Acònit

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aconitum)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acònit
Aconitum variegatum
Aconitum variegatum
Aconitum rotundifolium

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Ranunculaceae
Gènere: Aconitum
L., 1753
Espècies

Vegeu el text.

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies. Són plantes herbàcies perennes de fulles palmades, flors blaves violetes o grogues, en inflorescències que s'obren l'estiu, fruit en forma de tres fol·licles. Són originàries de les regions fredes i muntanyenques de l'hemisferi nord. Als Països Catalans només n'hi ha al Pirineu (dels 600 a 2.500 metres d'altitud) i l'espècie Aconitum vulparia subsp neapolitanum també a l'Alcalatén en el País Valencià.

Usos[modifica | modifica el codi]

Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Sota control estrictament mèdic el seu alcaloide aconitina és medicinal i també un tòxic que afecta al cor.[cal citació] Una de les espècies més perilloses és Aconitum ferox del Nepal anomenat bikh i amb el qual enverinaven les fletxes.

Segons el poeta Ovidi amb el verí dels acònits Medea fabricava els seus filtres.[1]

Segons la mitologia els acònits van néixer dels excrements de Cèrber empresonat per Hèrcules.[1]

Els lapons els agradava menjar els brots encara molt tendres d'Aconitum napellus[2] quan encara no havien desenvolupat el verí, costum que podria ser causa d'accidents mortals.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Aconitum carmichaelli
Aconitum septentrionale

El gènere conté unes 250 espècies. Als Països Catalans n'hi ha tres: Aconitum napellus (Tora blava), A. anthora (Tora groga) i A. vulparia subsp neapolitanum (Tora pirinenca)

Híbrids naturals[modifica | modifica el codi]

  • Aconitum x austriacum
  • Aconitum x cammarum
  • Aconitum x hebegynum
  • Aconitum × oenipontanum (A. variegatum ssp. variegatum × ssp. paniculatum)
  • Aconitum x pilosiusculum
  • Aconitum × platanifolium (A. lycoctonum ssp. neapolitanum × ssp. vulparia)
  • Aconitum × zahlbruckneri(A. napellus ssp. vulgare × A. variegatum ssp. variegatum)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ovidi. Metamorfosi, p. llibre 7, 404. 
  2. Monlau, 1890: p.79

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  • Monlau, José. Historia natural Botánica (en castellà). Librería Bastinos, 1879. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Homeopathic information

  • Aconitum napellus (aconitin.) "Kent's Lectures on Homeopathic Materia Medica" by Dr Robert Séror
  • Aconite "A Primer of Materia Medica for practitioners of Homœopathy" by Timothy Allen

Miscellaneous