Vés al contingut

Acords de Sykes-Picot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:10, 27 maig 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Zones d'influència i control francesa (blau), britànica (vermell) i russa (verd)

Els acords de Sykes-Picot de 1916 oficialment coneguts com l'Acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya[1] amb el consentiment de l'Imperi Rus que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. La negociació del tractat es va produir entre novembre de 1915 i març de 1916, i l'acord es va signar el 16 maig de 1916. La Declaració Balfour de 1917 mostrà el suport britànic a la creació de la «casa nacional jueva» a Palestina.[2]

Els termes van ser negociats pel diplomàtic francès François Georges-Picot i el britànic Sir Mark Sykes. L'acord divideix efectivament les províncies àrabs de l'Imperi Otomà fora de la península aràbiga en àrees de futur control o influència britànica i francesa. La Gran Bretanya es va assignar el control de les àrees que comprenen aproximadament la franja costanera entre el mar i el riu Jordà, Jordània, el sud de l'Iraq, i una petita àrea que inclou els ports de Haifa i Acre per permetre l'accés a la Mediterrània. França es va assignar el control del sud-est de Turquia, el nord de l'Iraq, Síria i el Líban.[3] Rússia va aconseguir Istanbul, els estrets turcs i els vilayets armenis otomans. Els poders eren lliures de decidir sobre les fronteres estatals dins d'aquestes àrees. El govern tsarista de Rússia era una part menor en l'acord Sykes-Picot, i arran de la Revolució d'Octubre de 1917 els bolxevics van exposar l'acord.[4]

Els termes principals de l'acord van ser reafirmats per la Conferència de San Remo del 19 al 26 d'abril de 1920 i els mandats ratificats pel Consell de la Lliga de les Nacions el 24 juliol de 1922.

Referències

  1. Fromkin, David. A Peace to End All Peace: The Fall of the Ottoman Empire and the Creation of the Modern Middle East. New York: Owl, 1989, p. 286, 288. ISBN 0-8050-6884-8. 
  2. «Balfour Declaration» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 agost 2007].
  3. «Sykes-Picot Agreement» (en anglès), 15&16/5/1916. [Consulta: 1r octubre 2014].
  4. Mansfield, Peter (en anglès) The British Empire, 75, 1973 [Consulta: 1r octubre 2014].