De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Substància química tipus d'entitat química Massa molecular 44,026 Da Trobat en el tàxon
ésser humà ,
Bolet de greix ,
Zingiber mioga ,
gingebre ,
Coffea arabica ,
Pomera ,
Pomera comuna ,
Camellia sinensis ,
cacau ,
figuera de moro ,
Averrhoa carambola ,
Psidium guajava ,
olivera ,
Allium ampeloprasum ,
Aster scaber ,
all ,
Polygala senega ,
Vaccinium ashei ,
mofeta ratllada ,
tòfona negra ,
melonera ,
Vitis rotundifolia ,
mango comú ,
tabaquera ,
colza ,
estafilococ daurat ,
espinac de Ceilan ,
pastanaga ,
Echinophora tenuifolia ,
Monosis parishii ,
escheríchia coli ,
Zanthoxylum schinifolium ,
cebera ,
Monarda punctata ,
Feijoa sellowiana ,
Corynocarpus laevigatus ,
Clinopodium barbatum ,
Cannabis sativa ,
Garcinia dulcis ,
Avet roig ,
Parkia speciosa ,
Vaccinium virgatum ,
nabiu blau ,
feijoa sellowiana i
Lucensosergia lucens Rol carcinogen ocupacional cancerigen metabòlit primari Fórmula química C₂H₄O SMILES canònic Identificador InChI Model 3D Densitat 0,79 g/cm³ (a 110 °C) Índex de refracció 1,3316 PKa 13,57 (a 25 °C) Moment dipolar elèctric 2,75 D i 2,75 D Punt de fusió −123 °C Punt d'ebullició 21 °C (a 760 Torr) Moment dipolar elèctric 2,75 D i 2,75 D Entalpia estàndard de formació −166 kJ/mol Pressió de vapor 740 mmHg (a 20 °C) Límit inferior d'explosivitat 4 vol% Límit superior d'explosivitat 60 vol% Dosi letal mínima 20.000 mg/m³ (gat , inhalació , 1 h)ésser humà , inhalació , 30 min)mamífers , inhalació )ratolí de laboratori , inhalació , 4 h)ratolí de laboratori , inhalació , 3 h)ratolí de laboratori , rata de laboratori injecció intraperitoneal rata de laboratori injecció intraperitoneal Granota , injecció intravenosa conill , injecció intravenosa conill , injecció subcutània ) Dosi letal mediana 13.000 ppm (rata de laboratori Hàmster , inhalació , 4 h)rata de laboratori inhalació , 4 h)rata de laboratori inhalació , 4 h)mamífers , inhalació )ratolí de laboratori , inhalació , 4 h)ratolí de laboratori , inhalació , 2 h)rata de laboratori inhalació , 4 h)rata de laboratori inhalació )ratolí de laboratori , injecció intraperitoneal ratolí de laboratori , injecció intraperitoneal Hàmster , administració intratraqueal ratolí de laboratori , via oral )rata de laboratori via oral )rata de laboratori via oral )ratolí de laboratori , injecció subcutània )rata de laboratori injecció subcutània )conill , absorció cutània Temperatura d'autoignició 185 °C Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps 360 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica )Estats Units d'Amèrica , Filipines , Turquia )Egipte , França , Índia , Corea del Sud )Austràlia , Nova Zelanda , Regne Unit )Austràlia , Japó , Nova Zelanda , Suècia , Suïssa , Regne Unit )Bèlgica , Dinamarca , Hongria , Mèxic , Suècia )Alemanya )Índia , Corea del Sud )Països Baixos )Polònia , Rússia ) Límit d'exposició sostre 0 mg/m³ (cap valor) Punt d'inflamabilitat −36 °F IDLH 2.000 ppm i 3.600 mg/m³ NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response Sistema globalment harmonitzat de classificació i etiquetatge de productes químics (GHS) GHS02: inflamable GHS07: signe d'exclamació GHS08: perill per a la salut líquid inflamable de classe IA
L'etanal o acetaldehid és un compost orgànic de fórmula C H ₃CHO . És un líquid volàtil , incolor i amb olor característica, lleugerament afruitada. És un dels aldehids més importants i es dona de manera natural, tot i que també es produeix a gran escala industrialment. Trobem acetaldehid de manera natural al cafè , el pa i els fruits madurs, ja que les plantes el produeixen dins del seu metabolisme normal.
Dades fisicoquímiques [ modifica ] Límits d'explosibilitat : 4 - 57% Vol en aireConcentració màxima permesa en llocs de treball : 50 ppm (90 mg/m³)Tècnicament s'obté l'etanal per hidratació de l'acetilè en presència de sals de mercuri (II):
H₂O + HC≡CH → CH₃CHO
Al laboratori es pot obtenir a partir de l'oxidació de l'etanol .
L'etanal va ser sintetitzat per primera vegada el 1782 per Carl Wilhelm Scheele mitjançant l'oxidació d'etanol amb Diòxid de manganès (MnO₂). La seva fórmula va ser esbrinada per Justus von Liebig el 1835, qui li va donar el nom d'acetaldehid.
En presència d'àcids l'acetaldehid forma oligòmers . El trímer (paraldehid ) ha estat usat com somnífer . El tetràmer es fa servir com combustible sòlid.
L'etanal és un producte de partida per obtenir plàstics , pintures, laques, en la indústria del cautxú , del paper i del cuir . També es fa servir com conservant en carns i altres productes alimentaris.
L'oxidació de l'etanol a etanal en el cos humà es considera com el primer factor per l'aparició de la ressaca després de beure alcohol . L'etanal es transforma en greix a l'abdomen (panxa de cerveser ).
