Adamita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Adamita
Adamitemexique1.jpg
Adamita de 14x10cm de la mina Ojuela, Mapimí (Mèxic).
Classificació
Categoria arsenats
Fórmula química Zn2(AsO4)(OH)
Nickel-Strunz 8.BB.30
Dana 41.6.6.3
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismes, normalment en druses i aglomerats radials; també masses botrioidales llises
Color groc, verd, violeta, rosa
Exfoliació bona {101}, pobre {010}
Fractura irregular, concoïdal
Tenacitat molt fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Gravetat específica 4.32 - 4.48
Densitat 4,435 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+/-)
Índex de refracció nα=1.708 - 1.722, nβ=1.742 - 1.744, nγ=1.763 - 1.773
Birefringència δ = 0.055
Fluorescència pot presentar fluorescència de color groc llimona sota SW i LW UV.
Varietats més comunes
alumoadamita de color blau pàl·lid[1]
cobaltoadamita amb cobalt[2]
cuproadamita amb contingut significatiu de cobre[3]
manganadamita amb manganès[4]
niqueladamita amb níquel[5]
Referències [6][7]

L'adamita és un mineral del grup Olivenita que pertany a la classe dels fosfats. Forma part de la sèrie adamita-olivenita, i és el dimorf ortoròmbic de la paradamita. El nom va ser proposat per Charles Friedel l'any 1866 en honor al geòleg francès Gilbert-Joseph Adam (1795-1881), qui va descobrir el primer exemplar a Chañarcillo, Atacama (Xile).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adamita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trolleïta, namibita, fosfoellenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richellita i zinclipscombita.

Aparició[modifica | modifica el codi]

Es troba habitualment en zones d'oxidació o humitat sobre menes de zinc. Habitualment és de color groc, però es tenyeix de verd per inclusions de coure. Normalment es presenta associada a la smithsonita, hemimorfita, escorodita, calcita, quars i limonita, entre d'altres.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Depenent de la presència d'altres elements, l'adamita pot variar a alumoadamita, cobaltoadamita ((Zn, Co)AsO4OH), cuproadamita ((Zn, Cu)2AsO4OH), manganadamita ((Zn, Mn)2AsO4OH) o niqueladamita ((Zn, Ni)2AsO4(OH)).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alumino Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  2. «Cobaltoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. «Cuprian Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  4. «Manganoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  5. «Nickeloan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
  6. «Adamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2013].
  7. «Adamite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 novembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adamita Modifica l'enllaç a Wikidata