Acmella oleracea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAcmella oleracea Modifica el valor a Wikidata
Spilanthes-closeup-large.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereAcmella
EspècieAcmella oleracea Modifica el valor a Wikidata
R.K.Jansen

Acmella oleracea és una espècie de planta amb flor de la família de les asteràcies, també coneguda com a herba del mal de queixal perquè les seues fulles contenen agents analgèsics usats contra el dolor de dents.

Detall
Vista de la planta

És una planta nadiua dels tròpics de Brasil i de Perú, i creix com a ornament (i a vegades amb ús medicinal) en algunes parts del món.[1]

Descripció[modifica]

És una planta menuda que creix ràpidament, amb inflorescències roges. A causa de la seua sensibilitat a les gelades creix només en climes temperats.

Usos[modifica]

Acmella oleracea Grugapark

Per a usos culinaris s'utilitza només una petita part de les fulles i proporciona un sabor únic a les amanides. Les fulles cuinades perden el sabor fort i es pot emprar com a verdura de fulla. Tant fresca com cuinada s'usa en la gastronomia brasilera com a ingredient d'alguns plats, com el tacacá. Les fulles i les inflorescències s'utilitzen en medicina popular a la regió nord del Brasil per al tractament de malalties de la boca i la gola, així com tuberculosi, malalties pulmonars i càlculs biliars. Les fulles i flors mastegades donen una sensació de formigueig als llavis i la llengua, per l'acció anestèsica local i per això s'utilitza per al dolor de dents i com a estimulant de l'apetit. En infusió també s'usa contra l'anèmia, escorbut, dispèpsia i com a estimulant estomacal.[2] La substància responsable de l'acció anestèsica en la mucosa oral és un isobutilamida anomenat espilantol. En la seua composició química hi ha espilantina, afinina, colina i fitosterina. Una varietat d'aquesta planta s'empra en plats de cuina del Sud-est asiàtic.

Taxonomia[modifica]

Acmella oleracea la descrigué L. R. K. Jansen en Systematic Botany Monographs, 8: 65. 1985.[3]

Sinonímia
  • Anacyclus pyrethraria (L.) Spreng.
  • Bidens fervida Lam.
  • Bidens fusca Lam.
  • Cotula pyrethraria L.
  • Isocarpha pyrethraria (L.) Cass.
  • Pyrethrum spilanthus Medik.
  • Spilanthes acmella var. oleracea (L.) C.B.Clarke '
  • Spilanthes fusca hort.parell. exLam.
  • Spilanthes oleracea var. fusca (Lam.) DC.
  • Spilanthes radicans Schrad. ExDC.[4]
Oli

Referències[modifica]

  1. Acmella oleracea information from NPGS/GRIN.
  2. LORENZI, Harri. Plantas medicinais no Brasil: nativas e exóticas cultivadas. 85-867414-18-6.
  3. «Acmella oleracea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 octubre 2012].
  4. Acmella oleracea en PlantList