Ada Colau i Ballano

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ada Colau)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAda Colau
Ada Colau 2015d (cropped).jpg
Ada Colau, el 2015
 Batllessa de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
En el càrrec des de 13 de juny de 2015
Dades biogràfiques
Naixement 3 de març de 1974 (1974-03-03) (43 anys)
Barcelona, Barcelonès[1]
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Política
Partit polític Barcelona en Comú (BC)
Parella Adrià Alemany

Lloc web adacolau.cat
Facebook ada.colau
Twitter AdaColau
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) és una política catalana,[2] alcaldessa de Barcelona des del 13 de juny de 2015. Va ser la cofundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) entre 2008 i 2013, després d'una dècada mobilitzant-se pel dret a l'habitatge i amb el moviment antiglobalització, compaginant-ho amb la seva feina a l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona.[3][4] És la cara visible de Barcelona en Comú, que va ser la candidatura més votada a Barcelona a les eleccions locals de 2015.[5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Barcelona el 1974, Ada Colau és la gran de quatre germanes.[6] Cresqué al barri barceloní del Guinardó i estudià a l’escola Àngels Garriga[7] i l'Acadèmia Febrer, i posteriorment va accedir a estudis superiors a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, tot i que li falten dues assignatures per aconseguir la llicenciatura.[8] Durant el seu període universitari, va estudiar un curs a Milà amb una beca Erasmus.[8] Paral·lelament als estudis, el 1998 va treballar en la producció del programa sobre anuncis SpotTV (Canal 33) i a principis de la dècada de 2000, va ser guionista i actriu de la sèrie juvenil Dos + una, que va emetre Antena 3.[9] Té un fill, nascut el 2011, amb la seva parella, l'economista i activista Adrià Alemany.

Segons el seu testimoni, va començar la seva trajectòria com a activista a principis de la dècada dels 1990, durant les protestes contra la Guerra del Golf. Paral·lelament va estar vinculada al moviment okupa[8] i va participar en diverses mobilitzacions, com la que va tenir lloc contra el G-8 en els consolats de França i Suïssa a Barcelona l'any 2003 per protestar per la situació de Martin Shaw, un activista que va resultar ferit durant la cimera del G-8 a Évian-les-Bains (Savoia).[10] Colau ha manifestat que fa «vida d'activista» des 2001.[8] Vinculada també amb el moviment antiglobalització, el 2003 va formar part del moviment «Aturem la guerra», que es va mobilitzar en contra de la guerra de l'Iraq.

V de Vivienda[modifica | modifica el codi]

Ada Colau representant V de Vivienda, el 2006

El 2006 Colau va cocrear el grup conegut com a V de Vivienda, que denunciava la impossibilitat d'una bona part de la societat a accedir a un habitatge digne.[11] Prèviament a V de Vivienda, Ada Colau va formar part de la iniciativa Miles de Viviendas, que ocupà un antic edifici de la Guàrdia Civil al barri de la Barceloneta. D'aquesta ocupació va néixer l'anomenat «Taller contra la violència immobiliària i urbanística», que Colau assegura que va servir de corpus teòric per a V de Vivienda.[11]

Colau i el seu company –Adrià Alemany– van crear un personatge a l'estil d'un superheroi que apareixia en mítings i altres actes públics per denunciar els problemes amb l'habitatge. El personatge es feia dir Supervivienda.[12][13] V de Vivienda va organitzar dues manifestacions, el març i l'octubre de 2007, a les principals capitals espanyoles, que es van convertir en una de les primeres reaccions ciutadanes públiques al problema de l'habitatge.

Creació de la PAH[modifica | modifica el codi]

Colau, en una actuació de la PAH

L'any 2009 va figurar entre els organitzadors de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,[14] que aglutinà diversos moviments relacionats amb aquesta problemàtica social, se centrà en el deute hipotecari i els desnonaments, i reivindicà la dació en pagament. La creació, de manera assembleària, de diverses plataformes d'afectats per les execucions hipotecàries enfront de l'impagament dels deutes contrets pels bancs es va estendre a tot l'Estat espanyol. Quan, posteriorment, els desallotjaments van començar a multiplicar-se, el novembre de 2010 la PAH va iniciar la campanya STOP Desnonaments.[15][16] L'any 2011 el Moviment del 15-M va col·laborar activament a difondre i divulgar les seves reivindicacions arreu del territori espanyol. Des del 2012, Ada Colau va anar adquirint notorietat mediàtica com a principal representant i portaveu de la PAH.

ILP per l'Habitatge Digne[modifica | modifica el codi]

El 5 de febrer de 2013 va ser l'encarregada de presentar, en nom de la PAH, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i d'altres moviments socials que l'havien promogut, una iniciativa legislativa popular per l'habitatge digne al Congrés dels Diputats espanyol, amb la finalitat que aquest elaborés una nova legislació en matèria hipotecària. La ILP, avalada amb 1.402.845 signatures de ciutadans, contenia una proposició de llei per a la regulació de tres aspectes fonamentals: la dació en pagament com a fórmula preferent per a l'extinció del deute contret amb el banc per habitatge habitual, la moratòria de tots els desnonaments per execució hipotecària d'habitatges habituals i l'ampliació del lloguer social dels habitatges en mans dels bancs.[17] El 12 de febrer del mateix any van rebre la confirmació que la ILP, en virtut del vot unànime dels grups parlamentaris, era presa en consideració perquè els diputats l'estudiessin i, eventualment, la debatessin.[18] Després de conèixer la decisió del ple de la cambra, va declarar que l'aprovació a tràmit de la ILP sobre la dació en pagament era «una victòria ciutadana i no de cap partit» i que aquesta no havia de servir «electoralment».[19] Alhora, ha recordat que aquestes peticions de la PAH eren «de mínims» i va reclamar que el contingut de la ILP no es veiés «pervertit ni descafeinat» durant la seva tramitació parlamentària.[20]

Alcaldessa de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Presentació de Guanyem Barcelona, embrió de Barcelona en Comú
Discurs d'Ada Colau després de ser investida alcaldessa de Barcelona

El maig de 2014 Colau anunciar a través d'una carta que es retirava de la primera línia de la PAH. Un mes després, el juny de 2014, va proposar una alternativa d'esquerres per governar l'Ajuntament de Barcelona, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, de la qual és una de les cares visibles.[21] Arran presentar-se amb aquesta candidatura, va deixar de ser portaveu de la junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.[22]

Un any després, el 24 de maig de 2015, Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals del maig del 2015 a l'Ajuntament de Barcelona amb 11 regidors, encapçalant una llista conformada per Guanyem, ICV-EUiA, Procés Constituent i Podem.[23] Xavier Trias, que havia quedat amb deu regidors, va declarar que acceptaria la llista més votada i que no intentaria pactar per aconseguir l'alcaldia, fet que convertiria Colau en la primera alcaldessa de la ciutat de Barcelona.[24]

Entre les seves primeres mesures com a alcaldessa, destaquen el no a la Candidatura Barcelona Pirineus 2026, la dificultat per baixar el sou als equips de govern i la convocatòria de la taula de desnonaments.[25] Els primeres mesos de gestió d'Ada Colau van ser criticats per l'oposició, comentant l'accent en la política de gestos, en relació a petites accions dutes a terme per marcar perfil (ús del transport públic, rebaixa del sou, retirar bust del rei, entre d'altres) més que en la de fets consumats o en la instauració de polítiques determinades.[26]

Nit electoral del 20 de desembre de 2015

Colau, que no va participar en la campanya de Catalunya Sí que es pot a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015,sí que ho va fer activament en la campanya d'En Comú Podem a les eleccions generals espanyoles de 2015, on el partit va aconseguir ser la força més votada a Catalunya, amb 924.847 vots, aconseguint 12 escons al Congrés dels diputats.[27] L'octubre de 2016 va anunciar que esperava un segon fill.[28]

Aquest mes d'octubre ha viscut una crisi política a l'Ajuntament de Barcelona després que tota l'oposició (des del PP fins a la CUP) rebutgi les ordenances fiscals, el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i els pressupostos de l'Ajuntament. Ada Colau ha anunciat la seva intenció d'aprovar els comptes municipals mitjançant una qüestió de confiança. El desembre de 2016 la revista Politico la va definir com la 5a persona més influent d'Europa.[29]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Ciudades, una ecuación imposible amb diversos autors (Icaria, 2012)[30]
  • Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge,[31] amb Adrià Alemany (Angle, 2012)
  • Sí que es pot!,[32] amb Adrià Alemany (Grup 62, 2013)

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

  • «La conquesta del dret a l'habitatge» a Perspectives (2013)[33]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 2013 - Premi Defensors de Drets socials, Ada Colau i Rafael Mayoral[34] en representació de la PAH. Atorgat pel mitjà Periodismo Humano'[35][36]
  • 2013 - Premi Dones en Unió de la Unió d'Actors[37]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ada Colau i Ballano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ada Colau: He passat d'activista a alcaldessa...». Bcn en Comú, 23-05-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  3. «Ada Colau dimiteix com a portaveu de la PAH». Vilaweb.cat, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  4. «Ada Colau plega com a portaveu de la PAH». 324.cat, 07-05-2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  5. Especulació i corrupció contra el dret a l'habitatge: Ada Colau, 14/7/2010, Observatori DES
  6. Serra, Joan «La gran de les Ballanos sempre s’anticipa». Ara, 14-06-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  7. França, João. «Ada Colau: “Cal pedagogia per construir sentit crític”». Diari de l'Educació, 10-07-2014. [Consulta: 13 juny 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Sust, Toni «Ada Colau, activista de professió». El Periódico de Catalunya, 12 febrer del 2013.
  9. Pérez Colomé, Jordi «Una política más». El Español, 22-05-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
  10. "Ada Colau participó en el asalto a los consulados de Francia y Suiza en Barcelona", ABC
  11. 11,0 11,1 França, João. «La desobediencia o el arte de conseguir victorias cuando ya no hay superhéroes». Catalunya Plural, 13-11-2012. [Consulta: 13 juny 2015].
  12. «Cuando Ada Colau boicoteaba mítines de ICV». El País [Consulta: 29 maig 2015].
  13. Blanchar, Clara «"Hay que actuar como héroes para tener una vivienda digna"». El País, 27-05-2007.
  14. Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Barcelona
  15. Entrevista a Ada Colau en PAH Vigo-Tui, en Vimeo
  16. Ada Colau a El País
  17. ¿Qué hay detrás de la ILP contra los desahucios?, Gerardo Pisarello y Jaume Asens, Observatorio de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, entidad promotora de la ILP, Público, 12/2/2013
  18. El PP da marcha atrás y accede a debatir la iniciativa popular sobre desahucios, 12/2/2013, El País
  19. Ada Colau: "Es una victoria de la ciudadanía y no de un partido político", La Vanguardia, 12/02/13
  20. "Ahora queda otra batalla: que no se pervierta o descafeíne la ILP durante su tramitación", Público, 12/02/13
  21. Sánchez, Daniel «Colau vol liderar una rebel·lió democràtica des de Barcelona». Ara, 16-06-2014, p. 8.
  22. «El moviment veïnal es reivindica davant dels polítics a la 43a Assemblea de la FAVB». Barcelona TV, 28-03-2015. [Consulta: 24 juliol 2015].
  23. Serra, Joan «Acord per bastir la coalició d'esquerres que liderarà Ada Colau». Ara, 22-01-2015, pàg. 9.
  24. Casas, Ferran «Colau lidera un gir a l'esquerra dels ajuntaments catalans». Ara, 25-05-2015, pàg. 8-9.
  25. Buesa, Cristina «BCN s'encalla amb el sou dels regidors i les empreses municipals». El Periódico de Catalunya, 10-07-2015, pàg. 2-3.
  26. «Colau retira el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ayuntamiento». La Vanguardia, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
  27. Bassas, Antoni «Del avis andalusos a Colau i la consulta». Diari Ara, 21-12-2105, pàg. 5.
  28. CatalunyaPress.cat «Colau espera el seu segon fill». Catalunyapress.
  29. «Ada Colau és la cinquena persona més influent d'Europa segons 'Politico'». Ara.cat.
  30. Ciudades, una ecuación imposible
  31. Vides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge
  32. Sí que es pot!
  33. Martí. «Perspectives de lluita». Laccent.cat, 08-05-2013. [Consulta: 26 octubre 2013].
  34. Entrevista a Rafael Mayoral, El desahucio es un problema colectivo, El País, 6 de juliol de 2011
  35. Defensores de Derechos Sociales, Ada Colau y Rafael Mayoral en representación de la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca), Periodismo Humano, 3/5/2013
  36. Ada Colau y la PAH galardonadas por los Premios Defensores de Derechos otorgados por 'Periodismo Humano', Europa Press, 3/5/2013
  37. Pilar Bardem entrega a Ada Colau el premio de los actores ‘Mujeres en Unión’, elplural.com, 5/6/2013

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedida per:
Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Batllessa de Barcelona
Escut de Barcelona

2015-
Succeïda per:
Segueix en el càrrec