Achillea crithmifolia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAchillea crithmifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN202908 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereAchillea
EspècieAchillea crithmifolia Modifica el valor a Wikidata
Waldst. & Kit
Nomenclatura
Sinònims
  • Achillea banatica Kit. ex DC.
  • Achillea bulgarica (Degen & Urum.) Ujhelyi.
  • Achillea crithmifolia var. bulgarica Degen & Urum.
  • Achillea crithmifolia var. crithmifolia
  • Achillea crithmifolia var. dorfleri (Hayek) Gajić.
  • Achillea doerfleri Hayek.
  • Achillea smithii Hayek.[1][2]

Achillea crithmifolia és una planta estolonífera, és a dir, fa estolons laterals llargs i prims que neixen a la base de les tiges i creixen horitzontalment, ajagudes i arrelant en els nusos donant lloc a plantes filles idèntiques.[3] Al final de cada branca hi ha una roseta de flors compostes amb els raquis progressivament més estret cap a la part apical; els folíols són molt petits i estan recoberts de pèls llargs i molt espessos, de manera que la fulla agafa una tonalitat glauc-blanquinós que li dona un aspecte lanuginós (de llana o vellut) molt ornamental. Les tiges també són molt piloses. Les fulles són petites, de color daurat, agrupades en corimbes d'uns 5 cm de diàmetre. El seu cultiu és de fàcil implantació però de creixement relativament lent. La densitat que pot assolir és d'unes 6 a 8 plantes/m2. En general aguanta bé la sequera però agraeix algun reg ocasional. No requereix cap mena de sega i és poc sensible a plagues o malalties.

Distribució i hàbitat[modifica]

L'origen geogràfic: Endèmica de les muntanyes d'Albània, nord de Grècia, Bulgària i els Balcans.

Referències[modifica]

  1. «Achillea crithmifolia a EOL» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
  2. «Achillea crithmifolia a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
  3. de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Compostes». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: PorticNatura, 1993, p. 1214. ISBN 8473064003.