Achernar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAchernar
Position Alpha Eri.png
Nomenclatura
Bayerα Eri Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed70 Eri Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEridà Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 37m 42.8455s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-4h 11m 3.1793s[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,46[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi87 mas/a[1] (ascensió recta)
-38,24 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial18,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi23,39 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB6Vpe[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1.076 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva15.000 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació250 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat3.980 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf Eri Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Achernar (α Eri / α Eridani / alfa Eridani) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Eridanus, i la novena més brillant del cel.

Achernar és una supergegant visible a les zones meridionals del cel nocturn i sempre es troba per sota de l'horitzó per a bona part dels observadors de l'hemisferi nord terrestre. En els cels de l'hemisferi sud, és especialment conspícua durant el mes de setembre, quan més alta es troba. Es troba a uns 144 anys llum de la Terra.

Situació d'Achernar a la constel·lació d'Eridanus

De totes les estrelles estudiades amb detall, Achernar és la menys esfèrica: gira tan ràpidament que el seu diàmetre equatorial és un 50% superior al seu diàmetre polar (és a dir, és una estrella molt oblata). A més, emet matèria a un ritme milers de vegades superior al del Sol.

El nom prové de l'àrab آخر النهر (āxir an-nahr), que significa 'el final del riu'.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: The HYG Database.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.

Enllaços externs[modifica]