Acer aliat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'acer aliat és aquell acer que a més dels components bàsics de l'acer: carboni, manganès, fòsfor, silici i sofre, forma un aliatge amb altres elements com el crom, níquel, molibdè, etc. i que tenen com a objectiu millorar algunes de les seves característiques fonamentals, especialment la resistència mecànica i la duresa.[1]

També poden considerar-se acers aliats aquells que contenen algun dels quatre elements bàsics de l'acer en major quantitat que els percentatges que normalment solen contenir els acers al carboni. Els límits superiors dels quals solen ser generalment els següents: Si=0.50%; Mn=0.90%; P=0.100%i S=0.100%.

Els elements d'aliatge que s'utilitzen més sovint per a la fabricació d'acers aliats són: níquel, manganès, crom, vanadi, tungstè, molibdè, cobalt, silici, coure, titani, zirconi, plom, seleni, alumini, bor i niobi.

Utilitzant acers aliats és possible fabricar peces de gran espessor amb resistències molt elevades a l'interior de les mateixes, per exemple en elements de màquines i motors s'arriben a assolir grans dureses amb gran tenacitat. També és possible fabricar mecanismes que mantinguin elevades resistències a altes temperatures i preparar encunys, de formes molt complexes, que no es deformin ni es clivellin en el tremp, etc.

Hi ha certs elements d'aliatge que tenen tendència a dissoldre's en la ferrita o formar solucions sòlides amb el ferro alfa, i en canvi n'hi ha d'altres que tenen tendència a formar carburs. Els elements d'aliatge tenen influència en els diagrames d'equilibri dels acers (augmentant o disminuint les temperatures crítiques dels diagrames d'equilibri i les temperatures Ac i Ar corresponents a escalfaments i refredaments relativament lents, modificant el contingut de carboni de l'acer eutectoide, eixamplant o disminuint els camps austenítics o ferrítics corresponents als diagrames d'equilibri, i altres influències també relacionades amb el diagrama ferro-carboni, com la tendència a grafititzar el carboni, a modificar la mida del gra, etc)

Influència dels elements aliats sobre la templabilitat[modifica | modifica el codi]

Els elements aliats tendeixen a retardar l'estovament que es produeix en el revingut. Existeixen altres influències, com la millora en la resistència a la corrosió, la resistència a la calor, la resistència a l'abrasió, etc., les quals es deuen directament o indirectament a alguna de les variacions o fenòmens citats anteriorment.

Tipus d'acers aliats[modifica | modifica el codi]

Peça d'acer aliat.

Hi ha infinitat d'acers aliats, però com a exemple, aquests són els principals acers aliats que es fabriquen:

  • Acers al Cr-Ni de 100 kgf/mm2: Aquest acer té els següents percentatges d'elements aliats: 0,30%de C, 1,25%de Cr i 4,25%de Ni. Aquest aliatge trempat i revingut assoleix una resistència mecànica de 100 kg/mm² i una duresa de 280-305 Hb.

Aplicacions: Cigonyals, bieles, eixos molt carregats, peces de gran resistència i grans dimensions.

  • Acers al Cr-Mo de 90 kgff/mm2: Aquest acer té els següents percentatges d'elements aliats: 0,35%C, 1,20%Cr i 0,3%Mo. Aquest aliatge trempat i revingut assoleix una resistència mecànica de 105 kg/mm² i una duresa de 295-325 Hb.

Aplicacions: Peces de resistència mitjana, peces de maquinària de poc espessor, gran resistència i bona tenacitat.

  • Acers al Cr-Ni-Mo de 120 kgf/mm2: Aquest acer té els següents percentatges d'elements aliats: 0,30%C, 0,65%Cr, 2,50%Ni i, 40% Mo. Aquest aliatge trempat i revingut té una resistència de 105 kg/mm2, i una duresa de 295-325 Hb.

Aplicacions: Peces petites de gran resistència. Adequat fins a temperatures de 350 & nbsp;°C.

  • Acers al Cr-Va de coixinets de boles: Aquest acer té els següents percentatges d'elements aliats: 1,10%C, 1,60%Cr i 0,25%V. Aquest aliatge trempat i revingut té una resistència de 200-220 kg/mm2 i una duresa 60-63 Rc. Té poca ductilitat però gran resistència al desgast i a la fatiga.

Aplicacions: Coixinets de boles, rodets, peces de gran duresa màssica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Davis, Joseph R. Nickel, Cobalt, and Their Alloys (en anglès). ASM International, 2000, p. 8. ISBN 0871706857. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Larburu Arrizabalaga, Nicolás. Máquinas. Prontuario. Técnicas máquinas herramientas.. Madrid: Thomson Editores, 2004. ISBN 84-283-1968-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]