Adaptació d'impedàncies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En electrònica, l'adaptació d'impedàncies és la tècnica de fer coincidir els valors de les impedàncies del generador i de la càrrega per tal d'aconseguir transferir la màxima potència.

Descripció[modifica]

S'obté quan la impedància ZS del generador i la impedància ZL de la càrrega són l'una el complex conjugat de l'altra, és a dir, quan ZL = Z*S.

Source and load circuit Z.png

La màxima transferència de potència és un factor que representa una clara frontera entre l'electrònica i l'electrotècnia: en aquesta última disciplina, de fet, no interessa tant la màxima transferència de potència sinó el màxim rendiment, una mesura que els circuits adaptats és pràcticament igual al 50%.[1]

El corrent que passa pel circuit és, per la llei d'Ohm:[2]

La tensió útil al terminal del generador sota la càrrega val, per la llei d'Ohm relativa a la porció del circuit  i, doncs:

La potència proveïda pel generador és que, per la fórmula anterior, esdevé:

En aquesta última és mostra el valor màxim com .

Si és un corrent altern, la potència màxima es dona només en condicions de ressonància en el circuit, o a una freqüència precisa del corrent.

Telecomunicacions[modifica]

El concepte és present també en les telecomunicacions en què el desadaptament entre les línies de transmissió o guia d'ones i la càrrega final produeixen una ona reflexa vers el transmissor que pot causar dany al circuit electrònic a més de disminuir la potència del senyal transmès i conseqüentment afectar en la sensibilitat de potència del senyal en el receptor.

Referències[modifica]

  1. Giuseppe Giuliano e Dino Pellizzaro.
  2. Alfredo Ferraro.