Adalberó II de Metz
| Nom original | (fr) Adalbéron II d'Ardenne  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 958 valor desconegut |
| Mort | 14 desembre 1005 (46/47 anys) Metz |
| Sepultura | Metz |
| Bisbe de Metz | |
| 984 – 1005 ← Dietrich I de Metz – Teodoric de Luxemburg → | |
| Bisbe de Verdun | |
| 984 – 984 ← Hugo II – Adalberó II de Verdun → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Consagració | Egbert de Trèves |
| Família | |
| Família | Casa de les Ardenes |
| Pares | Frederic I de Lorena i Beatriu de França |
| Germans | Teodoric I de Lorena |
Adalberó II de Metz nascut cap a 958, mort el 14 de desembre de 1005 va ser bisbe de Verdun i després bisbe de Metz de 984 a 1005.[1]
Era fill de Frederic de Bar de la casa de les Ardenes[2] comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia i de Beatriu de França, germana d'Hug Capet.[3]
Instruït al monestir de Gorze, va ser proposat per succeir al bisbe de Verdun, Wigfrid. Hug II fou l'escollit però va renunciar a la seu episcopal al cap d'un any, i Adalberó va esdevenir llavors bisbe de Verdun; la mort del bisbe Thierry I de Metz el 7 de setembre de 984 li va impedir de ser consagrat.[4] El mateix any, el 16 d'octubre del 984, va ser escollit com a bisbe de Metz i va deixar Verdun a un dels seus cosins, Adalberó II. Va tenir per coadjutor el seu successor Thierry II de Luxemburg.[5]
A Metz, va afavorir la reforma monàstica en la seva diòcesi, va reforçar la influència de Cluny a Lorena per la crida, entre altres a Guillem de Volpiano, i va sostenir l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic contra el matrimoni d'alguns dels seus parents.
Va morir el 14 de desembre de 1005. Fou inhumat a l'abadia de Saint-Symphorien de Metz.[6]
Referències[modifica]
- ↑ de Ram, P. F. X.. «Adalbéron II». A: Biographie Nationale de Belgique. volum 1.
- ↑ Genealogia de Frederic I d'Alta Lorena a Medieval Lands
- ↑ «Adalbero II» (en alemany). Saarländische Biografien. Arxivat de l'original el 2012-03-27. [Consulta: 30 juliol 2012].
- ↑ Poull, Georges. Les dames chanoinesses d'Épinal. Haroué: Gérard Louis, p. 11. ISBN 2-914 554-59-1.
- ↑ Migne, Jacques Paul. Dictionnaire de statistique religieuse, 1851, p. 419-422.
- ↑ François, Jean. Histoire de Metz. Marchal, 1769, p. 2.[Enllaç no actiu]