Adamita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralAdamita
Adamitemexique1.jpg
Adamita de 14x10cm de la mina Ojuela, Mapimí (Mèxic).
Fórmula química Zn2(AsO4)(OH)
Epònim Gilbert Joseph Adam
Nom IUPAC arsenat hidròxid de zinc
Localitat tipus Chañarcillo
Classificació
Categoria arsenats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.BB.30
Nickel-Strunz 9a ed. 8.BB.30
Nickel-Strunz 8a ed. VII/B.06
Dana 41.6.6.3
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismes, normalment en druses i aglomerats radials; també masses botrioidales llises
Color groc, verd, violeta, rosa
Exfoliació bona {101}, pobre {010}
Fractura irregular, concoidal
Tenacitat molt fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Gravetat específica 4.32 - 4.48
Densitat 4,435 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+/-)
Índex de refracció nα=1.708 - 1.722, nβ=1.742 - 1.744, nγ=1.763 - 1.773
Birefringència δ = 0.055
Fluorescència pot presentar fluorescència de color groc llimona sota SW i LW UV.
Varietats més comunes
alumoadamita de color blau pàl·lid[1]
cobaltoadamita amb cobalt[2]
cuproadamita amb contingut significatiu de cobre[3]
manganadamita amb manganès[4]
niqueladamita amb níquel[5]
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [6][7]
Modifica dades a Wikidata

L'adamita és un mineral del grup de l'olivenita que pertany a la classe dels fosfats. El seu nom va ser proposat per Charles Friedel l'any 1866 en honor al geòleg francès Gilbert-Joseph Adam (1795-1881), qui va descobrir el primer exemplar a Chañarcillo, Atacama (Xile).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Forma part de la sèrie adamita-olivenita, i és el dimorf ortoròmbic de la paradamita. Depenent de la presència d'altres elements, l'adamita pot variar a alumoadamita, cobaltoadamita ((Zn, Co)AsO4OH), cuproadamita ((Zn, Cu)2AsO4OH), manganadamita ((Zn, Mn)2AsO4OH) o niqueladamita ((Zn, Ni)2AsO4(OH)).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adamita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trolleïta, namibita, fosfoellenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richellita i zinclipscombita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba habitualment en zones d'oxidació o humitat sobre menes de zinc. Habitualment és de color groc, però es tenyeix de verd per inclusions de coure. Normalment es presenta associada a la smithsonita, hemimorfita, escorodita, calcita, quars i limonita, entre d'altres. Als territoris de parla catalana s'ha trobat adamita a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona), a la mina Linda Mariquita, a El Molar (Priorat, Tarragona), a la mina San José (Chóvar, Castelló) i a Can Pei (Montferrer, Pirineus Orientals).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adamita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Alumino Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  2. «Cobaltoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. «Cuprian Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  4. «Manganoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  5. «Nickeloan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  6. «Adamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2013].
  7. «Adamite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 novembre 2013].