Acompanyament social

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Creació pròpia.

Lacompanyament social és el procés en el qual es crea una relació professional i afectiva entre dos individus. Aquesta relació es dona, normalment, entre un professional (educador social, integrador social...) i una persona amb dificultats. El professional tracta d’orientar el nen/a o jove cap a la seva pròpia autonomia. Aquest procés implica un vincle de confiança, comunicació i coresponsabilitat, on el professional potencia les capacitats de l’individu per arribar a un objectiu comú.

Cal remarcar que "acompanyament social" no implica tenir cap deficiència psíquica, física o sensorial. Les persones amb una situació social negativa, que no tenen cap deficiència, també requereixen un suport professional, per tal de crear un bon itinerari personal i professional. 

La implicació per part de la societat o comunitat en la qual els individus viuen és, també, un factor clau en el seu procés d'aprenentatge i millora social.

Definició[modifica]

Orígens[modifica]

Perfils professionals[modifica]

Altres tipus d'acompanyament[modifica]

Acompanyament educatiu[modifica]

Acompanyament terapèutic[modifica]

Referències[modifica]

  • Gradinarova, V. (2017). Social pedagogical work trough art therapeutic methods in resource suport of children with special educational needs. Pedagogika, 89(7), 962-971. doi:
  • Mallinckrodt, B. (2000). Attachment, social competencies, social support, and interpersonal process in psychotherapy. Psycotherapy research, 10(3), 239-266. Doi: 10.1093/ptr/10.3.239
  • Keller, S.M., Zoellner, L.A., Feeny, N.C. (2010). Understanding factors associated with early therapeutic alliance in PTSD treatment: adherence, childhood sexual abuse history and social suport. Journal of consulting and clinical psychology, 78(6), 974-979. doi: 10.1037/a0020758

Bibliografia[modifica]