Adaptació d'impedàncies
En electrònica, l'adaptació d'impedàncies és la tècnica de fer coincidir els valors de les impedàncies del generador i de la càrrega per tal d'aconseguir transferir la màxima potència.
Descripció[modifica]
S'obté quan la impedància ZS del generador i la impedància ZL de la càrrega són l'una el complex conjugat de l'altra, és a dir, quan ZL = Z* S.
La màxima transferència de potència és un factor que representa una clara frontera entre l'electrònica i l'electrotècnia: en aquesta última disciplina, de fet, no interessa tant la màxima transferència de potència sinó el màxim rendiment, una mesura que els circuits adaptats és pràcticament igual al 50%.[1]
El corrent que passa pel circuit és, per la llei d'Ohm:[2]
La tensió útil al terminal del generador sota la càrrega val, per la llei d'Ohm relativa a la porció del circuit i, doncs:
La potència proveïda pel generador és que, per la fórmula anterior, esdevé:
En aquesta última és mostra el valor màxim com .
Si és un corrent altern, la potència màxima es dona només en condicions de ressonància en el circuit, o a una freqüència precisa del corrent.
Telecomunicacions[modifica]
El concepte és present també en les telecomunicacions en què el desadaptament entre les línies de transmissió o guia d'ones i la càrrega final produeixen una ona reflexa vers el transmissor que pot causar dany al circuit electrònic a més de disminuir la potència del senyal transmès i conseqüentment afectar en la sensibilitat de potència del senyal en el receptor.