Vés al contingut

Achille Devéria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAchille Devéria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1800 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1857 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista gràfic, litògraf, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLe Charivari Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnne-Louis Girodet de Roussy-Trioson, Louis Lafitte i Auguste-Barthélemy Glaize Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAuguste-Barthélemy Glaize Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCéleste Motte Modifica el valor a Wikidata
FillsThéodule Devéria, Gabriel Devéria, Sara Devéria Modifica el valor a Wikidata
PareFrançois-Marie Devéria Modifica el valor a Wikidata
GermansEugène Devéria i Laure Devéria Modifica el valor a Wikidata
ParentsCharles Etienne Pierre Motte (sogre)
Paul-Alfred Colin (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2245223 Modifica el valor a Wikidata

Achille Devéria (París, 6 de febrer de 1800 - 23 de desembre de 1857) va ser un pintor, il·lustrador i gravador francès de l'època romàntica.

Biografia[modifica]

Achille Devéria és fill d'un oficial de la Marina i el gran de cinc germans. Va prendre primer les lliçons de pintura d'Anne-Louis Girodet[1] després de Louis Lafitte, dibuixant del rei.

El 1822, quan va començar a exposar al Saló, ell i el seu germà Eugène (també pintor) van obrir una classe de dibuix.

Achille Devéria va conèixer Victor Hugo i la seva dona un vespre de desembre de 1824 mentre esperava l'obertura de les taquilles sota les galeries del Théâtre de l'Odéon on, des del 7 del mes, l'òpera Robin des Bois o les Trois balles, adaptació francesa molt lliure del Freischütz de Weber.[2] Un dibuix promès durant aquesta reunió i portat a Madame Hugo marca l'inici dels seus intercanvis habituals i de les visites que es van fer entre ells a les seves respectives cases.[nota 1]

Achille Devéria es va casar, l'any 1829, amb Céleste Motte, filla del litògraf impressor Charles Motte (1785-1836). Segons el seu fill Gabriel «la casa que posseïa [el seu] pare a la rue Notre-Dame-des-Champs va ser enterrada als jardins: tenia la tranquil·litat d'una retirada i l'alegria d'un niu.[3] Aquesta casa tenia dues entrades. La segona, més fàcilment indicada com a adreça oficial als catàlegs de la mostra, era al n. 38 de l' antiga rue de l'Ouest[3] (districte de Luxemburg, antic arrondissement 11) que anava al costat, aleshores, del viver plantat al lloc de l'antic recinte des Chartreux.

La casa és alhora la casa familiar on també viuen Eugène i Laure Devéria i el lloc de treball d'Achille que hi va instal·lar el seu estudi. Està «alegre i animada pel moviment [dels] sis fills” de la parella que reben a la seva sala “tota la plèiade romàntica».[4]

Victor Hugo, Alexandre Dumas (pare), Prosper Mérimée, Franz Liszt i molts altres artistes i escriptors venen al seu estudi per ser immortalitzats. Se li atribueix un retrat[3] d'Honoré de Balzac de jove (1825). Alfred de Musset hi declamà els seus primers versos.

Achille va practicar el seu art en diversos gèneres. Li devem pintures religioses i aquarel·les molt cotitzades. Va ser el primer a saber aplicar el color a la litografia, amb l'ajuda de Motte que va fer els gravats.

El 1830, Devéria era un reconegut il·lustrador que va publicar nombroses litografies[1] (per exemple el frontispici de Faust de Goethe). També va realitzar pintures i gravats eròtics.[1]

El 1849, Devéria va ser nomenat director del Departament d'Estampes de la Biblioteca Nacional[1] i conservador adjunt del departament egipci del Louvre. Va passar els seus darrers anys viatjant a Egipte, dibuixant i transcrivint inscripcions.

Família[modifica]

Achille Devéria és germà d'Eugène Devéria (1805-1865), també pintor, i de Laure Devéria (1813-1838), pintora de flors que va morir prematurament.

Pel seu matrimoni amb Céleste Motte, finalitzat el 1829, era gendre del litògraf impressor Charles Motte. D'aquest matrimoni van néixer sis fills, entre ells

  • Théodule Charles Devéria (1831-1871), egiptòleg;
  • Sara Dévéria (1838-1914), casada amb Paul-Alfred Colin (1838-1916), pintor mariner i paisatgista, guanyador del Premi de Roma;
  • Jean-Gabriel Devéria (1844-1899), sinòleg.

Distincions i homenatge[modifica]

Algunes obres[modifica]

Alguns llibres il·lustrats[modifica]

  • Miguel de Cervantes, L'Ingénieux Chevalier Don Quixote de la Manche, Paris, T. Desoer, 1821
  • [litografies] Constantin Mazeret, Dénorama, ou spicilège historique et anecdotique sur chaque partie du corps humain, Paris, Peytieux, 1825
  • [dibuixos] Jean de La Fontaine, Œuvres complètes, 30 vinyetes gravades per Thompson i nota biogràfica per Balzac, Paris, A. Sautelet, 1826 [plusieurs éditions]
  • Jean-Jacques Rousseau, Œuvres complètes, adornada amb quaranta-dues vinyetes gravades a partir dels dibuixos de Devéria, Paris, Dalibon, 1826
  • [portada] Goethe, Faust, edició il·lustrada a partir d'Eugène Delacroix, Paris, Charles Motte, 1828
  • [vinyetes gravades (a partir d'Achille Devéria i Augustin Burdet)] Jean-François Regnard, Œuvres, Paris, P. Dufart, 1828
  • Charles Perrault, Les Contes, acompanyats d'una nota de P. L. Jacob, Paris, L. Mame, 1836
  • [portada] Daniel Defoe, Robinson Crusoë, trad. de Pétrus Borel, Paris, Francisque Borel i Alexandre Varenne, 2 vol., 1836
  • Col·lectiu, Les Hommes célèbres de l'Italie, 28 retrats dibuixats en longitud completa, Paris, A. Ledoux, 1845

Col·leccions públiques[modifica]

Notes i referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Victor Hugo i la seva dona vivien aleshores a l'entresòl d'una casa (desapareguda) a la rue de Vaugirard (antic número 90, més tard 88), no gaire lluny de la casa d'Achille Devéria. Des d'abril de 1827 fins a febrer de 1830, els Hugo van viure encara més a prop, en una casa de la rue Notre-Dame-des-Champs (antic numéro 11, que esdevingué numéro 27 el 1904), quan estava previst la seva demolició per a l'obertura del bulevard Raspail). Vegeu Lucien Lambeau, “La maison de Victor Hugo, rue Notre-Dame-des-Champs”, Acta de la Comissió Municipal del Vell París del 15 de desembre de 1904, p. 310-318

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biographie de Achille Devéria». www.ricochet-jeunes.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  2. Théophile Gautier, « Histoire de l'art dramatique en France depuis vingt-cinq ans », Paris, ed. Hetzel, librairie Magnin, 1859, p. 127 (en línia).
  3. 3,0 3,1 3,2 «Biography of Achille (-Jacques-Jean-Marie) Devéria» (en anglès). Artnet.com. [Consulta: 6 maig 2010].
  4. Edmond Pottier, Notice sur la vie et les travaux de M. Gabriel Devéria, A: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 44è any, nº 2, 1900. p. 127-143 (en línia).
  5. Archives nationales de France, base Léonore (en línia).
  6. « Achille and Théodule Devéria » Arxivat 2005-02-11 a Wayback Machine., collections du J. Paul Getty Museum.
  7. Fonds Devéria, Department of Arts, universitat de Wake Forest.

Enllaços externs[modifica]