Vés al contingut

Acipenser naccarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAcipenser naccarii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNen perill crític Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreAcipenseriformes
FamíliaAcipenseridae
GènereAcipenser
EspècieAcipenser naccarii Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1836
Nomenclatura
Sinònims
  • Acipenser heckelii (Fitzinger, 1836)
  • Acipenser naccari (Bonaparte, 1836)
  • Acipenser nardoi (Heckel, 1851)
  • Acipenser nasus (Heckel, 1851)[1]

Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
  • 36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 24-31 radis tous a l'aleta anal.
  • La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

Té lloc entre el maig i el juliol.[3][6]

Alimentació

[modifica]

Menja invertebrats bentònics i peixets.[3]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[7] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.[3]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.[8]

Ús comercial

[modifica]

La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.[9]

Estat de conservació

[modifica]

Es troba amenaçat d'extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po),[10] la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).[11][12]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 3 4 5 «Acipenser naccarii» (en anglès). Fishbase.
  4. Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  5. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  6. Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
  7. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  8. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  9. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  10. Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
  11. Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
  12. Bronzi, P., Congiu, L.; Freyhof, J. (2022). "Acipenser naccarii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]

Enllaços externs

[modifica]