Adagio i Rondó concertant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióAdagio i Rondó concertant
Forma musicalpiano quartet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TonalitatFa major
CompositorFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Creació1816
Data de publicació1865
CatalogacióD 487
Instrumentaciópiano, violí, viola i cel·lo
Estrena
Estrena1-11-1861
EscenariLudwig Bösendorfer Salon (Viena),
Allmusic: mc0002371155 Modifica els identificadors a Wikidata

L' Adagio i Rondó concertant (Adagio e Rondo concertante) en fa major per a quartet de piano, D 487, fou compost per Franz Schubert l'any 1816. Una obra brillant dissenyada com a peça de lluïment per al solista de piano. És una de les poques peces que el compositor va escriure en aquest estil i, a més a més, és la seva primera composició per al conjunt instrumental de piano i corda que precedeix el Quintet La truita en tres anys.[1]

Aparentment, Schubert compon aquest quartet a petició de Heinrich Grob, el germà de Therese Grob, un noia que Schubert estimava i qui esperava poder-s'hi casar.[2][3]

Publicació i estrena[modifica]

Ofert a Diabelli després de la mort de Schubert, la composició no va sortir publicada fins al 1865.[4]

La primera actuació pública coneguda del quartet fou l'1 de novembre de 1861 al Ludwig Bösendorfer Salon, a Viena.[5][6]

Estructura[modifica]

L'estructura està escrita per a un quartet de piano estàndard (piano, violí, viola i violoncel), i consta de dos moviments que s'interpreten sense pausa entre ells:

  1. Adagio -
  2. Rondó: Allegro vivace

La interpretació dura al voltant d'uns 14–16 minuts.

Referències[modifica]

Fonts

Enllaços externs[modifica]