Adémar de Chabannes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdémar de Chabannes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 988 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sint Sauvéstre Modifica el valor a Wikidata
Mort1034 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo, cronista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: fe9f604d-5394-418e-84c1-6710454b8084 Discogs: 5807735 Find a Grave: 87861586 Modifica el valor a Wikidata

Adémar de Chabannes (988-1034) va ser un monjo francès, del qual destaca la seva feina com a historiador i músic.

Com a historiador va escriure les primeres cròniques d'Aquitània de l'edat mitjana, també va ser músic fent composicions per a textos religiosos. També se'l coneix per falsejar dades en relació a sant Marçal.

Vida[modifica]

Adémar va néixer a Chabannes, un poblet a l'actual departament francès del departament de l'Haute-Vienne. Va ser educat al monestir de Sant Marçal a Llemotges, on va passar la seva vida com a monjo alternant-hi estades al monestir de Sant Cybard a Angulema.

Escrits[modifica]

Partitura per a 8 tons, segons la notació d'Adémar (Paris, Bibliothèque Nationale de France, fonds lat., Ms. 909, fol. 151r-154r)

Adémar va passar la major part de la seva vida escrivint i transcrivint cròniques. El seu principal treball és una història titulada Chronicon Aquitanicum et Francicum o Historia Francorum. Consta de tres llibres amb una part que connecta la història dels francs amb el fabulós reialme de Pharamond, rei dels francs cap al 1028. Els dos llibres primers són poca cosa més que una còpia de les primeres narracions sobre els antics reis francs, entre aquestes en podem reconèixer el Liber Historiae Francorum, la Continuació de Fredegar i els Annales regni Francorum. El tercer llibre, però, tracta del període que va des del 814 fins al 1028 i és de considerable importància històrica. Va ser publicat dins del Monumenta Germaniae historica Scriptores. Vol. iv (Hanover and Berlin, 1826–1892). També va escriure Commemoratio abbatum Lemovicensium basilicae S. Martialis apostoli (848-1029) i Epistola ad Jordanum Lemovicensem episcopum et alios de apostolatu S. Martialis, ambdós publicats per Migne a la Patrologia Latina, volum cxli (París, 1844–1855).

Falsificacions[modifica]

Es va encarregar d'escriure la llegenda de Sant Marçal, bisbe del segle tercer que va convertir al cristianisme la zona de LLemotges, però que en realitat havia viscut segles abans i era concretament un dels deixebles originals de Jesús de Natzaret. Va suplir l'escassa documentació sobre el bisbe sant Marçal en afegir una biografia inventada, l'autoria fictícia de la qual ha atribuït a un successor d'ell, el bisbe Aurelià. Per donar-li més importància al sant, va compondre una missa apostòlica¹, què és la primera composició de música occidental que s'hagi conservat amb l'autògraf inclòs.

La falsificació va ser descoberta per un monjo mendicant, un benedictí de Chiusa, que ha declarat aquesta devoció de sant Marçal com ofensiva a Déu. La reacció d'Ademar va ser construir falsedat sobre falsedat, i va inventar que en un concili del 1031 s'hauria confirmat l'apostolicitat del sant, fins i tot va presentar una carta falsa suposadament signada pel papa. Adémar se'n va sortir amb la seva, el monjo benedictí va caure en desgràcia i l'enrevesat conjunt de falsificacions no va ser destapat fins al segle xx, quan a la dècada dels 1920 l'historiador Louis Saltet en va treure l'entrellat. Mentrestant historiadors catòlics van ignorar les revelacions de Saltet fins als anys 1990.

Llegat[modifica]

Adémar va compondre la missa i un ofici, a l'estil gregorià, dedicat a Sant Marçal, i és també l'autor dels textos². Adémar va morir cap al 1034, molt probablement a Jerusalem, on hi havia anat de pelegrinatge.

Notes[modifica]

1 La partitura original d'aquesta missa es pot consultar a París a la Biblioteca Nacional MS Latin 909

2 Aquesta composició ha estat enregistrada pel New York Ensemble for Early Music.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adémar de Chabannes
  • Leyser: "The Ascent of Latin Europe." In Communications and Power, p. 219.
  • Chronicon Aquitanicum et Francicum or Historia Francorum, ed. Jules Chavanon. "Chronicon. Collection des textes pour servir à l'étude et à l'enseignement de l'histoire" 20. Paris, 1897.
  • Sermons, ed. and tr. Edmond Pognon, "L'an mille. Oeuvres de Liutprand, Raoul Glaber, Adémar de Chabannes, Adalberon [et] Helgaud. Mémoires du passé pour servir au temps présent" 6. Paris, 1947.
  • Holland, Tom: "Millenium". London: Abacus, 2009.
  • Landes, Richard:" Relics, Apocalypse, and the Deceits of History: Ademar of Chabannes", 989-1034. Harvard University Press, 1995
  • Leyser, Karl: "The Ascent of Latin Europe." En "Communications and Power in Medieval Europe. The Carolingian and Ottonian Centuries", London, 1994. Inaugural lecture, first published as Karl Leyser, The Ascent of Latin Europe. Oxford, 1986.
  • James Grier: "Hoax, History, and Hagiography in Adémar de Chabanness Texts for the Divine Office," in Robert A. Maxwell (ed), Representing History, 900–1300: Art, Music, History (University Park, PA, Pennsylvania State University press, 2010),
  • Chisholm, Hugh: "Adhemar de Chabannes". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press. ed (1911)
  • Bourgain, Pascale: "Un nouveau manuscrit du texte tronqué de la Chronique d'Adhémar de Chabannes". Bibliothèque de l'école des chartes 143.1: 153–9.(1985)