology and Conservation, 8, 1, 2013. DOI: 10.4013/nbc.2013.81.06. ISSN: 2236-3777.
  9. «The Platyhelminthes and the Acoela». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 9 març 2020].