Achille Lauro (creuer)
Aparença
| Epònim | Achille Lauro | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Drassana | Damen Schelde Naval Shipbuilding (en) | ||||
| Número assignat per la drassana | 214 | ||||
| Historial | |||||
| Autoritzat | 7 maig 1938 | ||||
| Col·locació de quilla | 25 gener 1939 | ||||
| Entrada en servei | 1946 | ||||
| Avarament | 1r juliol 1946 | ||||
| Viatge inaugural | 2 novembre 1947 | ||||
| Naufragi | |||||
Operador/s
| |||||
| Característiques tècniques | |||||
| Tipus | creuer transatlàntic | ||||
| Eslora | 196 m | ||||
| Mànega | 25,1 m | ||||
| Calat | 8,9 m | ||||
| Velocitat | 22 kn | ||||
| Cobertes | 9 | ||||
| Capacitat | 900 300 | ||||
| Més informació | |||||
| Número IMO | 5390008 | ||||
| Distintiu de trucada | |||||

L'Achille Lauro va ser un transatlàntic amb base a Nàpols, (Itàlia). Va ser construït entre 1939 i 1947 amb el nom de Willem Ruys, com a vaixell de línia de passatgers per a l'empresa Rotterdamsche Lloyd. El 1965 va ser venut a la Flotta Lauro Line, o Star Lauro, (en l'actualitat MSC Cruises) i canvià el nom a Achille Lauro (el nom del propietari de la naviliera). Aquest vaixell és recordat sobretot pel seu segrest l'any 1985. Posteriorment, el 1994, es va incendiar i va acabar enfonsant-se en l'oceà Índic davant de les costes de Somàlia.
Bibliografia
[modifica]- Antonio Cassese, Il caso Achille Lauro. Terrorismo politica e diritto nella comunità internazionale, Roma, Editori Riuniti, 1987, ISBN 88-359-3117-7.