Adela Riera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAdela Riera i Carré
Biografia
Naixement (ca) Adela Riera i Carré
5 de juliol de 1900
Figueres
Mort 14 de febrer de 1959(1959-02-14) (als 58 anys)
Figueres
Activitat
Ocupació Bibliotecària
Modifica dades a Wikidata

Adela Riera i Carré (Figueres, 5 de juliol de 1900Figueres, 14 de febrer de 1959) fou bibliotecària de la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres durant la Guerra Civil Espanyola.[1][2]

Biografia[modifica]

Adela Riera, filla de Joan Riera Gaspar i Manel·la Carré Carbó, era la gran de quatre germans. Ella va ser l'única que va estudiar.

L'any 1919 va entrar a estudiar a l'Escola Superior de Bibliotecàries de Barcelona. La seva primera feina un cop finalitzats els estudis va ser com a auxiliar de biblioteca al Vendrell; uns mesos més tard va ser nomenada directora. Uns anys més tard, i després d'una excedència per causes de salut, Adela Riera va entrar a treballar a la biblioteca d'Olot fent tasques d'auxiliar de biblioteca. Va ser allà on va conèixer al que seria el seu espòs, Antoni Roca Agustí.

Adela i Antoni Roca es van casar a Figueres l'any 1928 i van tenir dos fills, l'Adela i en Joan. Dos anys abans, Adela Riera havia entrat a treballar a la biblioteca de Figueres i, un any abans, la dirigia substituint a Aurèlia Sabanés Durich.

Adela Riera era simpatitzant d'ERC i afiliada a la UGT, fets que van desencadenar una sanció a l'inici de la postguerra.

El 7 d'agost del 1939, després d'una primera causa judicial, el jutge Carlos Galán Calderón va rebre un informe expedit per la FET i la JONS on s'especificava que Adela Riera era una persona amb una bona conducte però amb idees d'esquerres i simpatitzant del govern republicà.[3] A causa d'aquest fet, es va obrir un expedient a la bibliotecària que la suspenia de feina i sou i va ser substituïda per Antònia Freixas.

Riera va recórrer la sanció i el jutje va demanar un segon informe a la Falange figuerenca, que mai va arribar. D'aquesta manera, el 15 de gener del 1940, Adela Riera es va poder tornar a reincorporar a la feina. De totes maneres, no va ser l'última vegada que es veuria suspesa de sou i feina per motius ideològics.

La "poda" de llibres[modifica]

Adela Riera va visitar la biblioteca popular de Figueres el dia 9 de febrer del 1939 per constatar l'impacte del bombardeig que havia patit la ciutat dies abans. La bibliotecària va demanar al nou alcalde, Josep Jou, que enviés peons per retirar els llibres enterrats sota la runa.

Uns parell d'anys abans, l'any 1937, el govern franquista va crear comissions depuradores encarregades d'anar a totes les biblioteques públiques, popular i escolars per tal de retirar tot aquell material que contingués idees de caràcter immoral o de doctrina marxista. Em resum, tot allò que anés en contra de les idees del bàndol nacional. A Figueres, aquestes tasques es van iniciar a l'agost del 1939.

L'abril de 1940, es va donar per finalitzada la tasca amb un total de 187 obres. Aquestes obres van romandre a la Biblioteca un any, temps que Adela Riera va aprofitar per escriure al cap de Cultura de la Diputació de Girona, per parlar del tema i intentar posar-hi remei. L'any 1941, però, es va fer efectiu el trasllat dels llibres i Antònia Freixas ho va supervisar, ja que Adela Riera es va haver d'absentar de Figueres. Durant anys, Riera va intentar que les obres tornessin a la Biblioteca Popular de Figueres, sense èxit. No va ser fins al 21 de desembre del 1999 que la Diputació de Girona va fer el lliurement de 103 obres que havien estat retirades del fons figuerenc per motius ideològics.

Referències[modifica]

  1. ROIG, Sebastià «Figueres, 1936: Els llibres vençuts». Revista de Girona, 265, pàg. 52-57 [Consulta: 27 desembre 2013].
  2. «Figueres 1936. La guerra dels llibres» (en cat), 2011. [Consulta: 15 març 2016].
  3. LORENZO, Aïda. Dones republicanes. [Barcelona]: CCG, 2006. ISBN 8496444899. 


Enllaços externs[modifica]