Acord de Munic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Acords de Munic)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentAcord de Munic
Bundesarchiv Bild 183-R69173, Münchener Abkommen, Staatschefs.jpg
Els signants de l'acord. D'esquerra a dreta Chamberlain, Daladier, Hitler, Mussolini i Ciano.
Tipus Cession Tradueix
acord
tractat internacional
Epònim Munic
Part de Appeasement Tradueix
Data 29 setembre 1938 –
Data signatura 30 setembre de 1938
Tema principal Adolf Hitler, Édouard Daladier, Benito Mussolini i Neville Chamberlain
Ubicació de l'esdeveniment Munic
Estat Alemanya
Signatari

Flag of France.svg Edouard Daladier
Flag of the United Kingdom.svg Neville Chamberlain
20x22px Adolf Hitler

Flag of Italy.svg Benito Mussolini
Causa Realpolitik
Conflicte German occupation of Czechoslovakia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Canvis territorials després de l'Acord.
Neville Chamberlain fa el seu famós discurs anunciant la "Pau d'aquest segle", a la seva arribada a Londres després de la seva trobada amb Hitler a Munic

L'Acord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.

Els signants van ser:

Edvard Beneš, president txecoslovac, sorprenentment no va ser convidat i va exclamar: «Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres». Aquest tipus de política és generalment anomenada "Appeasement policy" (política d'apaivagament), implicant la consecució de la pau costi el que costi. La conseqüència fou que Hitler va assolir desestabilitzar la defensa de Txecoslovàquia (que tenia un sistema defensiu militar molt ben preparat) i es va obrir el camí per a l'ocupació de Txecoslovàquia pocs mesos després. Txecoslovàquia era el segon productor d'armaments del món i el seu "know-how" involuntàriament va ajudar l'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1942, l'acord va ser revocat pels aliats com a resposta a la repressió desfermada pels nazis a Bohèmia i Moràvia arran de l'atemptat contra el Reichsprotektor Reinhard Heydrich (Operació Antropoide). El 5 d'agost ho va fer el govern britànic i el 29 de setembre l'Assemblea Nacional francesa.[1]

Referències[modifica]

  1. BURIAN, Michal; KNÍŽEK, Aleš; RAJLICH, Jiří; STEHLÍK, Eduard. Ministeri de defensa de la Rebública Txeca. Assassination (pdf) (en anglès). Praga: RÚT AVIS, 2002, p. 94. ISBN 80-7278-158-8 [Consulta: 13 juliol 2013]. «PDF».

Enllaços externs[modifica]