Aci, Galatea e Polifemo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióAci, Galatea e Polifemo
Forma musical òpera
Compositor Georg Friedrich Händel
Idioma italià
Basat en Les Metamorfosis (Ovidi)
Data de publicació segle XVIII
Estrena
Estrena 19 juliol 1708
IMSLP: Aci,_Galatea_e_Polifemo,_HWV_72_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002369742
Modifica les dades a Wikidata

Aci, Galatea e Polifemo és el nom d'una cantata dramàtica (HWV 72), també denominada serenata, de Georg Friedrich Händel. Fou composta el1708. Possiblement va ser encarregada per Aurora Sanseverino, duquessa de Laurenzana per a les noces del duc d'Alvito, Ptolemeu Saverio Gallo i Beatrice de Montemiletto, princesa d'Acaja i neboda de la duquessa Aurora.[1]

El llibret està escrit en italià per Nicola Giuvo, secretari privat i assessor de literatura de la duquessa. Händel va acabar la partitura el 16 de juny de 1708 i es va estrenar el 19 de juliol del mateix any a Nàpols. El paper de Polifem (Polyphemus), les accions de les quals tenen conseqüències letals per a Aci (Acis), és especialment notable per la vasta gamma vocal i la singular agilitat que requereix. En la seva ària satírica, lenta i pesada, "Fra l'ombre e gl'orrori", la veu oscil·la entre un re greu de baix i el la agut. En l'estrena podria ser que el paper l'hagués interpretat pel baix Antonio Manna, un cantant de la capella de la cort de Viena.[1]

Argument[modifica]

La trama de l'obra és gairebé idèntica a la de l'obra posterior de Händel Acis i Galatea (HWV 49, probablement de 1718). En ella es desenvolupa una història basada en l'obra del poeta grec de Sicília Teòcrit escrita cap a l'any 275 aC sobre l'amor de Polifem, un cíclope, i Galatea, una nimfa. Quan aquesta el va rebutjar en favor d'Acis, un pastor sicilià, el gelós Polifem el va matar llançant-li una pedra. Desesperada pel dolor, Galatea va transformar la seva sang en el riu Acis (a Sicília). Segons algunes versions, Galatea va acabar sent mare amb Polifem de Gàlata, Celto i Il·liri, déus epònims dels gàlates, els celtes i els il·liris, respectivament.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hawkes, Katy (2019). "Programme Note" in programme to Aci, Galatea e Polifemo HWV72, Wigmore Hall, Londres, 3 d'abril de 2019.
  2. Hogwood, Christopher. Handel (1988), Thames and Hudson, ISBN 0-500-27498-3.

Enllaços externs[modifica]