Acinos alpinus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAcinos alpinus
Acinos-alpinus(Loser).jpg
Acinos alpinus
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènereAcinos
EspècieAcinos alpinus
(L.) Moench
Modifica les dades a Wikidata

Acinos alpinus (L.) Moench és una planta perenne de la família de les lamiàcies.

Morfologia[modifica]

És una planta herbàcia de port mitjà de 40 a 50 cm (mínim 5 cm) amb flors hermafrodites i amb un port més o menys rastrer. La seva forma biològica ve definida com a camefita suffruticosa.

Tija[modifica]

La base de la tija té un caràcter llenyós, en part martinenc (cobert de borrissol). La secció transversal de la tija presenta espícules accentuades (forma tetragonal).

Fulles[modifica]

Les fulles presenten una simetria oposada respecte a la tija; lleugerament peciolada. La forma pot ser de ovoidea a lanceolada (de 5 a 15 mm) amb el marge del folíol dentat, que pot estar tornat cap a la part interna a la base de la fulla.

Flors[modifica]

La inflorescència és del tipus verticil·lat, està constituïda per diverses flors que floreixen a un temps des de la tija o des d'un nòdul, de 3 a 8 flors.

Planta d'Acinos alpinus.

El calze de la flor és del tipus gamosèpal i d'una simetria radial (actinomorf) i coberts d'uns densos pèls. La corol·la té una simetria bilateral (zigomorfa) és gamopètala. La forma de la flor és labiada amb una llengüeta d'uns 15 a 20 mm.

El seu color és en general violeta amb un tub intern pilós. Amb dos labelos, en el qual el superior és bilobulat, mentre que l'inferior és trilobulat. Els estams són visibles; mentre que el pistil està ocult.

Floreix entre maig a agost depenent de l'altitud.

Fruit[modifica]

El fruit és del tipus d'esquizocarp, tetraqueni (fruit que se separa en 4 elements quan madura).

Arrel[modifica]

L'arrel principal de l'aparell radical, és mitjanament fina, en compensació les arrels secundàries són més desenvolupades.

Difusió i hàbitat[modifica]

És originària de l'Europa meridional muntanyosa.

En Itàlia es troba present en la major part de les regions per sobre dels 900 msnm arribant fins als 2600 msnm. Es troba en camps oberts, en les fissures de les roques i en zones poc fèrtils formant part dels prats alpins. Prefereix els substrats calcaris i ambients privats de vegetació on les altres espècies tenen dificultat per sobreviure.

Propietats[modifica]

Farmàcia[modifica]

Té propietats diaforètiques i febrífugues.

Cuina[modifica]

Les fulles s'utilitzen com a te.

Taxonomia[modifica]

Acinos alpinus va ser descrita per (L.) Moench i publicat a Methodus (Moench) 407. 1794[1]  

Citologia

Nombre de cromosomes de Acinos alpinus (Fam. Labiatae) i tàxons infraespecífics: 2n=18[2]

Etimologia

Acinos: nom genèric que ve del grec la paraula akinos, és el nom d'una petita planta aromàtica. En llatí el nom del gènere significa "herba olorosa".

Alpinus: epítet llatí que significa "a la muntanya, alpí"

Subespècies
  • A .alpinus subsp. Alpinus a timonedes i etapes aclarides de la Reboll.
  • A. alpinus meriodionalis presenta flors més petites
  • A .alpinus majoranifolius creix en quotes inferiors.
Sinonímia
  • Calamintha alpina (L.) Lam.
  • Thymus alpinus (L.)
  • Satureja alpina (L.)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Acinos alpinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 octubre 2012].
  2. Números cromosòmics per a la flora espanyola, 104-109. Ubera, J.L. (1979) Lagascalia 9(1): 123-125

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acinos alpinus Modifica l'enllaç a Wikidata