Acipenser sinensis
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | en perill crític |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser sinensis Gray, 1835 Acipenser sinensis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Acipenser sinensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[2] Pot arribar a fer 130 cm de llargària màxima (normalment, en fa 39) i 600 kg de pes. Té entre 50 i 57 radis tous a l'aleta dorsal i entre 32 i 40 radis tous a l'aleta anal.[3] Pot viure fins a 13 anys.[4]
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[5] i de clima temperat (35°N-2°S, 97°W-132°E).[3] Es troba al Pacífic nord-occidental: la Xina (incloent-hi el riu Perla), el Japó (la badia de Sagami) i Corea.[3]
La sobrepesca, la fragmentació del seu hàbitat, l'alteració i els canvis en les condicions hidrològiques (sobretot per la construcció de les preses de Gezhouba l'any 1981[6] i de les Tres Gorges), l'increment del trànsit fluvial al riu Iang-Tsé i la contaminació de l'aigua suposen un impacte significatiu en la supervivència d'aquesta espècie.[7] A més, forma part de la medicina tradicional xinesa.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- 1 2 3 4 «Acipenser sinensis» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Chyung, M.-K., 1977. The fishes of Korea. Il Ji Sa Publishing Co. Seül, Corea del Sud. 727 p.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Ke, F.E., 1984. Effects of Gezhouba Dam on Chinese sturgeon: investigation of the dynamics of the sturgeon. Freshwater Fisheries 3: 16-19.
- ↑ Qiwei, W. (2022). "Acipenser sinensis (amended version of 2022 assessment)." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]
- ↑ Tang, W.-C., 1987. Chinese medicinal materials from the sea. Abstracts of Chinese Medicine 1(4):571-600.
