Ach! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe, BWV 162

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióAch! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe, BWV 162
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach
CompositorJohann Sebastian Bach
Idiomaalemany
Movimentmúsica barroca
CatalogacióBWV 162
IMSLP: Ach!_ich_sehe,_itzt,_da_ich_zur_Hochzeit_gehe,_BWV_162_(Bach,_Johann_Sebastian)
Modifica les dades a Wikidata

Ach!, ich siehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe, BWV 162 (Ah, ja veig, ara que me’n vaig vers les noces),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vintè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Weimar probablement el 25 d'octubre de 1715.

Origen i context[modifica]

El llibret és de Salomo Franck, secretari major i poeta oficial de Weimar, la seva ciutat natal, aparegut en el Evangelisches Andachts-Opfer de l'any 1715 i acaba amb la setena estrofa de l'himne Alle Menschen müssen sterben de Johann Rosenmüller (1652). El text fa molta referència a l'evangeli del dia Mateu (22, 1-14), que explica la Paràbola del banquet de noces. Fou interpretada posteriorment a Leipzig el 10 d'octubre de 1723, el primer any d'estada de Bach a la ciutat, moment en què hi afegí la trompeta de tirarsi – una trompeta amb embocadura de trompa – en el primer i darrer números; els altres quatre moviments – dos recitatius, una ària de soprano i un duet– només tenen el continu com a suport musical. Per a aquest diumenge es conserven, a més, les cantates BWV 49, BWV 54 i BWV 180.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompeta de tirarsi, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (baix): Ach, ich siehe (Ah, ja ho veig)
  2. Recitatiu (tenor): O großes Hochzeitfest (Oh gran festa de noces)
  3. Ària (soprano): Jesu, Brunnquell aller Gnaden (Jesús, font de tota gràcia)
  4. Recitatiu (contralt): Mein Jesu, lass mich nicht (Jesús meu, no permeteu)
  5. Ària (duet de contralt i tenor): In meinem Gott bin ich erfreut! (En el meu Déu he exultat!)
  6. Coral: Ach, ich habe schon erblicket (Ach, ich habe schon erblicket)

En el primer número la veu del baix emergeix en mig d'una polifonia imitativa a tres veus, dues parts dels violins i la trompeta duplicada per les violes. El número 2 és un recitatiu secco de tenor sense res a destacar que dóna pas a l'ària de soprano, que se suposa que ens ha arribat incompleta i que hi falten dues parts dels instruments, possiblement un oboè da caccia i un violí. El segon recitatiu de contralt tampoc no aporta res de significatiu, precedeix el duet de contralt i tenor, també només amb el continu. L'obra, que dura una mica més d'un quart d'hora, clou amb la melodia del coral indicat composta per Gottfried Walhter.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Gabriel Sampol. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]