Achillea crithmifolia
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202908 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Achillea |
| Espècie | Achillea crithmifolia Waldst. & Kit |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Achillea crithmifolia és una planta estolonífera, és a dir, fa estolons laterals llargs i prims que neixen a la base de les tiges i creixen horitzontalment, ajagudes i arrelant en els nusos donant lloc a plantes filles idèntiques.[3] Al final de cada branca hi ha una roseta de flors compostes amb els raquis progressivament més estret cap a la part apical; els folíols són molt petits i estan recoberts de pèls llargs i molt espessos, de manera que la fulla agafa una tonalitat glauc-blanquinós que li dona un aspecte lanuginós (de llana o vellut) molt ornamental. Les tiges també són molt piloses. Les fulles són petites, de color daurat, agrupades en corimbes d'uns 5 cm de diàmetre. El seu cultiu és de fàcil implantació però de creixement relativament lent. La densitat que pot assolir és d'unes 6 a 8 plantes/m2. En general aguanta bé la sequera però agraeix algun reg ocasional. No requereix cap mena de sega i és poc sensible a plagues o malalties.
Distribució i hàbitat[modifica]
L'origen geogràfic: Endèmica de les muntanyes d'Albània, nord de Grècia, Bulgària i els Balcans.
Referències[modifica]
- ↑ «Achillea crithmifolia a EOL» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ «Achillea crithmifolia a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Compostes». A: Flora Manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: PorticNatura, 1993, p. 1214. ISBN 8473064003.
