Ach! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe, BWV 162
Títol original | Ach! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe (de) ![]() |
---|---|
Forma musical | cantata litúrgica ![]() |
Compositor | Johann Sebastian Bach ![]() |
Llengua | alemany ![]() |
Moviment | música barroca ![]() |
Parts | 6 moviments ![]() |
Catalogació | BWV 162 ![]() |
Ach!, ich siehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe, BWV 162 (Ah, ja veig, ara que me’n vaig vers les noces),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vintè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Weimar probablement el 25 d'octubre de 1715.
Origen i context
[modifica]El llibret és de Salomo Franck, secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal, aparegut en el Evangelisches Andachts-Opfer de l'any 1715 i acaba amb la setena estrofa de l'himne Alle Menschen müssen sterben de Johann Rosenmüller (1652). El text fa molta referència a l'evangeli del dia Mateu (22, 1-14), que explica la Paràbola del banquet de noces. Fou interpretada posteriorment a Leipzig el 10 d'octubre de 1723, el primer any d'estada de Bach a la ciutat, moment en què hi afegí la trompeta de tirarsi – una trompeta amb embocadura de trompa – en el primer i darrer números; els altres quatre moviments – dos recitatius, una ària de soprano i un duet– només tenen el continu com a suport musical. Per a aquest diumenge es conserven, a més, les cantates BWV 49, BWV 54 i BWV 180.
Anàlisi
[modifica]Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompeta de tirarsi, corda i baix continu. Consta de sis números.
- Ària (baix): Ach, ich siehe (Ah, ja ho veig)
- Recitatiu (tenor): O großes Hochzeitfest (Oh gran festa de noces)
- Ària (soprano): Jesu, Brunnquell aller Gnaden (Jesús, font de tota gràcia)
- Recitatiu (contralt): Mein Jesu, lass mich nicht (Jesús meu, no permeteu)
- Ària (duet de contralt i tenor): In meinem Gott bin ich erfreut! (En el meu Déu he exultat!)
- Coral: Ach, ich habe schon erblicket (Ach, ich habe schon erblicket)
En el primer número la veu del baix emergeix en mig d'una polifonia imitativa a tres veus, dues parts dels violins i la trompeta duplicada per les violes. El número 2 és un recitatiu secco de tenor sense res a destacar que dona pas a l'ària de soprano, que se suposa que ens ha arribat incompleta i que hi falten dues parts dels instruments, possiblement un oboè da caccia i un violí. El segon recitatiu de contralt tampoc no aporta res de significatiu, precedeix el duet de contralt i tenor, també només amb el continu. L'obra, que dura una mica més d'un quart d'hora, clou amb la melodia del coral indicat composta per Gottfried Walhter.
Discografia seleccionada
[modifica]- J.S. Bach: Das Kantatenwerk. Sacred Cantatas Vol. 8. Nikolaus Harnoncourt, Concentus Musicus Wien, Tölzer Knabenchor (Gerard Schmidt-Gaden, director), Tobias Eiwanger (solista del cor), Paul Esswood, Kurt Equiluz, Robert Holl. (Teldec), 1994.
- J.S. Bach: The complete live recordings from the Bach Cantata Pilgrimage. CD 48: Cattedrale di San Lorenzo, Gènova; 4 de novembre de 2000. John Eliot Gardiner, Monteverdi Choir, English Baroque Soloists, Magdalena Kozena, Sara Mingardo, Christoph Genz, Peter Harvey. (Soli Deo Gloria), 2013.
- J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 3. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Barbara Schlick, Elisabeth von Magnus, Paul Agnew, Klaus Mertens. (Challenge Classics), 2005.
- J.S. Bach: Cantatas Vol. 3. Masaaki Suzuki, Bach Collegium Japan, Yumiko Kurisu, Yoshikazu Mera, Makoto Sakurada, Peter Kooij. (BIS), 1996.
- J.S. Bach: Church Cantatas Vol. 49. Helmuth Rilling, Frankfurter Kantorei, Bach-Collegium Stuttgart, Arleen Augér, Alyce Rogers, Kurt Equiluz, Wolfgang Schöne. (Hänssler), 1999.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
- Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
- Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
- Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.
Enllaços externs
[modifica]- La Ruta Bach de Catalunya Ràdio [1], [2]
- Bach Cantatas Website
- J.S. Bach Home Page Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.