Acroleïna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicAcroleïna
Substància líquid inflamable de la classe IB, aldehid i compost químic
Massa molecular 56,026215 uma
Estructura química
Fórmula química C₃H₄O
Propenal.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,84 g/cm³ (20 ℃)
Solubilitat 40 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -126 °F
Punt d'ebullició 127 °F
Pressió de vapor 210 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 2,8 %
Límit superior d'explosivitat 31 %
Dosi letal mínima 1.750 mg/m³, 1.500 mg/m³, 24 mg/m³, 1.000 ppm, 5.500 Parts per Billion Tradueix, 153 ppm, 350 mg/m³, 200 mg/m³, 650 mg/m³, 24 mg/m³, 15 mg/kg, 0,178 mg/kg, 400 mg/kg, 250 mg/kg i 674 ppm
Dosi letal mediana 10,5 ppm, 25,4 ppm, 66 ppm, 875 ppm, 175 ppm, 152 mg/m³, 18 mg/m³, 131 ppm, 8 ppm, 10,5 ppm, 9,008 mg/kg, 4 mg/kg, 13,9 mg/kg, 28 mg/kg, 26 mg/kg, 7 mg/kg, 30 mg/kg, 50 mg/kg, 164 mg/kg, 160 mg/kg, 45 mg/kg, 150 ppm i 375 ppm
Temperatura d'autoignició 234 ℃
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,25 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica, Àustria)
0,1 ppm (, Egipte, Austràlia, Bèlgica, Finlàndia, França, Japó, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Filipines, Suècia, Suïssa, Turquia, Regne Unit)
0,05 ppm (, Dinamarca, Països Baixos)
0,23 mg/m³ (, Hongria)
0,2 mg/m³ (, Polònia)
Límit d'exposició a curt termini 0,8 mg/m³, 0,3 ppm, 0,23 mg/m³, 0,5 mg/m³ i 0,2 mg/m³
Punt d'inflamabilitat -15 °F
IDLH 4,58 mg/m³
Identificadors
CAS 107-02-8
InChIKey HGINCPLSRVDWNT-UHFFFAOYSA-N
PubChem 7847
RTECS AS1050000
AEPQ 203-453-4
ChEBI 15368
ONU 1092
KEGG C01471
ChemSpider 7559
ChEMBL CHEMBL721
UNII 7864XYD3JJ
ZVG 13480
Infocard ECHA 100.003.141
HMDB HMDB41822
DSSTOX DTXSID5020023
IUPHAR 2418
Beilstein 741856
MeSH D000171
Modifica dades a Wikidata

L'Acroleïna[1] (nom sistemàtic: propenal) és el més simple dels aldehids insaturats. Se'n produeix molta però ràpidament reacciona amb altres productes a causa de la seva inestabilitat i toxicitat. Té una olor desagradable, agre, similar al greix cremat. Quan el glicerol s'escalfa a 280 °C, es descompon en acroleïna.[1]

Usos[modifica]

Per a preparar resina de polièster,[1] poliuretà, propilenglicol i glicerol entre altres. És un dienòfil per la Reacció de Diels-Alder, tot i que per la seva inestabilitat s'usa preferentment el propeonat d'etil.

Risc per la salut[modifica]

És un irritant sever dels pulmons i agent lacrimogen.[1] Es va fer servir com arma química durant la Primera Guerra Mundial.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acroleïna Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «acroleïna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.